Dia de gala a la seu dels jutjats d’Andorra arran de la trama andorrana de l’operació Catalunya. Finalment, després del desembús de la querella presentada per l’’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra membres del govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant i destacats membres de la policia patriòtica com a denunciats, han començat les declaracions. Una derivada importantíssima de la conxorxa clandestina de l’Estat per aturar el Procés sobiranista que va acabar amb el tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Una tesi que aquesta tarda ha rebut vitamines amb la declaració del comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia (CNP) i un dels cap visible de la policia patriòtica José Manuel Villarejo.
De fet, la seva versió dels fets i els documents podrien ajudar, i molt, als advocats de la BPA que han de presentar el recurs de cassació el pròxim 3 de desembre, perquè es dibuixaria la invalidesa legal de la noticia criminis que va donar lloc al tancament de l’entitat on la família Pujol Ferrusola tenia fons i faria trontollar les duríssimes imposades als gestors de la BPA en la sentència del passat 15 de juliol. A més, Villarejo ha insistit en la implicació de la Moncloa de Mariano Rajoy en el setge a l’entitat bancària i en la franquícia andorrana de l’operació Catalunya, l’operació Magne.
Com assegurava a primera hora aquest dimarts el jutge jubilat Manuel Garcia Castellón, responsable de la macrocausa Tàndem que investigava les seves activitats, que sort que només s’ha pogut desencriptar un 1% dels seus documents, perquè les conseqüències serien terribles. Una opinió que, en declaracions a El Món, Villarejo, sense deixar el somriure, ha ironitzat perquè considera que no hi ha gens de ganes de difondre la veritat. “Ja m’han dit els meus amics del CNI que em complicava la vida pujant a Andorra”, ha ironitzat.
Govern i comissaris
La jutgessa s’ha sorprès de la contundència de la seva declaració, dirigint les respostes curtetes i al peu. Una sorpresa que també ha sobtat els advocats i la fiscalia pel detall de la seva narració. Villarejo, a més, ha pogut entrar acompanyat del seu advocat, Antonio Garcia Cabrera, atès que encara està processat a Espanya per diverses peces separades de la Tàndem a l’Audiència Nacional. Arran d’aquesta declaració, que confirma els indicis sobre l’operatiu de la trama andorrana, i a la vista de la quantitat de prova documental aportada, la instructora podria signar la interlocutòria de processament de tots els per ara querellats. Una pista d’enlairament que podria provocar, per primera vegada, fer seure a la banqueta dels acusats, el nucli dur de la policia patriòtica i responsables polítics per les seves activitats en un país sobirà com és el Principat d’Andorra.
Una agenda pleníssima per aquest dimarts que ha començat al matí amb les declaracions, esperades, dels que eren aleshores ministre de Finances i d’Exteriors, Jordi Cinca i Gilbert Saboya que han negat qualsevol conxorxa i cap col·laboració ni pressió del govern espanyol. Unes declaracions que s’han complementat a la tarda, amb la celebració de la declaració estrella de la jornada, la del comissari Villarejo, que ha arribat al matí al Principat, i tot just abans de dinar a tocar de la seu judicial, ja ha deixat entreveure que arribava amb ganes d’explicar-se.
De fet, Villarejo ha fet una esmena a la totalitat a les declaracions dels membres del Govern d’Andorra durant els anys de la intervenció. El comissari ha implicat directament i sense embuts als membres de l’executiu andorrà en la trama. En aquest sentit, ha subratllat que una operació d’aquesta mena sense la col·laboració dels dos governs no es podia dur a terme. Amb el seu estil habitual, ha generat prou expectativa en explicar que havia rebut amenaces “per tal que no declarés”. De fet, ja ha estat prou sorprenent, els advocats de les parts no ho amagaven, la sorpresa que ha suposat que el titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, permeté que viatgés al Principat per declarar.
“He ratificat les meves declaracions”
La declaració s’ha allargat dues hores i mitja i, a la vista de les fonts jurídiques consultades, no ha decebut. De fet, hi ha hagut força sorpreses sobretot, de la banda de la fiscalia i dels impulsors de la querella, que es fregaven les mans després de la narració dels fets de Villarejo. Fins i tot, ha reconegut dos documents més, aportats ahir a la tarda a la causa per la defensa dels germans Ramon i Higini Cierco, propietaris de la BPA i l’exceo de l’entitat, Joan Pau Miquel. Dos mails entre Villarejo i l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que acreditarien la seva versió de la col·laboració entre el govern andorrà i el govern espanyol en la trama andorrana de l’operació Catalunya. “He dit la veritat”, ha insistit per assenyalar a la sortida de la declaració que per haver explicat “tot el que passava a Andorra em van tancar a la presó”. “El rei i els Pujol no podien tenir comptes corrents al mateix lloc, oi?”, s’ha preguntat el comissari socràticament.
“He ratificat totes les meves declaracions quan jo estava a la presó i que en comissió rogatòria vaig declarar i que tots els documents que m’han ensenyat, alguns s’han publicat o s’han filtrat, he dit que efectivament que són meus, són tots”, ha especificat. En aquesta línia ha emfatitzat que els dos mails on el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) li remetia explicant com aniria l’operació d’Andorra i un resum de com va finalitzar la intervenció del banc. “És clar, els correus, lògicament, els he reconegut, perquè a més estan admesos en diverses causes que ja he tingut a Espanya i que han reconegut els mateixos fiscals”, ha afegit. Uns correus que ha especificat a preguntes de la jutgessa instructora Stephanie Garcia, es troben als ordinadors de les seves oficines confiscats per l’Audiència Nacional.
Una operació d’Estat
Villarejo, segons les fonts consultades, amb una “exposició clara” dels fets ha assegurat que el tancament de la BPA va ser una “operació d’Estat”. “Això no és una qüestió d’aquesta entitat la fa un comissari o un coronel del CNI o un guàrdia civil o un capità o un comandant”, ha remarcat en declaracions en sortir del jutjat. “És una operació d’alt nivell on des de la presidència del govern d’un país i d’un altre, hi intervenen; de fet, com ja apareix a les meves notes d’intel·ligència, com he declarat sempre, i com és obvi, vaja, qui pensi el contrari…”, ha reflexionat en veu alta. “La presidència del govern espanyol estava al corrent de l’operació a Andorra”, ha adduït.
“Sense cap dubte la Moncloa estava al darrere”, ha sentenciat. Al capdavall, el comissari ha remarcat que la visita de Rajoy i del ministre Cristóbal Montoro, el 7 i 8 de gener de 2015, va ser per acabar d’enllestir la derivada a Andorra de l’Operació Catalunya. Com també ha esbossat el paper de Marc L. Varri, oficial de l’FBI a Espanya i a Andorra en tot l’entramat. Aquest dimarts, doncs, la trama andorrana del dispositiu clandestí contra el Procés ha entrat en una nova dimensió, on policies, serveis d’intel·ligència, governs i, fins i tot, una superpotència com els EUA hi podien haver tenir un paper transcendental.
