L’aleshores secretària general de PP i presidenta de Castella-la Manxa (i després ministra de Defensa), María Dolores de Cospedal, va ordenar el 2014 al comissari jubilat José Manuel Villarejo investigar ERC, així com noms relacionats en aquell moment amb la formació republicana, com ara Carme Forcadell, que aleshores presidia l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho acrediten els diaris de les reunions entre Cospedal i Villarejo, en què relacionava les “tasques” a fer i es programava l’activitat de part de la policia patriòtica en la cada vegada més gran operació Catalunya.
L’encàrrec és posterior al que Villarejo bateja com “operació Pujol, no Catalunya”, i se centra a trobar informació dubtosa sobre líders republicans per fabricar proves per a investigacions policials i judicials. Un dels principals informadors és Manuel Bustos, i que feia ja gairebé dos anys que no era alcalde de Sabadell per la dimissió arran dels escàndols de corrupció que l’afectaven, tant a ell com al seu equip.
Cospedal volia “analitzar ERC”
Així si Cospedal ja apareix en diversos moments com la cap política de l’operació Catalunya, i de les diferents funcions de la policia patriòtica, els diaris de Villarejo, als quals ha tingut accés El Món, en són el certificat definitiu. El 15 de setembre del 2014, quatre dies després de la Diada de la V, i a només dos mesos de la consulta sobiranista organitzada pel Govern d’Artur Mas, Villarejo manté una reunió amb Cospedal on s’estableixen quatre ítems. Un de personal, la voluntat del comissari de jubilar-se; un altre de financer, poder cobrar la quantitat avançada pel mateix Villarejo per a accions encobertes; un canvi de lloc per a una trobada; i finalment una petició de la secretària general del PP: “Demana que es faci una anàlisi d’EZQUERRA (sic)”. De fet, és un constant l’aparició de la paraula “Ezquerra” per batejar ERC com a partit en les seves anotacions a les agendes.
El paper de Manuel Bustos, l’exalcalde de Sabadell investigat per corrupció
A partir d’aquesta petició de Cospedal, Villarejo activa els seus homes a Madrid. S’hi refereix com a Andi i Tony, diminutius que corresponen a l’inspector Andrés Gómez Gordo i a Antonio Giménez Raso. Són precisament aquests les que diuen a Villarejo que Bustos té tota la disponibilitat de col·laborar. De fet, Villarejo ja havia tingut un contacte previ amb l’exalcalde sabadellenc, que li servirà per aportar l’informe d’ERC i orientar les perquisicions. També li aporta informació de CiU i de CDC o de tots tres partits alhora.
Forcadell i Portabella
Per exemple, investiguen propietats d’ERC que en el diari de Viullarejo s’assegura que s’enfilen a 17 milions d’euros. També s’interessen per les relacions que tant ERC com CiU diuen que mantenen amb Sumarroca, l’empresa de Carles Sumarroca ara investigada dins del cas Pujol. Jordi Portabella, aleshores cap de files a l’Ajuntament de Barcelona pels republicans, és un altre dels esmentats. També apunta la divisió al partit pels “cadàvers polítics”, a la vista que la nova era d’Oriol Junqueras estava portant a terme un relleu en els llocs de lideratge de la formació i de representació institucional. I entra una figura que serà constant en els diaris que certifiquen les operacions contra el Procés, Carme Forcadell. Tampoc escriu bé el nom, però sí que glossa que va ser d’ERC. Forcadell és força recurrent com a objecte d’investigació en entendre que formava part del lideratge civil del moviment independentista.
Amb tota aquesta informació, Villarejo farà una investigació sobre les activitats dels líders d’ERC, sense gaire èxit. Per exemple, no aconsegueix treure informació sobre possibles comptes bancaris a l’estranger de Junqueras, però sí que intenta esbombar la feina del seu germà en el sector públic a través de Ferrovial. Finalment, els agents encoberts s’estimen més centrar l’atac en CDC i en la família Pujol Ferrusola. Tot plegat el mateix any que comença la investigació del Procés per part ja de la Guàrdia Civil, tal com també mostren els diaris. Cospedal va ser informada de cadascuna de les investigacions. De fet, establien les relacions que existien entre les dues formacions sobiranistes.
