“Es conclou que els procediments seguits en el període 2023 i 2024 no han garantit que els pagaments de les prestacions econòmiques dels joves extutelats i, en el seu cas, del règim de copagament per a aquells que són beneficiaris de prestacions d’habitatge, hagin donat compliment a les normes i procediments que les regulen“. Aquesta és la contundent conclusió de Global&Local Audit, la consultoria que signa l’informe sobre el Servei de Valoració i Seguiment de les Persones Joves Extutelades (Sevap) de Girona, que gestionava els pagaments i el control de les ajudes i subvencions atorgades per l’extingida Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a través de la Unió Temporal d’Empreses Resilis-Mercè Fontanillas.
Un informe demolidor que mostra el descontrol no només dels pagaments i el dret a percebre’ls, sinó també de com no es va portar a terme cap iniciativa per recuperar el pagament dels imports indeguts fets a joves que ja no complien els requisits per cobrar-los. L’auditoria, de 23 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, s’ha dut a terme a través de l’estudi de 60 expedients triats de manera aleatòria de joves que haurien percebut ajudes econòmiques o de l’habitatge durant el 2023 i el 2024.
Una mostra basada en la distribució i que permet generalitzar els resultats. De fet, els casos analitzats representen el 15% dels joves extutelats que han treballat i rebut prestacions de la DGAIA. En concret, 50 que rebien prestacions genèriques i deu que eren beneficiaris de prestacions d’habitatge. El treball s’ha dut a terme amb les dades de la DGAIA complementades amb les de la Tresoreria General de la Seguretat Social. En total, s’han estudiat prestacions per un import total de 453.748,29 euros. És a dir, 342.103,99 euros de prestacions i 111.644,3 de prestacions d’habitatge. En total, els auditors calculen que en cinquanta expedients de prestacions s’haurien satisfet indegudament 167.933,48 euros. I, pel que fa a prestacions d’habitatge, s’haurien deixat de reclamar, només de deu expedients estudiats, 10.903 euros.
Un avís previ de la Sindicatura de Comptes en un informe sobre la DGAIA
Les conclusions de l’informe ja venien advertides per la Sindicatura de Comptes en el seu informe 6/2025, titulat Departament de Drets Socials: prestacions econòmiques de dret subjectiu, exercici 2022. Aquell estudi ja alertava que “la manca de seguiment i control eficaç en la gestió de les prestacions” havia “provocat l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts –167,56 M€ en el període 2016-2024”. A més, destacava que un percentatge elevat ja no es podria reintegrar perquè l’expedient haver prescrit. Eren prestacions atorgades durant el govern de Carles Puigdemont i que també mentre va continuar durant l’aplicació del 155 i, després, amb els governs de Quim Torra i el de Pere Aragonès.
Aquest informe de la Sindicatura i la investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya detectaven quatre tipus d’irregularitats que, ras i curt, enterbolien la gestió de la DGAIA i motivaven la investigació: l’adjudicació de contractes per via d’emergència de manera reiterada; les “places fantasma” en els plans de treball dedicats als joves; defectes en el sistema de copagament dels pisos tutelats i la percepció indeguda de prestacions per a joves extutelats. L’auditoria s’ha centrat, precisament, en el copagament de pisos tutelats i en les percepcions de les prestacions, que es derivaven dels Plants de Treball Individual (TPI), és a dir, el protocol i el sistema per accedir a aquesta mena de prestacions.
Prestacions sense control
Els auditoris contractats pel departament que actualment dirigeix la consellera Mònica Martínez Bravo analitzen els PTI del Sevap de Girona. Confirmen que s’han fet les revisions semestrals que estableix la normativa, que s’han complementat amb “contactes per diferents canals” dels tècnics del Sevap amb els beneficiaris de les prestacions. Ara bé, els auditors destaquen que, “en general”, aquest control “s’ha basat en entrevistes amb la persona beneficiària, i amb excepcions, no consta que es comprovés documentalment o no s’incorpora a l’expedient evidència de la comprovació de les manifestacions de la persona jove”. És a dir, que els controladors només es basaven en la paraula del beneficiari.
Una situació que l’informe ressalta perquè “aquesta pràctica ha comportat que no es detectessin casos en els quals es donaven motius de suspensió o extinció de la prestació en el moment de la revisió del PTI o causes que requerissin minorar l’import de la prestació econòmica”. Això és, fer les comprovacions per si calia continuar atorgant la prestació o, si fos el cas, retallar-la. Únicament en els casos que els tècnics tenien “sospites de contradicció o poca claredat” es demanaven documents.
Si es confirmava que havien rebut una prestació indegudament, i aquí l’auditoria subratlla una altra irregularitat, no es feia cap “anàlisi retroactiva per determinar la data en la qual es van originar les causes ni determinar les quanties percebudes indegudament fins a la data de la revisió”. En síntesi, que la DGAIA no es va preocupar de saber des de quan percebien els ajuts indegudament. De fet, els efectes de la retirada o retallada de l’ajuda eren a partir de la proposta que presentava el tècnic, i no pas des de quan podia haver començat a percebre indegudament el subsidi. A més, l’informe ressalta que no s’ha detectat cap expedient que apliqués cap “reducció proporcional de les prestacions econòmiques” en el cas que el beneficiari tingués ingressos laborals. En conclusió, els auditors no s’estan de criticar que la DGAIA no tingués “procediments normalitzats amb relació a aquestes comprovacions”. No hi havia cap sistema normalitzat de control.
Sense seguiment dels casos
En el detall de les prestacions, l’estudi és demolidor. Així, en primer terme analitza 32 expedients que van ser transferits a la UTE Resilis-Fontanillas. D’aquests, n’hi ha 29 en què “no consten actuacions efectuades pels tècnics de la DGAIA de seguiment” entre l’atorgament de l’ajut i la derivació de l’expedient al Sevap que va adjudicar-se la gestió dels ajuts. Precisament, d’aquests 29, s’ha detectat que 16 incomplien els requisits per ser beneficiaris de la prestació.
En 11 d’aquests casos es va proposar l’extinció o suspensió de la prestació quan el Sevap se’n va adonar. Ara bé, en cap cas es va fer cap “actuació tendent a determinar possibles percepcions indegudes de prestacions econòmiques tant de l’exercici 2023 com d’exercicis anteriors, ni consten efectuades per la DGAIA a partir de la informació de la proposta”. És a dir, no es van reclamar les percepcions indegudes. Segons els càlculs de l’auditoria, l’import estimat que es va cobrar indegudament d’aquests 11 expedients va ser de 33.438,06 euros.
Més casos de joves extutelats amb prestacions indegudes
A més, en set casos, si bé el Sevap va dur a terme les revisions periòdiques, “no va identificar, en el moment inicial, que es donaven causes de suspensió o d’extinció de la prestació”. Eren causes on el motiu de l’incompliment era, principalment, que la persona jove extutelada ja tenia una feina remunerada amb ingressos que superaven l’1,5 de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), és a dir, el barem per atorgar els ajuts. Una informació que podien haver obtingut amb un certificat de la Seguretat Social o de l’Agència Tributària.
L’informe avalua deu expedients més un cop la UTE es va fer càrrec de la prestació des de l’inici de ser atorgada. En aquest grup destaquen 50.546,73 euros que estimen de prestacions indegudes. En el detall, la causa de suspensió de la prestació va ser que el beneficiari residia fora de Catalunya.
En la resta de casos, els joves ja treballaven i tenien un sou per sobre del barem que justificava el cobrament del subsidi. A més hi ha dos expedients que es remunten a l’any 2020 i 2022 i no es va suspendre la prestació fins al gener de 2024, però van continuar percebent-la dos mesos més, per import de 6.046,56 euros. En cap cas consten els “expedients procediments per rescabalar els pagaments indeguts”.
Les prestacions per a habitatge, també
Pel que fa a les prestacions d’habitatge avaluades, és a dir, els ajuts que es perceben per utilitzar un pis dedicat als menors extutelats, la situació és força semblant. En dos casos, els auditors retreuen que ni tan sols “s’ha donat el termini de revisió” que estableix la norma de control. A més, alerten que no s’ha fet bé aquesta feina d’inspecció i que no s’ha recollit bé la informació. “
“De la revisió d’aquests documents i registres s’observa que, en general, la informació obtinguda pels educadors, en allò que té efectes en el copagament o el dret a la percepció econòmica, és insuficient o no es valida o contrasta documentalment de manera sistemàtica, cosa que provoca que no es coneguin fets que tenen incidència en les qüestions assenyalades“, sentencia l’informe. És a dir, que no s’ha recollit prou informació que justifiqui la continuïtat o no de prestació.
A més, els auditors alerten que en tres dels expedients revisats “no es dona la correspondència entre les manifestacions contingudes en els PTI, la informació dels registres de seguiment dels residents, i la que s’obté de les dades de la vida laboral o de la informació de l’Agència Tributària”. Això és que no s’hauria fet la feina de contrast que pertocaria en un control d’aquestes característiques. En total, els auditors calculen un import indegut de 47.279 euros en aquestes prestacions d’habitatge, tot i que s’haurien reclamat per un import inferior, de manera que calculen que faltarien 10.903 euros per reclamar.
