Alicia Sánchez Camacho va ser un dels pilars fonamentals de la policia patriòtica amb l’Operació Catalunya. De fet, és ella qui elabora una llista negra d’independentistes per al comissari jubilat José Manuel Villarejo a fi que els investigui. L’actual senadora i exlíder del PPC de Catalunya va indicar que calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enric Lacalle, l’aleshores director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, la figura del qual va remarcar. De fet, va ser Camacho qui va donar el telèfon del president Mas al comissari.
Així es constata en una conversa, a la qual ha tingut accés El Món, entre Sánchez-Camacho i Villarejo al domicili de l’actual senadora, el 6 de novembre del 2012, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya arran de l’avançament electoral ordenat per l’aleshores president Artur Mas. El comissari li demana contactes, informacions, telèfons i noms. Camacho treu punta al llapis i respon a la petició. Això sí, prega a Villarejo que passi un bon informe de la seva col·laboració a la “jefa”, que no és altra que María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa i futura ministra de Defensa. De fet, la trobada també la va referenciar Villarejo a la seva agenda.

“Giró, que s’ha tornat independentista”
Un dels noms que més emfatitza Camacho és el de l’actual conseller d’Economia, Jaume Giró. Avisa que cal estar-hi a sobre perquè és “l’home de la Caixa” i és “amic íntim” del llavors director de La Vanguardia, José Antich. Una combinació que Camacho descriu com una entesa de conversió independentista. De fet acusa Giró “d’haver-se tornat totalment independentista” tot i cobrar entre “400.000 i 500.000 euros l’any”, segons ella.
Tot i això, Sánchez Camacho indica a Villarejo que Giró sempre li demana que, quan vingui Mariano Rajoy a Barcelona, li agradaria participar en els seus actes. En aquest marc, Villarejo embolica Giró en la trama que porta a terme Joan Maria Nin, un dels màxims directius de CaixaBank en aquell moment i Isidre Fainé, president del consell de l’entitat. De fet, el comissari descriu una guerra entre tots dos, en què Fainé té les de guanyar perquè té ganes de “tallar-li el coll” a Nin per unes maniobres amb el Banc Sabadell d’Andorra. “Nin és clau i Fainé juga a dues bandes”, convenen. El cas Giró és per a Camacho essencial i fins i tot al final de la conversa quan comença a passar telèfons subratlla “recorda’t de Giró!”.

“Cal centrar-nos en els Pujol i Artur Mas”
Un cop tots dos conclouen que “ja tenim Giró”, canvien l’objectiu. Així indiquen que “interessa fixar tota l’atenció sobre els Pujol, sobretot Oriol”. Sobre Oriol Pujol assegura que té negocis amb un “tipus de Galícia sobre la compra de medicaments caducats”. De fet, Oriol Pujol va ser processat arran de l’Operació Pokemon, on es trobava investigat un empresari gallec i també José Blanco, que va ser ministre de Foment amb José Luis Rodríguez Zapatero. En aquest paquet inclou el president Artur Mas que li “fa la feina bruta” al president Jordi Pujol i hi suma “l’antic amo de Donut” que defineix com a “testaferro d’Artur Mas”. També assegura que l’expresident Mas manté comptes a Luxemburg i a Andorra. És la mateixa Camacho qui li passa el seu telèfon.
“Duran i Lleida, a l’exili”
Especialment enfadada es mostra Camacho amb l’exlíder d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida. Camacho li expressa a Villarejo que vol “desfenestrar-lo i enviar-lo a l’exili”. Així mateix Villarejo el qualifica de “doble agent” fent veure que “és espanyolista” i que la gent de CiU li ha obert un compte a la Banca Mora d’Andorra. Camacho recorda que té bona relació amb el ministre José Manuel García Margallo i que Duran tot el dia diu que marxarà del partit. “No te’n refiïs, no anirà enlloc”, li replica el comissari no sense abans dir-li que és “mentida”.
El comissari relata detalls de la seva vida personal que el desactiven com a polític. Una tesi que abona Camacho recordant anècdotes que Enric Millo, antic militant d’Unió, li ha explicat. L’exlíder popular també avisa que Duran i Lleida aprofita el seu passaport diplomàtic com a president de la comissió d’Exteriors, per “passar diners a l’estranger”. “Li paguen per treure informació dels espanyolistes i de Godó”, afegeix.
Carles Sumarroca, l’empresari
Un altre que Camacho reclama investigar és Carles Sumarroca, empresari i president de la “patronal independentista” FEMCAT i “íntim d’Oriol Pujol”. L’exlíder del PPC recorda que el pare de Sumarroca era soci fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. Destaca que té un celler i tot, a més de l’empresa COMSA, que segons el seu parer es queda totes les adjudicacions. L’altre nom que Camacho i Villarejo veuen claus és el de l’aleshores conseller d’Interior Felip Puig, home fort de l’aparell de CDC. “Felip Puig és clau”, sentencien. “A Sumarroca se l’ha d’investigar però ja”, raona.
Enric Lacalle, un doble agent molt perillós
Especialment sorprenent és la visió d’Enric Lacalle, exregidor històric del PP a Barcelona, president del Saló de l’Automòbil, del Barcelona Meeting Point i del saló de la Logística. Segons Camacho, Lacalle és un “doble agent” per “CiU” , per en “Jorge”, Fernández Díaz, el llavors ministre de l’Interior i el govern. “És molt perillós”, alerta.