A mesura que continua la investigació de l’operació Catalunya apareixen més sorpreses. Nous documents indiquen que la policia patriòtica de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz va obtenir les dades de 32.000 clients del grup Banca Privada d’Andorra, (BPA) i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid. Les dues entitats que van haver d’abaixar la persiana en l’ofensiva de l’Estat contra el sobiranisme català, especialment contra la família Pujol Ferrusola. A més, els documents als quals ha tingut accés el Món mostren que, tot i els milers de dades d’impositors obtingudes, aquesta investigació no tenia cap cobertura judicial. És a dir, no hi havia cap jutge al darrere que instruís cap causa en concret.
Els documents porten el segell de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del CNP, la temuda UDEF, i de la direcció adjunta operativa del CNP, i hi estaven vinculats destacats membres del gabinet del ministeri de l’Interior. De fet, aquests documents no s’han lliurat a la comissió d’investigació al Congrés sobre l’operació Catalunya, a l’espera que vegin la llum durant el judici de l’operació Kitchen, integrat en la macrocausa Tàndem, que investiga des de l’any 2016 l’activitat econòmica del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. Una vista oral on es trobaran com a imputats la flor i nata del ministeri de l’Interior de l’època com a ministre de Fernández Díaz i de Francisco Martínez com a secretari d’Estat de Seguretat. L’època també d’alts càrrecs de la seguretat de l’Estat com ara el director adjunt operatiu del CNP Eugenio Pino –únic condemnat per l’operació Catalunya, pel cas del pendrive dels Pujol- o el cap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas.
Un informe de la UDEF, la clau
Un dels principals documents del cas és un informe amb data de deu d’abril de 2015. Era un divendres, a dos quarts de dotze del migdia, i feia just un mes que el Banco de Madrid havia estat intervingut per les autoritats monetàries i financeres després de la intervenció de l’entitat mare a Andorra, la BPA. L’informe el signa, amb cordialitat, Manuel Vázquez, aleshores comissari en cap de la UDEF, i l’envia a Eugenio Pino, llavors màxim comandament uniformat de la policia espanyola i un dels principals valedors de les operacions de la brigada patriòtica del ministeri de l’Interior. De fet, Vázquez ha estat imputat dins l’operació Tàndem per encàrrecs de Villarejo.
Vázquez fa una mena de minut i resultat sobre les feines de la policia sobre el Banco de Madrid des que van començar les perquisicions. De fet, és una descripció d’una investigació prospectiva de manual. L’encapçalament de l’escrit dirigit a Pino és ben simple: “La situació és la següent”, comença. I a partir d’aquí, desgranen tot de tasques que s’han dut a terme i les que resten pendents. Sobretot, advertint en majúscules que la “investigació encara no està judicialitzada”. De fet, assenyala que hi ha una part que la té fiscalia, però per un acord amb la policia.
“Tenim buidat el servidor de Banco de Madrid”
Per contextualitzar l’informe, el comissari Vázquez deixa clar que la UDEF ja té “buidat el servidor de Banc de Madrid, a l’oficina central de Capitán Haya”, en referència a l’adreça de la seu a Madrid de la unitat policial. També inclou que s’han “escanejat els contractes d’obertures de compte” i que han accedit “tots els contractes de clients des de 2012”. A més, recorda a Pino que tenen els “correus del personal del banc, entre els treballadors i dels treballadors amb els clients i a la inversa”. Així mateix, Vázquez comunica que té les “dades de risc de cada client” i els “expedients de cada client”. És a dir, tota la documentació de les investigacions internes que feia l’entitat sobre els seus clients sobre solvència, patrimoni, ingressos o origen dels fons que ingressaven.
Per altra banda, fa memòria que van anar a “Andorra a blocar el servidor de Banco Madrid”. Una operació, anomenada Llampec, entre la policia, les autoritats andorranes, l’ambaixada espanyola al principat i la fiscalia anticorrupció espanyola encara per aclarir. D’aquí que de l’informe es pugui ressaltar un fet inquietant. Segons el comissari Vázquez, “la informació recollida es va lliurar a la fiscalia”, que va assumir el compromís de tornar-los-la en els següents dies.
És a dir, la policia va lliurar una quantitat ingent de dades, obtingudes en una investigació no judicialitzada, amb el compromís del ministeri públic de retornar-les a la policia. Una situació que desperta tota mena de suspicàcies, perquè en el pitjor dels casos aquesta informació hauria d’haver estat únicament controlada per la fiscalia i valorada conjuntament amb la policia. I no, com ensenya l’informe, que la fiscalia ho tingués per una mena d’acord amb la policia i que, quan ho considerés, retornés la documentació a la policia per fer investigacions que no estaven en mans de cap jutge. Els fiscals que van participar en aquesta operació Llampec van ser José Grinda i Juan José Rosa.
32.000 clients identificats
En aquest marc, el comissari Vázquez es vanta davant Pino, amb una nota ressaltada amb color vermell, com algunes altres parts del document, de “tenir un document excel amb els noms dels clients de Banco de Madrid”. “Un total de 32.000”, assenyala. “Tots identificats”, afegeix. Tot i això, lamenten que l’operatiu s’alentirà perquè “no poden conèixer el detall dels seus moviments de comptes perquè es necessita un programa informàtic específic que subministra una empresa suïssa”. De fet, anuncia que la policia intenta obtenir una demo del programa per poder començar les investigacions.
També alerta que té els noms de la gestora del banc i “això és important perquè són qui controlen les SICAV”, les societats d’inversió de capital variable. Unes societats anònimes d’inversió que poden tenir només un centenar de socis. Un dels instruments més estimats dels inversors pels seus avantatges financers i tributaris. Per altra banda, Vázquez informa que la fiscalia vol donar la investigació a dos tècnics del Banc d’Espanya i a un informàtic i que l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) també vol ficar-hi el nas, per suposades infraccions a la hisenda pública.
En tot cas, amb tota aquesta informació Vázquez asserena Pino: “Nosaltres [la UDEF] investigarem Banco de Madrid i analitzarem quins clients del banc apareixen inicialment com a sospitosos d’operacions de blanqueig”. És a dir, una investigació prospectiva per mirar de trobar alguna cosa útil per als seus objectius. En tot cas, ni la justícia, ni el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (Sepblac) no van trobar cap operació de blanqueig, ni tan sols en els 32 clients que va demanar investigar més en concret.
