L’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i exdirector del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el comissari José Luis Olivera, ara jubilat, té moltes hores de vol. Tant és així que en la seva compareixença en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya d’aquest dimarts s’ha passat de llest. De fet, la portaveu de Podemos, Ione Belarra, li ha demanat que fes el favor de “no prendre per ximples els diputats”.
No era ell, era la seva vanitat
Olivera arribava a la comissió després que El Món hagi publicat els àudios del 21 de gener de 2015 on reconeixia obertament la seva participació en l’operació Catalunya i feia costat al seu company José Manuel Villarejo, de qui ara nega ser-ne la mà dreta. De fet, en la seva compareixença s’ha escudat en la “vanitat” d’un dinar o en una màgica i extraordinària edició de les gravacions per desvincular-se de l’operatiu contra el Procés. Olivera ha emfatitzat que “de cap manera” va participar de la coneguda com a “policia política” contra l’independentisme català.
Ara bé, Olivera s’ha remuntat a la seva etapa al capdavant de la UDEF per reconèixer que “sí que hi van arribar alguns informes anònims, notes anònimes”. Tanmateix, el comissari no ha pogut confirmar si aquests informes versaven sobre l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias o sobre altres polítics. De fet, ha tirat de veta del tradicional “no ho recordo” i ha proposat als diputats a demanar els arxius de la UDEF, “on deuen encara romandre els anònims”. En tot cas, Olivera ha contestat a preguntes del diputat de Junts Josep Pagès que hi havia informacions d’intel·ligència que apuntaven que la família de l’exalcalde tenia “interessos” i “algun negoci” a Suïssa.
El cas Palau com a excusa
Per altra banda, Olivera ha defensat la UDEF com una “unitat d’elit” que “jugava a la Champions” i que, segons ell, no es dedicava a perseguir polítics independentistes. De fet, ha apuntat que l’única vegada que va tenir una relació directa amb una investigació a Catalunya va ser l’any 2011, pel cas Palau. I ha explicat que va ser l’any en què va viatjar per primera vegada a Barcelona per parlar amb el responsable de la Fiscalia Anticorrupció a Catalunya.
“El que s’hi detectava és que hi havia moltes empreses, empreses que, per poder treballar a Catalunya, havien de fer aportacions al Palau de la Música i que després hi havia derivacions cap a una determinada formació política”, ha detallat. A més, s’ha vantat de la seva condició de català per poder ajudar els investigadors del cas que desconeixien la llengua.
Olivera ha lamentat que un altre comissari jubilat, Marcelino Martín Blas, “oblidés” en la seva compareixença a la comissió del Congrés que quan van viatjar a Catalunya el que volien era presentar a diversos fiscals una “unitat d’intel·ligència”, previ coneixement del secretari d’Estat de Seguretat, i ha descartat que fos res relatiu a investigacions sobre polítics catalans. Martín Blas va relatar a la comissió el seu viatge a Barcelona per intentar convèncer els fiscals d’anar més enllà amb el cas Palau i entrar a escorcollar la seu de la formació. Un escorcoll que sí que es va fer posteriorment, en el marc de l’operació Petrum, integrada al cas 3%, amb el fiscal José Grinda.
