El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre durant les negociacions amb els partits independentistes per a la seva investidura a pagar els costos que suposarien fer oficials el català, l’euskera i el gallec a la Unió Europea (UE). Aquest dijous s’han conegut els detalls de les xifres. Tal com ha avançat El País, que ha tingut accés al document d’anàlisi de la Comissió Europea, aquesta xifra en 132 milions anuals la seva oficialitat i 44 milions el que costa cadascuna.
En el mateix informe, la Comissió Europea assenyala que per arribar a aquestes estimacions s’han agafat de referència els càlculs fets el 2015 pel gaèlic i que per tenir una previsió més concreta s’hauria de tenir altres factors en compte. Alguns d’ells són la contractació de personal de traducció, interpretació, revisió legal i publicació per a les institucions i les agències de la UE. Tanmateix, s’haurien de tenir en compte els processos de concurs i selecció i dels personals que hi hagi disponibles per a cada llengua.
Això no és tot. La Comissió Europea també indica al text que els costos podrien créixer o reduir-se en funció de les dades terminològiques existents i les bases de dades “necessàries per alimentar la maquinària de traducció”. “En cas que no existeixin (…), es necessitarà inversió per generar memòries de traducció i tecnologia i equipament tècnic per desenvolupar-ho”, detalla el document.
Petició del govern espanyol
La redacció d’aquest informe ha estat una petició del govern espanyol, que vol afrontar els dubtes financers que alguns estats membres han mostrat respecte a l’oficialitat de les tres llengües. A més, els socis comunitaris demanaven comptar amb xifres concretes per poder abordar el tema. Tot i això, cal recordar que els seus dubtes sobre la viabilitat de la mesura no només són financers, també legals i polítics.
