El Ministeri de l’Interior tenia un llista de sospitosos de ser independentistes per tal de ser investigats. Fins ara, les llistes negres d’independentistes s’havien trobat a les agendes del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i a través de les converses, gravades per ell mateix, amb l’exlíder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. També s’esbossaven amb l’empresari condemnat Javier de la Rosa. Ara, l’excap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, ha aportat a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés un nou document que oficialitza el llistat dels que havien de ser investigats.
El document, al qual ha tingut accés El Món i que ja consta al cartipàs de la comissió, és de la Unitat d’Afers Interns i s’adreça a la Direcció Adjunta Operativa de la Direcció General de la Policia del Ministeri de l’Interior. És a dir, a l’àrea comandada pel màxim comandament uniformat de la policia espanyola, que aleshores era ocupat per Eugenio Pino, peça indispensable del gabinet del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. El document recull informacions rebudes per la Unitat d’Afers Interns, que, en un principi, formava part del pinyol de la policia patriòtica.
La llista estableix les “possibles línies d’investigació” derivades de la “informació rebuda i analitzada” per Afers Interns. De fet, aquesta proposta d’investigació es va materialitzar amb investigacions posteriors, com és el cas de la família Pujol, els empresaris com Carles Vilarrubí, Sol Daurella, Carles Sumarroca, Felip Massot i l’aleshores fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que va acabar destituït per defensar la possibilitat legal d’un referèndum. Un llistat de víctimes d’investigacions prospectives. La mateixa nota advertia que les informacions encara no s’havien pogut “contrastar” per això demanaven a la direcció policial la seva investigació.
Jordi Pujol, l’estrella
El document té com a estrella destacada Jordi Pujol, amb referències a la “possible existència de posicions financeres de Jordi Pujol en entitats bancàries com Lloyds o Royal Bank of Scotland, en territori suís”. Una informació que va generar comissions rogatòries, orientades per la UDEF, que van resultar un fiasco. També hi afegien anotacions sobre suposats fons a “Cantrade Lausanne”, així com una suposada relació de Pujol amb les “caixes de seguretat de Fèlix Millet en aquesta entitat que gestionava un tal Jaime Castillo, com a gestor de fons especialitzat”.
Sense moure’s de Suïssa, Afers Interns, en col·laboració amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF del CNP, va investigar també les “posicions financeres” a “Lombard Odier” en una oficina a Ginebra. En el paquet de coneguts de Pujol, hi sumen els vincles “d’un advocat de nacionalitat índia amb Jordi Pujol Ferrusola i Marta Ferrusola”. Una operació de la qual Villarejo va informar Pino i Martín Blas arran d’un cas de confiscació de material tèxtil falsificat i va assegurar que l’advocat indi oferiria informació sobre els Pujol a canvi de beneficis en l’acusació.
Fins i tot un fiscal i la Coca-Cola
Pel que fa a empresaris que calia tenir controlats i investigar-los, s’obre la veda amb Felip Massot, propietari del grup immobiliari Vertix. Un promotor que va defensar el 2014 el dret a decidir dels catalans. A la llista s’hi afegeixen la investigació de “possibles irregularitats i posicions no declarades” del “patrimoni de Carles Vilarrubí”, empresari i exvicepresident del Barça. Així mateix, incloïen la demanda d’investigar el patrimoni de Sol Daurella, parella de Vilarrubí i presidenta de COBEGA, SA, l’embotelladora de Coca-Cola a l’Estat espanyol i una de les integrants del Diplocat, el consorci de la paradiplomàcia catalana que va construir el president Artur Mas.
La llista incorporava “possibles irregularitats” financeres i patrimonials de Carles Sumarroca. De fet, Carles Sumarroca i els seus dos fills Carles i Jordi, molt relacionats amb Pujol i Convergència, van ser objectius de la policia patriòtica en l’entramat de l’operació Catalunya. Investigats durant set anys en la causa dels Pujol i en la causa del 3% –per la qual Jordi Sumarroca va ser l’únic implicat del cas que va estar en presó preventiva. La família Sumarroca va interposar una querella criminal contra els membres de la claveguera que va anar a parar a l’Audiència Nacional i al Suprem i que, finalment, es va arxivar, malgrat que la Fiscalia en un primer moment va estar d’acord en admetre-la a tràmit.
Un altre dels noms que apareix en la llista negra oficial és l’aleshores fiscal en cap de la Fiscalia Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol. Tot plegat pel seu posicionament favorable al referèndum i els seus “vincles amb Unió Democràtica de Catalunya”. De fet, va ser número dos dels democristians a les eleccions de setembre de 2015, on es van quedar sense representació. La policia patriòtica reclamava investigar les “comissions gestionades pels advocats del partit”.
Martín Blas, al principi
De fet, el document acredita que Afers Interns estava també en l’entramat de l’operació Catalunya. Una informació que es corrobora amb els àudios i els documents aportats al Congrés. De fet, el mateix Martín Blas ha admès aquest dimarts, en la seva segona compareixença al Congrés, que existia l’operació Catalunya i que en un primer moment es va batejar com a Operació Barna. A preguntes del portaveu socialista, sí que ha apuntat que hi va participar en un principi però que el van fer fora després, quan ja va veure que era una “xoriçada“. De fet, l’ha reduïda a una operació orquestrada per Villarejo “i els seus amics”. El document, però, acredita que Afers Interns, formava part clau dels expedients clandestins per investigar contra el sobiranisme.
