La decisió del jutge Manuel García Castellón d’entrar en campanya ha portat de ple a àudios i documents sobre el funcionament de la claveguera de l’Estat. En aquest cas, sobre com la policia patriòtica de Mariano Rajoy buscava les pessigolles a l’aleshores ja secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a través dels negocis del seu sogre i la implicació de la dona de l’ara president espanyol. El jutge ha aixecat el secret de l’obscura peça separada 34 de la macrocausa Tàndem, que investiga les activitats de la policia patriòtica a través de la ingent documentació confiscada al comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo, ara jubilat.
La desclassificació va ser adoptada per García Castellón el passat 18 d’abril. Curiosament, el PSOE, com a part perjudicada, ho va demanar formalment dies després, el 29 d’abril. De fet, al mes de febrer ja havia demanat ser part perjudicada sense cap novetat per part del jutjat. L’obertura del sumari, però, ha mostrat com diversos protagonistes de l’anomenada policia patriòtica i de la claveguera sostenien que tenien suposada informació sobre les saunes masculines i femenines que regentava el sogre de Pedro Sánchez i la relació societària que tenia la seva dona, Begoña Gómez, amb l’empresa. De fet, les converses apunten a una relació del sogre de Sánchez amb membres de la policia patriòtica i la possibilitat que els fes de confident.
En concret, dues converses. Per una banda, un diàleg entre Francisco Martínez, número dos de l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i Villarejo l’agost de l’any 2014. I, per altra banda, un dinar entre el comissari; l’empresari Adrian de la Joya, el president de La Razón, Mauricio Casals; el comissari excap de la Unitat de Delinqüència Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia i exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el comissari José Luis Olivera, àlies Oli; i el periodista i director del programa Al Rojo Vivo Antonio García Farreras. Unes converses investigades posteriorment –quan Rajoy ja no era president– pels oficials de l’eficaç Grup 30 de la Unitat d’Afers Interns, que l’any 2022 van remetre al jutge els seus atestats, que fins ara es mantenien en secret, només coneguts per l’instructor, els policies i el fiscal del cas.
Una conversa que no va ser una febrada d’estiu
És el 22 d’agost de 2014. Francisco Martínez, home de confiança del ministre i home fort del ministeri, es troba amb Villarejo a Boadilla del Monte, a la terrassa d’una cafeteria a tocar del Palau Godoy. És just darrere del domicili del policia. Una trobada que serveix per repassar diverses investigacions i qüestions clandestines de la policia patriòtica. La trobada, on prenen dos cafès cadascun, s’allarga prop de dues hores. Una de les qüestions és la investigació que s’està portant a terme sobre els negocis del sogre del líder del PSOE, Pedro Sánchez.
L’entrada és directa. Villarejo li posa nom i cognoms, Pedro Sánchez. Martínez, si es té compte la seva reacció, sembla que estigués preavisat i li pregunta al comissari si això ho sap algú més. El policia li assegura que no, però per això demana utilitzar aquesta informació amb “cura”. En resum, el comissari assegura que el pare de Begoña Gómez, la dona de Sánchez, té saunes eròtiques, que consten com a propietat dels tres germans, però que el germà gran és l’administrador i que el sogre és qui ho gestiona. “Guanyen molta pasta”, indica. Villarejo apunta que les saunes, tant d’homes com de dones, també són utilitzades per la policia per obtenir informació. Per exemple, l’excomissari de la Comissaria General d’Informació del CNP, Enrique Barón, i el cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), Enrique Garcia Castaño, àlies El Gordo, imputat en el cas Tàndem, però exculpat per una incapacitat a causa d’un ictus de molta gravetat. Villarejo proposa a Martínez esperar a les eleccions perquè considera que la informació és “mortal” i estan convençuts que ho sap. “Això el mata”, indica. De fet, proposen passar la informació al “número 1”, és a dir, al ministre.
La conversa continua i després d’uns minuts de dispersió sobre els problemes del comissari Carlos Salamanca –precisament condemnat ara fa tres setmanes per l’Audiència Nacional en la peça número 10 de la causa Tàndem–, Villarejo recupera la qüestió de les saunes del sogre de Pedro Sánchez. El policia li insisteix en la importància de la informació i en el perill que la font vagi a explicar els negocis del sogre de Sánchez a l’entorn d’Ignacio González o Esperança Aguirre, aleshores dirigents del PP a Madrid. Villarejo alerta que és millor procedir d’una altra manera: “Es pot fer una feina fina”. I es compromet a treballar-ho després de contactar amb el “sogre”.
Un dinar que fa aixecar les orelles a la policia
Una altra de les proves que ha obligat el PSOE a personar-se és una altra conversa entre Casals, De la Joya, García Ferreras, Villarejo i Olivera. Han passat dos anys, és el 7 de maig de 2016. Estan neguitosos perquè Sánchez està contra ells i, en canvi, l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, segons ells, està a favor de la conjura jurídicomediàtica de la dreta. Ferreras assegura a la concurrència que “Sánchez patirà” en un parell de programes. De fet, Villarejo ironitza amb el fet que el líder socialista, 15 dies abans de les eleccions, diu que impulsarà una llei contra la prostitució i “el seu sogre té un puticlub”. Així mateix, afegeix que la dona de Sánchez “estava en la societat” empresarial de les saunes i Olivera ho ratifica amb contundència. Així i tot, el comissari qualifica el negoci de “molt honorable”. Una opinió amb què ironitza Olivera recordant que al puticlub tot es paga amb “factura i no hi ha diners en B”. La dona de Sánchez portaria, sempre segons els dos policies, “l’administració” del negoci. Fins i tot, apunten que tindria problemes amb Hisenda per justificar els ingressos. Així mateix, expliquen que el comissari Castaño, àlies El Gordo, posava micròfons a la “sauna dels mariquites” perquè hi anava algun polític i algun periodista. “El Gordo posava la chicharra (nom en argot dels micròfons) i per això tenia amistat amb…”, explica Villarejo en referència al sogre de Sánchez. De la Joya raona, a sobre, que “això són les clavegueres de l’Estat”.
La conversa continua i hi emboliquen al fiscal anticorrupció José Grinda. Villarejo i Olivera insisteixen que la dona de Pedro Sánchez va estar a les societats del pare i diuen que en tenen “els papers”. De fet, asseguren que li van portar a Grinda els documents i que el fiscal, per la seva relació amb el CNI, els guarda.
