El cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA) continua oferint noves dades sobre la trama andorrana de l’operació Catalunya. La relació entre la intervenció llampec de l’entitat financera al Principat d’Andorra i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid, el març de 2015, i les maniobres de la policia patriòtica per obtenir dades sobre els dipòsits dels líders sobiranistes creix cada cop que apareixen nous documents, àudios o, fins i tot, nous processos judicials arran de les conseqüències del tancament del banc on la família Pujol Ferrusola tenia poc més de tres milions d’euros que van ser regularitzats a la hisenda espanyola a través de declaracions complementàries.
El darrer exemple és la decisió de la justícia andorrana d’admetre a tràmit una querella dels propietaris, els germans Ramon i Higini Cierco, i el conseller delegat del BPA, Joan Pau Miquel, contra la presidenta, el vicepresident i la resta de membres del consell d’administració de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries d’Andorra, la poderosa AREB. Una querella interposa pels delictes d’estafa, falsedat de comptes i prevaricació. Una querella que afegeix encara més suspicàcies després de la publicació dels correus electrònics entre membres de la policia patriòtica que s’arrogaven l’operació contra la BPA.
La querella va ser acceptada el passat 13 de juny per la Secció d’Instrucció Especialitzada 3, de la Batllia d’Andorra, el jutjat d’instrucció al Principat i, aporta dades interessants sobre la gestió que van dur a terme les autoritats financeres andorranes amb els fons de la BPA i la venda posterior de l’entitat. Unes dades que encara enterboleixen més la intervenció, les seves causes i, sobretot, les seves conseqüències com és que se’n va fer i qui es va aprofitar dels dipòsits del banc. A més, la querella delata la sorprenent pressa que han agafat de cop i volta les entitats financeres per declarar de manera definitiva la fallida de la BPA.
Diverses causes obertes
Aquesta querella es dirigeix contra la presidenta del consell d’administració de l’AREB, Sílvia Cunill, el seu vicepresident Armand Pujal, i els consellers Charles Cornut, François Lemasson, Òscar Gelabert i Joaquim Saurina. Segons descriu l’escrit presentat, l’AREB va assumir la tasca de resoldre BPA de manera ordenada i d’acord amb la llei que li atorgaria aquesta responsabilitat. Així, des del 2015 l’AREB ha estat l’encarregada d’administrar els actius i els passius de BPA. Ara bé, aquesta gestió no ha estat pacífica, ni tranquil·la ni lliure de polèmiques, ans al contrari.
En concret, els administradors tenen tres causes penals obertes arran del que titllen com a “pèssima gestió i deslleial administració per part dels responsables de l’AREB, amb relació als actius i passius de BPA“. Així com per haver causat un “perjudici econòmic molt alt” a BPA i, per tant, als seus accionistes, clients i dipositaris. A més, d’haver fins i tot, falsejat reiteradament els comptes anuals de BPA. Tot i aquests tres processos oberts en instrucció judicial, el 24 de maig de 2023, l’AREB va presentar la demanda de declaració de fallida de BPA, demanant a més, que fos designat com a administrador judicial per tal d’encarregar-se de la liquidació total de l’entitat.
Transaccions sospitoses amb JC Flowers
La petició va tirar endavant sense que en cap cas fos notificada als antics propietaris de la BPA i, sense cap oportunitat a què ningú dels antics accionistes es pogués personar. Un fet que va fer reaccionar immediatament l’equip jurídic dels antics propietaris de la BPA, perquè entre altres motius, el procés de fallida amaga que hi ha tres causes penals obertes per la mala gestió dels actius de l’entitat intervinguda i amb una reclamació que, en cas d’estimar-se, seria de 83.400.000 euros més els interessos corresponents. De fet, ho entenen com una maniobra per intentar camuflar la gestió de l’AREB dels fons de la BPA que van gestionar, la creació d’un “banc pont” i la venda dels actius a JC Flowers & Co.
Curiosament, JC Flowers és un fons d’inversió que també consta als arxius del Financial Crimes Enforcement Network (FINCen) nord-americà, l’autoritat financera dels EUA que va emetre la “nota” que va facilitar la intervenció de la BPA. JC Flowers era l’accionista del banc Saddle River Valley Bank i va haver de pagar 8,2 milions de dòlars de multa l’any 2013, per haver blanquejat suposadament uns 1.500 milions de dòlars que provenien irregularment de la República Dominicana i mexicanes.
On són els diners?
D’aquesta manera, la querella narra i descriu les causes obertes contra els administradors públics dels fons de la BPA, com es va dur a terme la liquidació, la venda i, sobretot, qui va fer negoci amb les plusvàlues de la transmissió d’actius de l’entitat. És a dir, poder aclarir on han anat a parar els actius del banc amb transparència i amb noms i cognoms i, més quan aquesta transacció fonamenta sospites de mala administració. Tot plegat des que l’11 de juny de 2015, dos mesos després de la intervenció, s’aprovés un pla que consistia en la “segregació del conjunt d’actius i passius de BPA considerats legítims“. Aquests actius legítims s’obtindrien a través de l’anàlisi de cada client, i “serien migrats a una entitat pont creada amb l’objectiu final de vendre aquests actius a un tercer“.
La petició de fallida també ha despertat les sospites del jutjat on s’ha presentat per un motiu ben escandalós, la reticència de l’AREB a presentar l’expedient administratiu de la gestió dels fons perquè no n’hi ha prou amb una auditoria realitzada per una consultora. Així li va requerir aportar les dades en què es basa l’informe de l’auditora. Un requeriment que encara no s’ha complert i que va recórrer l’AREB. De fet, no és la primera vegada que s’hi nega. El Tribunal de Comptes Andorrà també ha estirat les orelles a l’AREB per no aportar l’estat de comptes de la BPA en tant que és una entitat pública gestionada per una altra entitat pública. “Una actitud d’obscurantisme que s’ha de tenir en compte com un indici més de conductes amb rellevància jurídica penal”, apunta la querella.
Acordions i vendes
El text de la querella repassa l’operació de venda ràpida de l’entitat des del 17 de juliol de 2015, quan es va fer una valoració econòmica de la BPA. Només cinc dies més tard es va crear una entitat pont, Vall Banc, SAU que només tindria una vida de dos anys i és on havien d’anar a parar els actius legítims per vendre’ls i per vendre-la un tercer l’entitat pont. L’abril de 2016 es va posar negre sobre blanc i es va dur a terme una maniobra d’enginyeria financera. El Consell d’Administració de l’AREB va acordar “l’absorció de pèrdues i la recapitalització interna de BPA via operació acordió”. És a dir, va disminuir el capital social a zero i correlativament augmentant-lo a 60.000 euros. Aquest capital el va subscriure totalment l’AREB, convertint-se BPA, de manera definitiva, en una entitat privada de titularitat pública.
Posteriorment, l’AREB va valorar el traspàs d’actius de BPA en 70 milions d’euros. A través d’una emissió d’unes obligacions subordinades que s’havien de convertir en accions amb un valor nominal de 70 milions. D’aquesta manera Vall Banc podria satisfer a BPA el contravalor dels fons cedits. Però, estranyament, els mateixos comptes de Vall Blanc, van valorar els fons de la BPA en 96,2 milions d’euros. D’aquesta manera, al seu balanç Vall Blanc assumia una plusvàlua de 26,2 milions d’euros. A més, la querella aporta dos informes pericials on ni de lluny es valoren amb 70 milions d’euros el preu de les accions sinó que se situarien en una forquilla d’entre 3,4 i 19,1 milions d’euros. Una diferència que ha fet posar les mans al cap als expropietaris de la BPA. El 3 d’abril de 2018 JC Flowers comprava a BPA 12,8 milions. Per tant, que els propietaris finals haurien generat una plusvàlua de 83,4M€, és a dir, el resultat de restar els 12,8 milions als 96,2 milions. El procés de compravenda està investigada en un altre procés penal.
Aturar el procés
En síntesi, la querella presentada descriu fil per randa els processos penals oberts no només contra els membres del Consell d’Administració de l’AREB, sinó contra els membres del consell temporal de la BPA just després de ser intervinguda. Processos en investigació penal que presenten més que dubtes raonables de com es va gestionar l’entitat després de la intervenció, i la seva venda, quant a més, el FINCen va deixar sense efecte la Nota emesa. Per això, acusen els membres del consell d’administració d’intentar liquidar la marca BPA i els seus actius amagant informació cabdal al jutge civil i assumint el paper d’administradors judicials del procediment de fallida.
“Resulta evident que l’administrador deslleial d’un patrimoni com s’està investigant, no pot convertir-se en administrador judicial designat en una causa de fallida de l’entitat administrada, quan les seves funcions seran precisament les de liquidar el poc patrimoni que ha deixat a BPA, fruit de la seva delictiva gestió al davant de la mateixa”, apunta la querella. Per això, reclamen aturar el procediment amb què volen liquidar els actius de BPA el nomenament de l’AREB com a administrador judicial fins que es resolgui no només aquesta querella sinó la resta de processos judicials oberts.
