Cristian Lorente i Arnau Móra són dos dels set encausats per les protestes al Parc de la Ciutadella després de la investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018. Estan acusats d’un delicte de desordres públics i lesions lleus, pels quals els demanen fins a tres anys de presó a cadascun. Ambdós coincideixen a assenyalar el Govern –que exerceix d’acusació particular– com a màxim responsable i, a les portes del seu judici, que se celebra aquest 25 de novembre, continuen reclamant la seva retirada immediata de la causa. Critiquen “la farsa” de la Generalitat per la posició dels seus serveis jurídics en el casos de protestes independentistes.
Lorente acusa la Generalitat de fer una “jugada” en anunciar que es retiraria de les acusacions particulars contra independentistes. “No s’han retirat, però a tots els mitjans ha quedat la notícia que sí que ho farien”, lamenta aquest encausat, que des de fa tres anys conviu amb l’angoixa. Assegura que els polítics “processistes” no el representen, ja que considera que “no són independentistes” sinó que “s’aprofiten del Procés per guanyar diners”. “Volem que el cas serveixi per recalcar la culpabilitat de Junts i ERC, que per una part ens fan ‘apretar’ i per l’altra ens acusen”, rebla.
En el mateix sentit, Arnau Móra, fill de l’alcalde d’Arenys de Munt que va organitzar la primera consulta independentista el 2009, Carles Móra, pretén “desmuntar la farsa” de la Generalitat. “Són qui ens demana més, els mateixos que hem defensat als carrers”, denuncia. “La pregunta que ens fem tots és com pot ser que dilluns ens diguin que hem de manifestar-nos i dimarts ens vulguin engarjolar. Estem disposats a que ens governin?”, assegura Móra, que recalca que “el poder el té el poble” i no els polítics.
Allargar-ho per aconseguir l’autocensura
Els encausats intenten prendre’s el seu cas com “una pel·lícula” en considerar que tot plegat és “surrealista”. Lorente explica que la situació es viu amb neguit, però creu que “els interessa allargar-ho i crear aquesta sensació” amb l’objectiu que els independentistes “s’autocensurin”. Adverteix, però, que aconsegueixen el contrari, més consciència social i implicació en el moviment. “En aquell moment assumia un risc i n’era conscient, el que no esperava era l’acusació dels partits independentistes i ara volem desmuntar la seva farsa”, sentencia.
La detenció d’Arnau Móra
A Lorente no el van detenir en cap moment, només es va trobar una citació uns mesos després, quan ja hi havia més de vint encausats. En canvi, Móra va ser detingut el 10 d’abril del 2018 –en el mateix moment que a Tamara Carrasco– de forma totalment inesperada. “Estava amb la meva exparella a l’estació de tren i el pare em va trucar perquè dos mossos s’havien presentat a casa a detenir-me”, explica.
Després, els dos policies de paisà el van detenir a l’estació i el van portar a comissaria, on li van prendre les empremtes. “Van fer una cosa il·legal, i és obligar-me a despullar-me per fer fotos de tots els tatuatges del meu cos”, assenyala l’encausat. Posteriorment, explica, Alerta Solidària li va oferir un advocat, Xavier Monge, que pilota actualment la seva defensa. En aquell moment, Móra va escriure una carta publicada a gran part dels mitjans catalans que li va servir per “treure tota la ràbia acumulada que portava a sobre”.
“Fa poc vaig llegir que ens acusaven d’haver forçat les portes del Parc de la Ciutadella. Això és rotundament fals”, es queixa Móra, que subratlla que fins i tot un mosso li va dir que s’hi podia entrar. Un cop a dins, assegura que només va intervenir quan va escalar la tensió i va veure un mosso agredint a una dona en cadira de rodes, segons el seu relat.
Arran d’aquest moment se l’acusa d’un delicte de lesions lleus. “Era un mosso de dos metres, molt gran. Jo mesuro 1,70 i peso 60 kg”, diu per donar a entendre que no li pot haver provocat les lesions de les quals se l’acusa. “Soc jo qui hauria de denunciar-los per haver-me trencat les costelles”, sentencia.
El judici
El judici contra aquests set encausats començarà el pròxim 25 de novembre, i està previst que s’allargui fins a l’1 de desembre. Aquesta setmana, expliquen els dos encausats en conversa amb El Món, els advocats que piloten les set defenses es reuniran per preparar bé el cas. “L’advocat em va dir que estigués tranquil perquè no hi havia cas”, celebra Móra, tot i que hi afegeix un punt de moderació en assegurar que “no es pot assegurar res amb la justícia que hi ha a aquest país”.
