Ha estat la primera condemna al voltant de l’operació Catalunya. A més, per una causa que va obrir oficiosament l’entramat parapolicial i de la Moncloa per lluitar subreptíciament contra el Procés d’Independència, el cas Pujol. Es tracta del tèrbol afer del “pendrive” dels Pujol, pel qual Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policial (CNP) i màxim comandament uniformat durant els anys de de plom l’operació Catalunya, va ser condemnat a un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal li imposava també un any d’inhabilitació especial per al sufragi passiu, així com 2.000 euros de responsabilitat civil. Un cas en què van tenir paper comandaments policials, Fiscalia, judicatura i fins i tot un exlíder de Ciutadans, Edmundo Bal.
El pròxim 17 de desembre, el Tribunal Suprem haurà de decidir si la sentència és o no ajustada. Si manté la condemna o la revoca. Una resolució important que pot suposar una segona victòria en ferm de la família de l’expresident Jordi Pujol, després de l’arxivament de la causa del famós cas dels 3.000 milions, que es va mantenir oberta gairebé 14 anys i que ha servit constantment de material per a la imputació mediàtica de l’exlíder convergent.
Precisament, Pino ha estat un dels dos compareixents que aquest dimarts han assistit a la primera sessió de treballs de la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya. Un testimoni que no ha aportat res més que el seu silenci premeditat amb l’argument de quatre raons: que està jubilat, no està bé de salut, que és policia –i, per tant, la seva activitat té un especial secret– i. en darrer lloc, que si ha anat al Congrés ha sigut únicament per la seva bona voluntat. Pino no ha volgut respondre als àudios, documents i ordres en les quals es constatava la seva participació en l’entramat de la claveguera d’Interior. Un silenci eixordador mentre esperonava els diputats a repassar les seves declaracions en seu judicial en els diversos sumaris dels quals ha estat protagonista.
Una deliberació ja sense Marchena
En tot cas, la condemna de Pino serà deliberada i votada el pròxim 17 de desembre per la sala penal del Tribunal Suprem. Una sala que, possiblement, ja no tingui el magistrat Manuel Marchena com a president, després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) anunciés que seria rellevat a partir del 8 de novembre per caducitat del mandat. El Suprem, en cassació, ha de valorar si ajustada a dret la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va revocar la primera sentència, que l’absolia.
De fet, el cas de Pino i el pendrive és un tast de com operava la part més clandestina de les clavegueres de l’Estat, capaç de manipular o construir proves falses contra els investigats. La instrucció de la causa assenyalava com hi van intervenir destacats membres de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Per exemple, Álvaro Ibáñez Alfaro, (TIP 89140), que casualment signa gairebé tots els atestats del sumari dels Pujol en cadascuna de les investigacions com, per exemple, l’estrambòtic cas Peñaranda. És a dir, una investigació basada en la confessió d’un estafador convicte que va acusar la família Pujol de tenir diners a la Catalunya Nord i Suïssa. Tot plegat va resultar un ridícul, a més d’un fiasco, per a la justícia espanyola en l’àmbit internacional.
“Muy noble, muy leal, muy Heroica, imperial, coronada…”
Pino va ser absolt inicialment per la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, tot i que la sentència recollia un sonor clatellot del jutge instructor. Aquella resolució va ser prou escandalosa perquè admetia que la policia va obtenir proves sobre els Pujol Ferrusola d’un pendrive sense cap mena de custòdia judicial. Una conducta que el magistrat va concloure que no podia tenir cap retret penal i atorgava certa pàtina de patent de cors a la famosa policia patriòtica fomentada per l’aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
La sentència va absoldre tant Eugenio Pino com l’inspector en cap Bonifacio Díez, Boni, –un dels operatius més importants del cas BPA– dels delictes de revelació de secrets, fals testimoni i estafa. Però, l’equip d’advocats format per Albert Carrillo i Cristóbal Martell van recórrer fent una dissecció del delicte de revelació de secrets i la seva doctrina, i els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, van decidir donar-los la raó i van condemnar Pino.
L’advocat de Pino no es va quedar de braços plegats i va interposar el recurs de cassació on reclamava que es fes “justícia” a la ciutat de Madrid amb aquesta original i recaragolada fórmula :“Hacer Justicia que implorio en la Muy Noble, Muy Leal, Muy Heroica, Imperial, Coronada, Excelentísima e Invicta Villa y Corte de Madrid en el octavo día del séptimo mes del año de gracia de 2022”.
La sòrdida història del ‘pendrive’
El cas va néixer quan policies que hi participaven van lliurar el 2015 a la UDEF un pendrive amb dades personals reservades i referències als negocis de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident. L’1 d’abril del 2016, el jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que aleshores dirigia José de la Mata, que instruïa la causa dels Pujol, va registrar un estrany informe de la UDEF. Era l’atestat BLA G24. Comptat i debatut, el document analitzava la documentació que hi havia al llapis de memòria dels Pujol.
Aquest informe el signava l’inspector Álvaro Ibáñez. El policia afirmava amb totes les lletres que la informació del pendrive provenia de l’escorcoll de la seu de l’agència de detectius Método 3, fet en el marc de les diligències prèvies 485/2013, que dirigia el jutjat d’instrucció 14 de Barcelona. És a dir, el cas que investigava el suposat espionatge polític a Catalunya. Segons aquest atestat, el pendrive provenia de la “intervenció de diversos suports informàtics, on es trobaven els documents” que eren objecte de l’informe.
El jutge va decidir registrar l’atestat policial i obrir-ne una peça separada. Ara bé, el pendrive no va arribar físicament a l’Audiència Nacional fins al 6 de febrer del 2017. Finalment, al jutge li va fer olor de socarrim i, audaçment, el va expurgar de la causa per no contaminar la resta de la instrucció. La família Pujol, perplexa per l’intent matusser de la policia espanyola de donar garsa per perdiu, va generar una denúncia de Jordi Pujol Ferrusola contra els implicats, que va anar a parar al jutjat d’Instrucció 11 de Madrid i que ara arriba, amb condemna inclosa, al Tribunal Suprem.
S’enganxen els dits
El dos de novembre de 2016, mesos després de presentar l’informe sobre el pendrive, Pino, com a DAO, es va personar voluntàriament a l’Audiència Nacional i va registrar un escrit en què exposava que, “a finals del 2012 o principis del 2013, el cap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, li va mostrar “un llapis de memòria que provenia de Método 3” i que li havien lliurat els detectius de l’agència Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, alies els Magos -un malnom per la semblança del cognom Tamarit amb el del famós il·lusionista Juan Tamariz. Aquesta història, però, va durar poc. Pino se’n va penedir i el 16 de febrer del 2017 va canviar la seva versió. Va rectificar i va negar que Marcelino Martín Blas li digués que provenia de Método 3.
Pino no era l’únic que s’enganxava els dits amb el pendrive. El mes de març del 2015, la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni, d’acord amb el DAO, va lliurar al llavors comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez, un pendrive amb informació de Jordi Pujol Ferrusola. Una informació que hauria estat gravada al llapis de memòria –segons una pericial de la Guàrdia Civil– el 4 de març de 2015. Boni va declarar el 24 d’octubre del 2016, una setmana abans que Pino, a l’Audiència Nacional. En la seva declaració va dir que no recordava si havia aportat al cap de la UDEF el pendrive, però va dir que “no sabia res de Método 3 ni de la seva possible relació amb Método 3”.
En una nova declaració l’any 2018, el mateix Boni s’autoesmena i les contradiccions i mancances del relat tornen a ser evidents. I encara es va complicar més la història quan el mateix jutjat 14 de Barcelona –que instruïa la causa de Método 3– va informar l’Audiència Nacional que els arxius que suposadament contenia el pendrive no es trobaven al seu sumari. Boni va posar en dubte aleshores que lliurés el llapis al cap de la UDEF. Encara es va entortolligar més la toxicitat del pendrive amb la declaració de Martín Blas, que va negar haver-hi tingut accés. Vázquez va reconèixer al jutge que Boni “no li havia dit expressament que el llapis provenia del DAO però que tampoc feia falta, perquè tot el que portava Boni provenia del DAO”. Un registre que consta a la causa, de material que surt del DAO, referencia un pendrive del 4 de març del 2015 amb “informació confidencial” sobre els Pujol.
Fent dissabte troben el ‘pendrive’
A més de tot aquest garbuix, cal tenir present que el pendrive va estar entre el març del 2015 fins al setembre del 2017 desaparegut. Sense cap mena de custòdia policial. Una desaparició que, si bé ja sorprèn per ella mateixa, encara desperta més suspicàcies per la manera com va ressuscitar. En concret, “fent endreça del calaix” de l’inspector en cap de la UDEF, José Manuel Álvarez Luna, que li va comunicar al seu superior, el comissari Vázquez.
De fet, Álvarez Luna va admetre al jutge que el va entregar a un grup investigador de la UDEF el 13 o el 14 de març del 2015 i que no el va tornar a veure fins al 2017. Finalment, el cap de la brigada, un policia anomenat José Manuel García Catalán, el va lliurar a l’Audiència Nacional el sis de febrer del 2017. En tot aquest context, l’origen fosc del pendrive el corrobora una extraordinària conversa entre José Manuel Villarejo, comissari de policia ara jubilat i un dels executors de l’operació Catalunya, amb el cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i excap de la UDEF, José Luis Olivera, el 7 de setembre del 2017.
Villarejo també explicava que el pendrive l’havia passat “Ruiloba”. Es refereixen a l’excap del grup de cibercrim de la Prefectura Superior del Cos Nacional a Catalunya, que després va fitxar per l’agència de detectius que dirigia Francisco Marco. De fet, la tesi exposada per Villarejo té el reflex en les seves agendes, on anota el neguit de Pino per l’afer del pendrive i com el ja ex DAO demana ajuda. De fet, l’àudio també reflecteix el poc nivell de l’equip de Pino.
Fins i tot un líder de Ciutadans
Un dels principals protagonistes de l’escàndol del pendrive és l’inspector del CNP Álvaro Ibáñez, cap del grup XXIV de la UDEF. Aquest policia redacta l’informe del pendrive on assegurava que la informació provenia de l’escorcoll de Método 3. El jutge, en primera instància, no se’l va creure i el va imputar. El policia ben segur que sabia que la informació del pendrive provenia d’una entrada il·legal al despatx de Jordi Pujol Ferrusola l’estiu de l’any 2002, a causa de la guerra entre CDC i Unió Democràtica per les llicències de joc a Catalunya. Els lladres buscaven informació compromesa de Pujol Ferrusola, però la informació no anava més enllà de dades sobre la seva activitat mercantil sense cap mena d’irregularitat detectada.
La imputació de l’inspector Ibáñez va ser un afer d’Estat. Cal recordar que aquest policia és l’autor de la majoria dels informes de la causa dels Pujol i també del cas Palau. El fet d’haver mentit sobre la traçabilitat o l’origen de l’atestat restaria tota credibilitat a la resta d’informes incriminatoris elaborats per aquest policia i tot plegat cauria com un castell de cartes. Davant el risc, l’Estat va enviar-li la patata més cruixent de la bossa de l’Advocacia de l’Estat, Edmundo Bal, l’arquitecte de l’acusació dels lletrats de l’Estat contra els líders del Procés i exportaveu de Ciutadans al Congrés, per tal de defensar-lo. Va fer la feina i va assolir que li fos retirada la imputació.
