El comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, i el seu soci, Rafael Redondo, ja poden sumar un nou èxit en el magma judicial que pateixen a l’Audiència Nacional. Aquest divendres, la sala d’apel·lacions d’aquest tribunal ha desestimat el recurs del ministeri fiscal contra la seva absolució del passat octubre, en la peça separada 25 batejada com a Projecte Saving, vinculada a la constructora Martinsa Fadesa, de la macrocausa Tàndem investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional.
La resolució, de 13 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, rebutjar considerar que Villarejo i Redondo van cometre un delicte de suborn tal com reclamava el ministeri públic en el seu recurs. Una decisió clau pel futur de les peces separades de la causa Tàndem on el delicte de suborn ha estat recorrent en les acusacions de la fiscalia anticorrupció. D’aquesta manera, la sala d’apel·lacions, integrada per cinc magistrats i presidida per la magistrada Manuela Fernández Prado, ha avalat el veredicte del ponent, el jutge Eloy Velasco i han ratificat la sentència d’instància.
No hi ha delicte
En concret, entenen, igual que va fer la Secció Quarta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional que cal absoldre el comissari de l’encàrrec ordenat per l’empresari José Moya Sanabria, el 2021, perquè l’ajudés a resoldre el conflicte que mantenia amb la companyia constructora Martinsa Fadesa i amb el seu president, Fernando Martín, per recuperar la inversió de cent milions d’euros que havia fet en aquesta immobiliària.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licitava una pena per a Villarejo de 23 anys i mig de presó i de gairebé 19 anys per a Redondo. En la primera sentència, que tenia 124 pàgines, els magistrats absolien Villarejo i també el seu soci Rafael Redondo dels delictes suborn passiu propi, descobriment i revelació de secrets a tercers comesos per funcionari públic en el cas del comissari i de falsedat en document mercantil.
La sentència d’apel·lació és prou dura contra els arguments de la fiscalia. De fet, els magistrats acusen el ministeri públic de reinterpretar la prova i recorden la sentència recorreguda “no raona amb caprici ni arbitràriament la informació de les proves” practicades a la vista oral. En aquest sentit, l’acusa de “no respectar” i intentar “modificar” els fets provats per fer encabir la seva tesi delictiva contra els dos absolts.
