Sense treva. El ministeri fiscal ha presentat un dens recurs davant el Tribunal Suprem contra la sentència que va absoldre o rebaixar substancialment les penes als processats arran de l’operació Macedònia. Era el cas que la policia patriòtica, en el marc de l’operació Catalunya, va voler utilitzar per implicar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en una sòrdida operació contra el narcotràfic i una presumpta xarxa de corrupció policial. Un cas instruït pel mateix magistrat que investiga l’operació Volhov o el cas Negreira contra el Barça, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona.
En un llarg escrit de 108 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, la fiscalia carrega contra la sentència del 20 de setembre del 2022 dictada per la secció segona de l’Audiència de Barcelona. El recurs assegura que les magistrades van vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva del ministeri fiscal amb l’argument que van declarar “arbitràriament la nul·litat de diversos mitjans de prova que estaven inicialment admesos i amb contingut substancial per incidir en la decisió”. Tot i que la fiscalia va apuntar la setmana passada que estudiaria la denúncia de Trapero sobre les maniobres de la policia patriòtica contra la seva figura, el ministeri públic fa ara una aposta en direcció contrària. Ara la fiscalia posa en dubte les absolucions en un judici del cas en què es va veure implicat inicialment –va ser l’escenari de les maniobres denunciades– i on fins i tot va fer de testimoni estrella de la vista oral. La fiscalia demana que es revisi la sentència, que es condemni els absolts i que es replantegin les penes a la baixa imposades a alguns dels processats.
El jutge de la Volhov, també protagonista
L’operació Macedònia, després d’una instrucció de més de deu anys, va acabar amb arxius per a molts dels implicats, que ja no van arribar a judici, i absolucions i condemnes rebaixades, més de les que el ministeri fiscal havia pactat amb les defenses abans de celebrar la llarga vista oral del cas. De fet, en el judici de l’operació Macedònia hi cohabitaven casos com l’operació Gamba Roja, Saratoga o Riviera amb guàrdies civils, membres del Cos Nacional de Policia (CNP) i mossos implicats. Investigacions relacionades amb la prostitució, suborns a la policia i narcotràfic. La instrucció del cas es va anar complicant i intoxicant, fins al punt que el jutge instructor va ordenar, el 16 de juliol del 2012, l’entrada i escorcoll a la seu central dels Mossos d’Esquadra, el complex policial Egara.
L’objectiu de la decisió del jutge de fer aquell escorcoll era endur-se les gravacions de les trucades de la poderosa Divisió d’Investigació Criminal (DIC), en aquells temps dirigida per l’aleshores intendent Josep Lluís Trapero. Una operació que el cap d’Afers Interns del CNP i coordinador de la policia patriòtica, Marcelino Martín Blas, va detallar al comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo en una conversa d’octubre del 2013, a la qual també ha tingut accés El Món.
Val a dir que les trucades de la DIC van aparèixer al sumari del cas Macedònia i es van brandar durant la vista oral, en un atestat policial de 151 pàgines amb el número 15BARC2015 de la ja clausurada Brigada d’Anàlisi i Revisions de Casos (BARC). Una inquietant unitat policial que depenia directament de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional espanyola, que llavors comandava el comissari Eugenio Pino, home clau en la fundació de la policia patriòtica i que, de moment, és l’únic condemnat per l’operació Catalunya arran del cas del pendrive dels Pujol.
Un confident, l’excap de l’Oficina Antifrau i “l’objectiu Trapero”
El cas Macedònia va tenir diversos protagonistes, com ara el confident Manuel Gutiérrez Carbajo i el sotsinspector dels Mossos Josep Ranea, tots dos absolts de tots els càrrecs. De fet, Gutiérrez Carbajo també va ser absolt d’un judici posterior derivat de l’operació Macedònia per delictes d’evasió fiscal. S’hi afegia a l’elenc de protagonistes el primer cap de l’Oficina Antifrau per la seva feina com a fiscal anticorrupció i contra la delinqüència organitzada, el fiscal David Martínez Madero, mort sobtadament a l’aeroport de Milà amb 47 anys. De fet, Villarejo es vantava “d’haver matat” Madero.
La suposada col·laboració entre el confident Gutiérrez Carbajo, Martínez Madero i Trapero va ser utilitzada per part de la policia patriòtica com a mínim des del mes de gener de 2013. L’objectiu és soscavar no només el prestigi i credibilitat de Trapero, sinó també de tot el Cos de Mossos d’Esquadra. A més, la policia patriòtica tenia un incentiu afegit, el fet que Antonio Giménez Raso, alies Melli, un exinspector del CNP que feia de lloctinent de Villarejo a Catalunya, va ser detingut en l’operació Gamba Roja.
Madero va ser el fiscal del cas i va convèncer el jutge per tal que el tingués engarjolat durant cinc mesos, tot i la intermediació d’altres coneguts de la policia patriòtica com l’excap de la UDEF, el comissari José Luis Olivera, o l’excap de la comissaria de l’aeroport de Barajas, el comissari Carlos Salamanca, jutjat fa un mes per una de les peces separades de la macrocausa Tàndem. Diverses inscripcions a les agendes de Villarejo mostren com el “sumari Mossos” i la connexió “Carbajo-Trapero”, del 2013, era posada sobre la taula com un dels elements per convèncer l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, alies Chisco, que l’operatiu contra el Procés estava justificat.
Navallades entre policies
L’evolució del Cas Macedònia va permetre a la policia patriòtica convertir Trapero en “objectiu”. Però, finalment, tot i la investigació de les seves comunicacions no el van poder imputar. Després, amb l’informe de la BARC ho van tornar a intentar, però ja no hi van ser a temps perquè la brigada va ser extingida pel nou ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido. El cas va ser un gran fiasco, però la fiscalia, lluny de passar pàgina, més d’un any després de la sentència, del setembre del 2022, es desperta i el porta al Tribunal Suprem, que encara podria oferir alguna sorpresa amb alguna revocació de les absolucions que podrien donar per bons alguns fets defensats com a provats durant la instrucció d’Aguirre.
Fonts de la fiscalia insisteixen en la dificultat d’enllaçar aquest cas amb les maniobres de la policia patriòtica perquè no van tenir accés directe a la instrucció. Tanmateix, els Mossos van remetre a l’Audiència Nacional un informe ben complet de com haurien incidit les operacions de la policia patriòtica. I l’instructor del cas Villarejo, el magistrat Manuel García Castellón, va guardar aquest escrit de la policia de la Generalitat en un calaix.
Des de la fiscalia justifiquen ara la presentació del recurs perquè el consideren “més un cas de navallades entre policies que no pas de maniobres de guerra bruta”. Un argument que justificaria la interposició d’un recurs en un cas estrany i tèrbol que tothom volia acabar de manera discreta i ràpida.
