Tornen les coincidències. A una setmana de l’inici el judici de la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional, alguna cosa es belluga a Andorra. En concret, s’esperona el procés judicial per la trama andorrana de l’operació Catalunya que va suposar el tancament de l’entitat bancària del Principat, la Banca Privada d’Andorra (BPA) on la família de l’expresident va tenir diners sense declarar. Una informació que va servir per carregar contra l’expresident i la seva família, el seu llegat i, sobretot, contra el Procés independentista, que membres del govern espanyol creien que Pujol inspirava. Era el que es va batejar per part de la brigada patriòtica com operació Magno.
El Món ha tingut accés a les noves comissions rogatòries enviades per la justícia andorrana a Espanya, després que les primeres es desestimessin al cap de gairebé tres anys d’haver-les tramitat. Uns documents que determinen al detall, els fets i les responsabilitats individuals que s’imputen a cadascun dels investigats per la trama andorrana del dispositiu clandestí contra el Procés. Una manera d’esquivar les excuses posades per una part de la justícia espanyola, que han servit per entrebancar fins ara l’actuació de la justícia andorrana.
En la mateixa línia, el ministeri de Justícia andorrà va començar la tramitació oficial d’aquestes noves comissions el passat 23 d’octubre, just nou dies abans que el comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia (CNP) José Manuel Villarejo declarés davant la justícia andorrana, en una declaració en què va donar més detalls de l’operació de la brigada patriòtica a Andorra i de les seves implicacions amb els serveis d’informació espanyols. Comença una nova etapa de la trama andorrana, però aquesta vegada, a Espanya.
Una querella que ha donat detalls
Amb el pas dels anys, una querella de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i de l’entitat Drets, interposada als jutjats andorrans va anar fent feina pel que consideraven un atac a la sobirania andorrana. Una querella a la qual es van afegir els germans Ramon i Higini Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) que va abaixar la persiana arran d’aquesta operació, igual que la seva filial espanyola, Banco de Madrid. També, s’hi va afegir, només en part la família Pujol Ferrusola.
Els indicis recollits per les entitats van bastir un relat de com, perquè i qui hauria liderat una operació clandestina espanyola en un país sobirà, a través de la policia patriòtica de l’Estat espanyol, per buscar fons i comptes dels líders independentistes. Una instrucció que va permetre a la jutgessa andorrana Stéphanie Garcia imputar l’expresident espanyol Mariano Rajoy els seus exministres d’Interior i d’Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, així com diversos integrants de la cúpula de la seguretat de l’Estat espanyol i membres policials destinats al Principat.
Una segona comissió rogatòria
Segons el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, el passat 30 de juliol, la titular de la Secció d’Instrucció Especialitzada de la Batllia 2 va remetre una diligència amb noves comissions rogatòries. Una maniobra necessària per replicar a la resposta que havia rebut, el 9 de gener, per part del Jutjat d’Instrucció número 32 de Madrid, amb què se li denegava -després d’un llarg procés- la primera comissió rogatòria remesa el maig de 2022. L’excusa definitiva dels tribunals espanyols, que en un primer moment van tramitar la comissió, va ser que des d’Andorra “no s’havia concretat una exposició sumària dels fets i encara menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputaven”.
Ara la justícia andorrana ha remès les noves comissions amb tot el detall de les querelles i les imputacions concretes per a cadascun dels processats. Uns documents que el passat 23 d’octubre va començar a tramitar el ministeri de Justícia d’Andorra. En definitiva, la instructora no vol més demores en la instrucció del cas, on un bon gruix de querellats ja s’ha personat, com l’ex director adjunt operatiu de la Policia, (DAO), Eugenio Pino –únic condemnat per l’operació Catalunya quan encara era l’operació Pujol-, o l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, alies Paco Bomba. Fins i tot, en aquestes noves comissions la jutgessa alerta que, de moment, no ha decidit investigar-los per “organització criminal” perquè “encara no ha trobat nous indicis” que puguin enfortir aquesta acusació. Un avís a navegants de cara al futur de la instrucció, si els altres encausats declaren i, en canvi, Rajoy i els seus ministres, fan el ronsa.
El detall de la instructora
Així, la jutgessa andorrana Garcia aporta de nou la querella presentada per IDHA i pels germans Cierco, però escriu una nova providència amb el seu relat dels fets i esbossant quin protagonisme particular tindria cadascun dels, per ara, investigats. Tot plegat pels delictes que el Codi Penal d’Andorra defineix com a coaccions, amenaces condicionals, xantatge, extorsió, robatori, coaccions d’òrgans constitucionals i creació, ús i comercialització de document fals o no veraç per un funcionari. A partir d’aquí, la instructora, en vuit folis, identifica el gruix de la investigació detallada per als encausats i en destaca els fets principals de l’acusació.
En el cas del president Rajoy, tot i que incideix i subratlla que els impulsors de la querella el veuen com el cap d’una operació dirigida des de la Moncloa, la jutgessa abaixa el to. En aquest sentit, escriu negre blanc els punts on Rajoy hauria tingut un protagonisme més directe i fàcil d’acreditar. En concret, que “Mariano Rajoy, juntament amb Cristóbal Montoro, s’hauria reunit durant la visita al Principal amb l’aleshores cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, amb l’objectiu de coordinar l’operació BPA/Banco Madrid amb l’esperança de trobar els comptes bancaris dels polítics catalans independentistes“.
En aquesta línia, la jutgessa remarca que els querellants manifesten que durant “aquesta reunió, Rajoy hauria utilitzat i esgrimit la informació financera falsa enviada al Tresor nord-americà, (FinCEN) als efectes d’intimidar o influir les autoritats andorranes per tal que intervinguessin i liquidessin l’entitat BPA, ja que en cas contrari tota la plaça bancària andorrana quedaria afectada i bloquejada”. En definitiva, la jutgessa li recorda que els indicis recollits permeten investigar si va participar -tal com denuncien els querellants- en una operació per “aconseguir informació bancària per vies il·legals de governants catalans i les seves famílies amb l’objectiu de fer-ne una utilització política”. En síntesi, la jutgessa vol aclarir si és cert que “el govern espanyol hauria fet tot el possible per obtenir aquesta informació bancària”.
