Fins ara havia estat una especulació que, en el seu dia, va posar en circulació un dels protegits de la policia patriòtica, Miguel Sánchez Fornet, exsecretari general del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), l’organització sindical que el 2012 tenia la majoria entre els integrants de l’escala bàsica del Cos Nacional Policia. Ara, les agendes del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo certifiquen un dels pocs moments en què, en el marc de l’Operació Catalunya, uns fiscals van parar els peus de la policia patriòtica. L’objectiu de l’equip de Villarejo era donar més difusió a la causa del Palau de la Música –en què es relacionava l’escàndol amb el finançament de Convergència Democràtica de Catalunya– i, de retruc, implicar-hi el president de la formació i de la Generalitat, Artur Mas.
L’estratègia de la policia patriòtica era intentar convèncer els fiscals del cas, que comandava Emilio Sánchez Ulled amb Fernando Bermejo, per demanar al jutge una entrada i escorcoll a la seu de CDC just abans de les eleccions. Tot plegat arran d’un informe apòcrif de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF. Els fiscals s’hi van negar i van recomanar als policies que si volien anessin ells mateixos a convèncer al jutge del cas, Josep Maria Pijoan.
No va ser l’única vegada que Ulled els va donar carabasses. El desembre del 2012 van intentar enredar-lo per tal que obrís una investigació de les suposades amenaces, inventades, a Javier de la Rosa, col·laborador de la policia patriòtica contra els Pujol. A partir d’aleshores, la brigada política de la policia espanyola va fixar-se com a objectiu relacionar els fiscals amb CiU, ja que a ells no els feien cas. De fet, Ulled tenia criteri propi i com a fiscal del 9-N es va negar demanar una condemna pel delicte de malversació al president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs.
Una reunió que va ser un fiasco
Als diaris de Villarejo es recull una conversa amb l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, el 22 de novembre de 2012. Segons la mà dreta del llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el 29 d’octubre el comissari José Luis Olivera, que feia tres mesos que havia deixat la prefectura de la UDEF, i l’encara cap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas, van celebrar una reunió compromesa amb els fiscals del cas Palau. Una trobada que, tècnicament, havia de servir per “fer anàlisi de documents demanats a la UDEF”. Precisament, una altra dada que confirma aquesta reunió és una altra anotació a l’agenda de Villarejo, del 29 d’octubre, quan deixa escrit que Olivera és a Barcelona gestionant diverses qüestions, de les quals en destaca l’“assumpte Tarragona” –és a dir, l’operació Petrum al Vendrell, relacionada amb el 3%– i la “ITV Galícia”, és a dir, la causa derivada de l’operació Campeón que va acabar amb la condemna per Oriol Pujol.
Els dos policies van aportar documents per tal de convèncer els fiscals que avalessin davant el jutge la petició d’una entrada i escorcoll a la seu de CDC, que aleshores es trobava al carrer Còrsega de Barcelona. “L’ordre no va arribar a res”, certifica el comissari Villarejo que implica en la mateixa maniobra Ignacio Cosidó, llavors director general de la Policia, que hauria donat també l’ordre. Martínez ressaltaria fins i tot que es va proposar que els fiscals demanessin perdó a la policia per no haver-la ajudat. Aquesta reunió l’havia apuntada el mateix jutge instructor del cas Palau, Josep Maria Pijoan que, en una entrevista a RAC1 el 19 de maig de l’any passat, va narrar que Ulled li havia comentat aquesta trobada. El que van fer els fiscals van ser recomanar als policies que si havien de demanar alguna cosa parlessin amb el jutge, però Pijoan mai va rebre la visita dels dos policies.
Un nou intent
La nul·la col·laboració dels dos fiscals no va ser una barrera per persistir en l’intent d’obtenir la seva ajuda en l’entramat de l’Operació Catalunya. És més, Ulled va ser un dels integrants de la llista de persones que Javier de la Rosa va proposar vigilar titllant-lo de “boig”. Així, el 5 de novembre, incorporen Ulled al “Pla de Treball” de l’Operació Catalunya, per intentar que colli Daniel Osàcar, el tresorer de CDC i peça clau del finançament del partit. El mateix pla de treball on s’afegeixen les investigacions dels fons sobre el “pare d’AM” (Artur Mas), els medicaments i les ITV d’Oriol Pujol, una base de dades amb noms a França i “ASC”, en referència Alícia Sánchez Camacho i els seus “interessos”.
En aquest context, la policia patriòtica, va tornar a intentar enredar Ulled per tal que collés CDC i els Pujol. El pla, segons recull l’agenda de Villarejo del 3 de desembre del 2012, era fer arribar al fiscal a través d’un periodista de confiança que Javier de la Rosa havia estat amenaçat per membres de la família Pujol i sol·licitava que declarés a la Fiscalia per poder embolicar encara més la troca. L’operació va resultar fallida. Ulled no va picar.
Després hi va haver diversos intents a través del “Sumari Sabadell” –el que acabaria essent l’Operació Macedònia i els Mossos d’Esquadra, una investigació de corrupció policial a través del confident de la policia Manuel Gutiérrez Carbajo– i tampoc se’n van sortir. El que els va funcionar, en canvi, va ser un jutge d’instrucció molt veterà i vell conegut de l’independentisme: Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’Instrucció número 1, actualment instructor de la causa Volhov. La conclusió de Francisco Martínez l’octubre del 2014 és que els fiscals del cas Palau estaven “untats per CDC”.
11
