Dia de gala a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya aquest matí al Congrés. El protagonista de la sessió ha estat el comissari del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas. De fet, era el poderós cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) del cos, i, de facto, número dos de la policia, mà dreta d’Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu -màxim comandament uniformat del cos -i un dels comandaments a qui el comissari d’intel·ligència retirat, José Manuel Villarejo, passava les perquisicions. Una compareixença sucosa, on Martin Blas no s’ha estat per brocs i ha detallat diverses operacions, encara que només sigui per netejar la seva posició. En tot cas, ha negat que “tingués res a veure amb l’operació Catalunya” però ha deixat entreveure que el van voler involucrar en la brigada política.
Martín Blas, veterà en compareixences tant judicials com polítiques, ha deixat clar el marc de les seves respostes. En aquest sentit, ha recordat que va ser cap de la UAI des de febrer 2012 a 9 de gener de 2014. Un període en el qual es va dedicar a endreçar aquesta delicada unitat i va posar en el punt de mira les activitats de l’omnipotent Unitat de Delictes Fiscals i Financers (UDEF) del CNP. És a dir, la unitat protagonista de la majoria dels atestats que configuren l’operació Catalunya.
En aquest context, i a respostes de les preguntes del diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha remarcat que funcionaris “pròxims a la UDEF” van acudir a ell per denunciar que “es comerciava” i es feien “trapicheos” amb els atestats de la Unitat. Martín Blas ha afegit que no va poder investigar-ho perquè li van negar poder intervenir els telèfons, per exemple, a l’excap de la UDEF, el comissari José Luis Olivera i director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) durant els anys de plom de la lluita contra el Procés. La declaració arriba tres dies després de la detenció del cap de la UDEF a Madrid amb 20 milions d’euros a les parets de casa seva.
Manipulació i filtratge
El relat exposat per Martín Blas subratllava que un cop va poder endreçar la UDEF, li van arribar denúncies de què es “manipulaven” els atestats de la Unitat a través dels sotsinspectors i inspectors, que després els corregia un inspector en cap. “Es comerciava” amb aquests informes, es feien “trapicheos”, ha reblat. Uns informes que posteriorment es filtraven a la premsa. Per això va intentar investigar la UDEF i el jutge no li va permetre.
En aquesta línia, ha detallat que va visitar el fiscal anticorrupció Miguel Sánchez Ullet a Barcelona, quan investigava el cas Palau, juntament amb Olivera. Una condició, anar amb Olivera, per la que es va queixar amb el benentès que feia dos mesos el volia investigar i no el van deixar. Martín Blas creia que hi havia responsabilitats dels tresorers de CDC i així li va fer saber a Pino. Així li va proposar anar a veure el jutge Josep Maria Pijoan, instructor del cas Palau, però com que “no hi era” van decidir anar a trobar-se amb Ullet que tampoc no els va fer gaire cas. Una trobada que es va esbombar als diaris l’endemà. Un fet que ha qualificat de “curiós”. “Va ser un recado“, ha rebaixat i no va investigar més.
De fet, ha reivindicat la seva feina en el cas Palau perquè “va fer les coses bé”. Així ha recordat que el tresorer Daniel Osàcar va ser condemnat en el cas, però en cap cas, ni Artur Mas, ni Oriol Pujol, ni Felip Puig, tal com apuntava el famós informe “esborrany” amb què va començar tot l’embolic de l’operació Catalunya. Josep Pagès, portaveu de Junts a la comissió, ha celebrat les respostes i ha demanat a la presidència de la comissió el seu retorn.
Andorra, canvi de relat
El comissari ha replicat la història oficial sobre la seva participació en la trama andorrana de l’operació Catalunya. D’aquesta manera ha reduït la reunió, el juliol de 2014, a l’hotel Villamagna amb el CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, l’encreuament de dues frases. “Ja tinc prou experiència, amb 45 anys de policia, de saber si algú m’espera o toca l’arpa, i el vaig veure, i li vaig dir, m’estàs esperant?”, ha narrat. Suposadament, Miquel va dir-li que sí, i li va demanar permís per anar al lavabo, i va decidir marxar. Una versió diametralment oposada a la declarada per Miquel, on alerta que en aquesta cita, el va amenaçar d’actuar contra el banc si no donava informació financera de la família Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.
Posteriorment, i seguint la versió de Martín Blas, Higini Cierco, un dels dos màxims accionistes de la BPA, el va telefonar. Es van trobar i li va donar una “quartilla de paper” on “posava que el senyor Pujol i la senyora Ferrusola tenien una quantitat de diners en pessetes… un milió crec recordar”. “Oi que no l’han vist mai aparèixer a la premsa? Perquè no valia per res! La vaig trencar!”, ha reblat. “Em trobo que alguns van començar a fer un projecte Barna i després batejat com operació Catalunya… i després m’ho imputen a mi”, ha conclòs. També n’hi ha hagut per tothom, Martin Blas, com qui no vol la cosa, ha recordat amb contundència que en el cas Palau també hi havia embolicada la FAES.
