A mesura que avancen les perquisicions del sumari Tàndem, la macrocausa sobre les operacions del comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo, ara jubilat, els investigadors van lligant caps. Ho demostra el darrer informe policial lliurat a l’instructor de la causa, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Un dens atestat, al qual ha tingut accés El Món, amb data del passat 6 de febrer i lliurat al jutge sis dies més tard. En l’informe, l’hiperactiu comandament responsable de la investigació, l’inspector en cap de la Unitat d’Afers Interns del CNP amb TIP 111.470, esbossa els treballs de la policia patriòtica abans de l’operació Catalunya i com treballaven junts diversos implicats en les maniobres brutes contra el Procés.
Són 75 pàgines, amb el número 471/24, que recullen la primera part dels àudios i documents obtinguts de 72 DVD i CD confiscats en un dels escorcolls dels domicilis de Villarejo, emmagatzemats en tres torres. Uns arxius als quals s’afegeixen 82 pàgines de transcripcions que, segons fonts de la investigació, aniran explicant al jutge en diversos atestats atès el volum i contingut variat del material descobert. Fins i tot, alerten que van més enllà de les investigacions iniciades i recollides en gairebé una quarantena de peces separades. De fet, alguns dels arxius seran proposats per ser classificats com a secrets i que restin sota custòdia del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). En aquest sentit, ressalten que molts d’aquests arxius detallen operacions dels serveis d’intel·ligència de l’Estat en col·laboració amb la BOA, la Brigada Operativa Adjunta, que enllaçava el CNI amb el ministeri de l’Interior en operacions d’estat.
Aquest atestat és especialment interessant per a les parts afectades per les operacions de la brigada patriòtica perquè recullen operatius especials des de l’any 2005. A més, mostren la base de com eren les connexions entre la policia patriòtica i les seves operacions encobertes o de guerra bruta amb els conductes oficials de la policia i les unitats especialitzades, com ara la poderosa Comissaria General de la Policia Judicial. Per altra banda, els agents alerten el jutge dels noms que han configurat l’equip d’operacions especials i encobertes i com van iniciar els seus treballs. Tant és així que destaquen els noms que després serien protagonistes en l’operació Catalunya. I un detall importantíssim de les converses és l’autoritat que tenia Villarejo per actuar en nom de l’Estat, esdevenint, fins i tot, un interlocutor privilegiat amb, per exemple, la DEA nord-americana, la macroàrea del departament de Justícia dels EUA dedicada a la lluita contra el tràfic de drogues. Els investigadors es freguen les mans per la quantitat d’informació que han pogut extreure del funcionament de les clavegueres de l’Estat i els seus protagonistes, i deixen una escletxa oberta a les defenses de les víctimes de l’operació Catalunya en els seus processos, entrebancats en el front judicial.
Un grapat de converses i de casos
Aquest primer atestat esdevé una prova concloent de la relació especial i autoritzada de Villarejo amb la cúpula policial. És a dir, que Villarejo, tot i tenir la seva agenda de treball pròpia, complia ordres de comissaris generals, els proporcionava investigacions especials a demanda i els aportava informació i anàlisis d’intel·ligència relacionades amb qüestions de seguretat nacional, com ara crim organitzat, gihadisme, narcotràfic i blanqueig de capitals. Un fet que acredita que, en operacions d’estat, Villarejo no actuava per compte propi, ni de bon tros.
A l’informe, hi apareixen converses i documents que abasten operacions financeres i immobiliàries internacionals, entramats financers del Vaticà i els interessos espanyols, relacions especials de l’expresident espanyol Felipe González, tràfic de droga internacional, blanqueig de capitals multinacional, i fins i tot, negocis de l’entramat empresarial del comissari. Tant és així que els investigadors s’excusen al jutge afirmant que han hagut de fer una “recerca selectiva” del material. Una tria realitzada segons la importància que entenen que ostenten els interlocutors de Villarejo.
Olivera, el cap de la UDEF i futur director del CITCO
En aquesta línia, els policies posen en relleu la relació especial que manté Villarejo amb José Luis Clemente Marcet, un dels noms claus en l’operació Pujol, posteriorment anomenada operació Catalunya. De fet, Clemente Marcet, àlies Clon o Bambi va ser el responsable de lliurar-li la tercera llista negra d’independentistes el novembre del 2012. L’atestat indica que Clemente va estar processat per tràfic de drogues i blanqueig a Espanya des de l’any 2004. De fet, els policies destaquen que havia estat col·laborador de l’FBI nord-americà. L’atestat narra la relació de Villarejo amb Clemente i fins i tot, pel que sembla, els seus negocis particulars.
Però en aquell moment els interessos de Villarejo són uns altres, tot i que encara és inspector i no ha assolit la categoria de comissari, que no va obtenir fins a l’arribada d’Alfredo Pérez Rubalcaba al ministeri de l’Interior, l’any 2010. En concret, extreu informació sobre les operacions financeres de blanqueig de Clemente Marcet, sobre com, quan, quant i per a qui treballa. Informació que Villarejo dona a un altre vell conegut del Procés, el comissari José Luis Olivera, àlies Oli, que aleshores era comissari en cap de la Brigada de la Comissaria General de la Policia Judicial, amb responsabilitats de comandament a la incipient Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la temuda UDEF.
Aquesta unitat va ser la responsable dels informes apòcrifs sobre Xavier Trias, l’escàndol del pendrive dels Pujol i posteriors investigacions sobre la família de l’expresident o els comptes falsos del president Artur Mas. De fet, la UDEF va ser dirigida des de la seva creació pel que seria nomenat director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITOC), Olivera. Curiosament, entre el públic elegit el dia del seu nomenament, el 27 de gener del 2015, s’hi trobaven, a més de la cúpula d’Interior de Jorge Fernández Díaz, jutges com Santiago Pedraz –el del cas Pujol–, Javier Bermúdez -l’encarregat de l’11-M- o el fiscal encarregat de l’ofensiva judicial contra el Procés, Javier Zaragoza, així com el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Ángel Gozalo, el director adjunt operatiu (DAO) del CNP, Eugenio Pino, i el mateix director del CNI, Félix Sanz Roldán. Com a cap del CITCO, Olivera va estar al cas d’operacions contra l’independentisme. Fins i tot, era present el dia que, amb un jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, Villarejo explicava, sobre el cas Trias, que s’havia “venut la burra” al diari El Mundo.
Olivera i Clemente, els dos catalans
Les converses de Villarejo tant amb Olivera com amb Clemente són, per a la policia, concloents en el sentit que desgranen els operatius clandestins per obtenir informació compromesa que creien que es podria judicialitzar per neutralitzar persones o organitzacions que posessin en risc l’Estat. Curiosament, en les converses, tant Clemente com Olivera es vanten de ser catalans. El cap de la UDEF es mostra interessat en la informació que proporciona Clemente per als operatius clandestins, però no se n’acaba de refiar. Per això, destaca l’atestat, Olivera li ofereix a Villarejo punxar-li el telèfon i assegurar que la font sigui fiable.
De la investigació es desprèn que Clemente Marcet va ser un extraordinari col·laborador de la policia patriòtica, tot i que va comportar algun problema amb policies d’altres estats pels seus antecedents. En tot cas, Clemente va treballar en l’entramat fins al punt que va ser un actiu informador de l’operació Catalunya. Fins i tot, va ser l’encarregat d’un pla per oferir a ERC i als seus dirigents operacions financeres llamineres per després utilitzar-ho en la seva contra. L’atestat deixa clar que és un primer lliurament i que encara continuen desgranant les converses, però ara estan pràcticament convençuts que han trobat el manual d’instruccions i l’elenc de la policia patriòtica.
