La justícia andorrana ha decidit no admetre a tràmit, de moment, l‘ampliació de la querella criminal interposada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA). Un escrit, registrat el 16 d’octubre de 2023, on es demanava a la batllessa instructora –jutgessa, al Principat d’Andorra– que investigués, per associació il·lícita –que equivaldria al d’organització criminal al Codi Penal espanyol– i per falsedat documental, l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, així com la cúpula del Ministeri de l’Interior de l’època i la direcció de la coneguda com a policia patriòtica que va dur a terme l’operació Catalunya.
A més, per primera vegada, es demanava la imputació del comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo, que hauria reconegut contactes amb les autoritats nord-americanes per emetre la nota que va fer caure la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on la família Pujol Ferrusola tenia al voltant de tres milions d’euros que, segons el relat de la defensa, provindrien de la deixa de l’avi Florenci, el pare de l’expresident. En una interlocutòria, de quatre pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, la instructora considera que no hi ha prou indicis per incloure els dos delictes perquè, de moment, tot respon a “meres suposicions o conjectures, atès que no consta a hores d’ara cap element objectiu que n’avali racionalment la versemblança”.
Ara bé, la jutgessa també avisa els querellants que a mesura que avanci la investigació, i si s’aporten elements nous, podria repensar-se el rebuig a la incorporació dels dos delictes. Tot i això, la jutgessa sí que continua els tràmits per investigar els fets exposats en la primera querella interposada contra Rajoy, els dos ministres i la policia patriòtica per l’atac a la sobirania andorrana a través de les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge. De fet, el passat juliol, la mateixa jutgessa va reactivar les comissions rogatòries dirigides a Espanya per processar l’expresident espanyol, els ministres i la resta d’investigats.
De moment, res d’organització
L’ampliació de la querella entenia que els nous documents aportats, un total de 140, i els indicis registrats, indiquen que s’hauria comès un delicte d’associació il·lícita per una “operació d’Estat dirigida presumptament des de la Moncloa per l’expresident Mariano Rajoy”. La jutgessa recull que l’escrit d’ampliació de querella afirma que “totes les persones que van intervenir van actuar com una autèntica associació il·lícita, des dels policies fins als alts càrrecs polítics”. Però respon que ella, per ara, no ho veu igual.
“Convé remarcar”, escriu en la resolució, “que la mateixa representació lletrada parla d’una operació presumptament dirigida des de la Moncloa, atès que no disposa d’indicis objectius i suficients que permetin afirmar que Mariano Rajoy estava al capdavant de l’anomenada operació Catalunya, com al·lega la part querellant“. En la resolució, la instructora insisteix que “no consta a hores d’ara cap element o indici objectiu que demostri” que ni Rajoy, ni Fernández Díaz, ni Montoro, ni Francisco Martínez, ni Ignacio Cosidó, ni Eugenio Pino, ni Marcelino Martín Blas, ni Bonifacio Díaz, ni Celestino Barroso “van actuar en grup de manera coordinada amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú, l’obtenció de la informació bancària de les famílies d’Artur Mas, de Jordi Pujol i Oriol Junqueras“.
En aquest sentit, la jutgessa assevera que “els articles de premsa publicats o les suposicions realitzades per part de la part interessada no tenen cap mena de valor probatori”. I afegeix que les declaracions del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, aportades a la causa, on indica que va actuar contra els propietaris de la BPA, “no provenien del director adjunt de la Policia, Eugenio Pino, sinó d’instàncies superiors, sense especificar res més”. Per això considera que aquests indicis no són prou ferms per ampliar la querella per aquests delictes.
