La justícia belga ha tornat a denegar l’extradició del conseller Lluís Puig i ha tombat l’euroordre espanyola. En aquest cas, ha estat el tribunal d’apel·lació de Brussel·les, la segona instància judicial que s’ha negat detenir i lliurar al Tribunal Suprem el conseller de Cultura a l’exili. De fet, ha ratificat, ampliant els arguments, la decisió de primera instància del passat 7 d’agost. La justícia belga entén que Pablo Llarena, magistrat del Suprem que va demanar l’extradició, no és competent, perquè quan es va tramitar l’euroordre Puig ja no era una persona aforada. Així mateix, el delicte en què l’Estat basa la petició és la suposada malversació per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre com a membre del Govern, que no tindria extradició automàtica perquè els magistrats belgues entenen que en aquest cas no hi ha corrupció, el delicte assimilable en el seu codi penal. Un dels altres arguments utilitzats pels tribunals belgues és que hi hauria “risc de violació de la presumpció d’innocència per les declaracions públiques de jutges, fiscals i autoritats polítiques en general, segons la Directiva 2016/343”. La síntesi de les defenses és que la justícia belga considera que no pot extradir el conseller Puig perquè es podria registrar una doble vulneració de drets fonamentals.
El propi jutge emissor, contra el qual es va recórrer, va retirar les dues euroordres de detenció anteriors. Una primera, el desembre de 2017, i la segona –que es va refer diverses vegades per múltiples defectes de forma–, el juliol del 2018, quan Alemanya va declinar extradir el president Carles Puigdemont, detingut en un dels seus estats federats, per rebel·lió i sedició.
La defensa de Puig, coordinada per Gonzalo Boye, contemplava aquesta nova victòria judicial dins l’estratègia d’internacionalització del conflicte, tot i que la fiscalia belga encara pot recórrer si ho suplica la fiscalia espanyola. Els arguments de la justícia belga són del tot extrapolables a la resta del Govern a l’exili i, en concret, als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de cara al debat al Parlament europeu del proper 14 de gener per si s’aprova el suplicatori per processar-los. Segons Josep Costa, Gonzalo Boye i Simon Bekaert, els advocats que en roda de premsa telemàtica posterior a la difusió de la sentència han valorat la decisió, el tribunal belga ha negat l’extradició per vulneració de drets fonamentals: el dret a un jutge predeterminat per la llei –el del tribunal territorial, en lloc del Suprem– i el de la presumpció d’innocència. Sobre aquest darrer argument, la defensa ha aportat articles de premsa, declaracions televisades i tuits d’organitzacions de fiscals.
Així, els advocats consideren que els eurodiputats belgues tindran dubtes alhora de contradir tres decisions dels seus jutges. Per altra banda, obre la porta a convertir l’aixecament de la immunitat en un simple tràmit sense recorregut perquè, a la vista de la decisió, cap jutge belga contradirà la versió jurídica del seu company de toga. “Si l’extradició no és factible amb Puig Gordi tampoc ho serà per als seus companys d’exili”, apunten fonts de la defensa consultades per aquest diari. Per altra banda, la sentència aporta les valoracions del cas que han portat a terme entitats com Amnistia Internacional o el dictamen de la Comissió sobre Detencions Arbitràries de l’ONU.
La fiscalia, que representa els interessos de l’estat espanyol, té ara 24 hores per presentar un últim recurs possible davant del Tribunal de Cassació, que examinaria si el procés judicial a Bèlgica ha estat correcte. Aquest últim pas es podria resoldre en qüestió de setmanes o, fins i tot, de dies. La fiscalia va recórrer perquè entenia que els tribunals belgues no havien de ficar el nas en el fons processal de l’afer, aspectes del cas com ara valorar si és competent o no el Suprem per jutjar el conseller. Sia com sia, la decisió del Tribunal d’Apel·lació és un clatellot a les expectatives espanyoles. Al capdavall, el Tribunal de Cassació només pot opinar sobre “la correcció jurídica de la sentència” i no sobre el seu contingut.
51 
252 
