La justícia belga retreu al Tribunal Suprem espanyol que es declari competent per jutjar a tots els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència ferma que denega l’extradició de l’exconseller Lluís Puig a Espanya i a la qual ha tingut accés l’ACN. Així, Bèlgica qüestiona obertament l’alt tribunal espanyol per incomplir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a un judici just. Com a segon argument de pes per rebutjar l’entrega, els tres alts magistrats belgues alerten del risc de “vulneració de la presumpció d’innocència”. “Les constatacions àmpliament documentades pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries (…) en relació amb les declaracions d’alts funcionaris i autoritats sobre la culpabilitat dels implicats abans de la sentència són vàlides”, conclou la resolució de 18 pàgines. Tot seguit, afegeix que aquestes també apliquen en el cas de Lluís Puig.
Per tant, malgrat acceptar que el delicte de malversació per l’organització del referèndum de l’1-O, pel qual el Suprem reclamava a Puig, permet acceptar l’euroordre, la justícia belga es nega a extradir-lo perquè confirma dues vulneracions de drets fonamentals (dret a un judici just i a la presumpció d’innocència) en la causa del procés corroborades prèviament per l’organisme vinculat a l’ONU. Estrasburg considera el Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l’ONU com una instància internacional equiparable a la seva.
Vulneració del dret a un judici just
La justícia belga recull els arguments aportats pel Suprem el març del 2020 on defensa el seu poder per jutjar a Puig per malversació “ja que és un crim molt vinculat amb el delicte de sedició”, que entraria dins de les seves competències per afectar el conjunt de l’Estat. Tanmateix, Bèlgica rebat aquesta justificació. “L’extensió que fa el Tribunal Suprem als acusats que no eren parlamentaris a causa de l’estreta connexió amb els delictes imputats als acusats que sí que estarien sota la jurisdicció del Suprem sembla que es basa en la jurisprudència del mateix Suprem espanyol, sense que això tingui base en una disposició legal explícita”, observa la resolució belga.
Per als magistrats d’apel·lació això s’oposa frontalment a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans al respecte. En concret, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les recorda que Estrasburg considera una vulneració del dret a un judici just jutjar una persona en un tribunal que no li pertoca només perquè en la causa hi hagi altres imputats que sí que estan la jurisdicció d’aquell tribunal sense que “la llei explícitament” així ho autoritzi. Per contra, els magistrats belgues no veuen “convincents” les crítiques de Puig al sistema judicial espanyol en general ni que argumenti que el nomenament dels jutges per “raons polítiques” impliqui manca de garanties per a un judici just.
Refusa altres tipus de vulneracions
A part d’apel·lar al dret a un judici just i a la presumpció d’innocència, la defensa de l’exconseller també al·legava altres vulneracions de drets fonamentals per denegar l’euroordre com el dret a accedir a un advocat, a no ser jutjat per les seves opinions polítiques o a un càstig proporcionat, entre d’altres. Apel·lació descarta que hi hagi cap risc de violació de tots aquests altres drets en el seu cas.
13 
