Vuit pàgines. Aquesta és la quantitat de paper que el vicepresident del Consell de la República i eurodiputat electe de Junts per Catalunya, Toni comín, utilitza per justificar les informacions i cartes internes de queixa sobre la seva gestió financera i les presumptes irregularitats que han trasbalsat l’organisme de l’exili. En la seva missiva, dirigida als consells locals i a la qual ha tingut accés El Món , assegura que les despeses sufragades pel Consell se sostenen com a “despeses de representació” i defensa que fes viatges de “feina” acompanyat de la seva filla perquè així aprofitava les vacances del calendari escolar belga, que és quan es pot desplaçar, per fer reunions a la Catalunya Nord. La seva tesi és que fer aquestes trobades a Bèlgica hauria sigut més car.
Entre altres coses, carrega contra Sergi Miquel, l’exgerent del Consell de la República, a qui acusa d’actuar per “revenja personal” perquè el va rellevar de la seva gestió de recursos humans. “Persones expertes en relacions laborals m’han informat aquests darrers dies que és més habitual del que ens pensem que, quan una persona marxa d’una empresa contra la seva voluntat, faci alguna actuació contra els seus antics responsables moguda per l’ànim de revenja”, escriu Comín. Però no en té prou i també carrega contra els representants de CatGlobal, que, per una altra banda, van escriure una carta al Consell criticant obertament la seva gestió al capdavant de l’entitat. Comín admet que la “confiança” del Consell en la seva figura, podria quedar amenaçada.
“Són les anomenades despeses de representació”
“Són les anomenades despeses de representació, habituals en qualsevol organització com la nostra: podem demanar a les persones que assumeixen un càrrec de manera voluntària que hi dediquin el seu temps; però seria excessiu exigir-los que es facin càrrec de les despeses d’allotjament i desplaçament que l’exercici d’aquest càrrec comporta”, argüeix Comín per justificar els 4.800 euros que va reclamar al Consell per pagar una estada en casa de la Catalunya Nord, un cotxe de lloguer i els vols d’avió fins a Tolosa de Llenguadoc, l’aeroport que l’acostava més a Passa, el poblet idíl·lic del Rosselló que havia triat per a l’estada polèmica de dues setmanes. Despeses que es va negar a pagar el gerent al·legant que es tractava d’unes vacances i que no estaven pressupostades.
Comín detalla que ell mateix “en tant que responsable de validar les despeses del Consell” va “autoritzar” que se li permetés cobrar les despeses de representació d’aquell viatge. “Desplaçar-me a la Catalunya Nord m’has permès fer allà moltes reunions de treball presencials útils i oportunes, si no necessàries, que d’altra manera o bé no s’haguessin pogut celebrar o bé s’haurien hagut de celebrar a Bèlgica, amb els costos molt superiors que això hagués comportat”, argumenta. “Que fos jo qui es desplaçava a la Catalunya Nord tenia com a objectiu, per tant, minimitzar les despeses derivades de la meva funció”, conclou.
Les vacances escolars de la filla
Per altra banda, Comín també intenta donar explicacions de per què portava la seva filla al viatge a la Catalunya Nord de la primavera del 2023, que per suposadament, fer reunions de feina. “Per raons de la meva situació familiar jo només viatjo a la Catalunya Nord quan la meva filla té vacances escolars, moment en què ella aprofita sempre per traslladar-se a Barcelona [des de Tolosa]”, indica. “És aleshores que jo tinc la possibilitat de viatjar a la Catalunya Nord –mentre ella i la resta de la família són a Barcelona- per fer feina política relacionada amb el Consell”, afegeix.
“Els meus desplaçaments a la Catalunya Nord han coincidit, per tant, amb les vacances escolars de la meva filla –les setmanes blanques, que en el calendari escolar belga són a l’octubre, al febrer i la setmana anterior o posterior a Setmana Santa-. Però en cap cas es tracta de viatges de vacances, sinó de feina política –aprofitant que a Catalunya aquestes setmanes són, precisament, setmanes laborals normals- i menys encara viatges de vacances familiars, contra el que ha publicat algun mitjà fent-se ressò de l’esmentat mail, atès que precisament en aquelles dates la meva família aprofita per viatjar a Barcelona”, concreta. “Crec que aquestes explicacions són suficients per dissipar el malestar que les informacions llegides hagin pogut suscitar-vos”, etziba Comín.
Contra CatGlobal
Per altra banda, Comín també procura replicar a les queixes dels representants de CatGlobal, que van remetre al govern del Conell una carta contra la seva gestió. L’exconseller de Salut insisteix que “no s’han incomplert mai cap norma legal ni cap principi de bona administració”. “No he ultrapassat les meves prerrogatives pel fet d’exercir la gestió ordinària del Consell, perquè la vicepresidència executiva consisteix, precisament, a exercir la gestió ordinària del Consell (i, per tant, aquesta crítica denota una greu falta de comprensió de quins són els rols de cadascú en l’estructura administrativa del Consell)”. De fet, Comín culpa els quatre signants de no tenir prou comprensió lectora ni política.
Així mateix, assegura: “No tinc la responsabilitat sobre el presumpte retard en la presentació de la documentació necessària per fer els comptes anuals, per la senzilla raó que la meva responsabilitat en la gestió ordinària del Consell -justament en nom del principi de bona administració- implica autoritzar les despeses principals, però en cap cas fer-me càrrec directament de la justificació d’aquestes despeses davant del gestor (aquesta responsabilitat recau en el responsable de la gestió financera del Consell)”. I alerta que “mai s’ha prioritzat el pagament dels proveïdors per davant de les nòmines dels treballadors i la prioritat en el pagament dels proveïdors sempre ha seguit criteris objectius i contrastables”.
