L’Operació Catalunya entra en una nova fase. Com a mínim, judicialment parlant: és la guerra entre els seus protagonistes. Una batalla que, de moment, el jutge instructor de la causa Tàndem, que investiga els entramats de les empreses del comissari ja jubilat del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo, esquiva amb tots els trucs que li permet la llei d’Enjudiciament Criminal. De fet, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, amb la connivència de la fiscalia, ha evitat que a les 40 peces separades de la causa entri res de l’Operació Catalunya. La darrera resolució ha sigut aquest mateix dilluns, en què ha tombat la pretensió dels Pujol Ferrusola de personar-se com a perjudicats.
Però el comissari Villarejo no ho veu igual, i el passat dijous va registrar un escrit davant el jutjat on, a més de denunciar les filtracions de la documentació del sumari, incorpora de nou una història on involucra un detectiu privat que es feia passar per advocat de la família Pujol, un pres de confiança al centre penitenciari d’Estremera –on el comissari va estar engarjolat– i l’excap dels serveis d’espionatge de Veneçuela, el general Hugo Carvajal. De fet, el comissari ja va plantejar aquest curiós joc de personatges en un escrit suposadament registrat l’1 de setembre de 2021, que el jutge no es va molestar ni a respondre. Una història kafkiana que afegeix encara més ombres als operatius contra el Procés.
La peça 28
En concret, l’escrit presentat per Villarejo la setmana passada retreia al jutge, al ministeri fiscal i als efectius de la Unitat d’Afers Interns que obrís la peça separada número 28 de la macrocausa Tàndem. Una peça que s’hauria obert, segons el comissari, amb “finalitats perverses” i que ara “es faria anar com a coartada de la llei d’amnistia”. Així, recorda que la peça es va obrir arran d’una denúncia presentada per l’exdirector de Método 3, Francisco Marco, al Grup III d’Afers Interns, amb dos arxius d’àudio.
Segons indica la denúncia, el detectiu hauria estat investigant el comissari i en les seves perquisicions hauria contactat amb una persona que “viuria a la zona d’Alacant” que estaria “oferint informació que hauria atresorat Villarejo en els darrers anys, a canvi de preu”. Aquest individu, segons recull la documentació de la peça separada, “no s’hauria pogut identificar”. El comissari en cap dels agents encoberts, un dels cervells operatius de l’Operació Catalunya, acusa Francisco Marco de fer-se passar pels advocats de la família Pujol Ferrusola, quan “un pres de confiança d’Estremera li va oferir informació del mateix comissari”.
El CNI, també pel mig
El pres en qüestió apareix a l’escrit presentat per Villarejo com a Javier Cubero. Aquest pres s’hauria assabentat d’una carta que hauria enviat Josep Pujol a Villarejo. Amb aquesta informació s’hauria posat en contacte amb el suposat advocat dels Pujol. Però la història encara regala més sorpreses. Atès l’escrit de Villarejo, Cubero és un pres de confiança interposat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a la cel·la d’Hugo Carvajal per informar de “tot el que fa l’excap de l’espionatge veneçolà”. Cubero va ser un dels denunciants de la formació política Podemos a l’Audiència Nacional. L’escrit arriba a inferir que Cubero, ara ja en tercer grau, es trobava amb Carvajal quan va quedar en llibertat. Amb la informació presumiblement recollida a través d’aquest sistema prou rebuscat s’hauria interposat la denúncia que hauria obert la peça separada d’on, a criteri de Villarejo, hauria sortit diversa documentació difosa de l’Operació Catalunya.
Aquesta situació constataria, segons el comissari, la col·laboració del CNI amb el detectiu i, fins i tot, amb els intents de denunciar l’Operació Catalunya als tribunals. Fins i tot, l’escrit aporta dades del possible finançament del pla del fals detectiu per saber quina informació tenia el comissari a la presó. Una història tan complexa i alambinada que ni fiscalia ni el jutge li donen curs. La tesi presentada per Villarejo és que les filtracions només serveixen per “beneficiar la causa independentista i justificar la llei d’amnistia”. Tot plegat una operació del govern socialista espanyol per justificar l’acord i el pacte que suposa l’amnistia.
