Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats pel Tribunal Suprem a 9 anys de presó per sedició. Una condemna basada en dos moments claus de la tardor de 2017, la manifestació davant la conselleria d’Economia i el referèndum del Primer d’Octubre. De fet, la primera vegada que van entrar a presó fou precisament per la querella que la Fiscalia General de l’Estat havia presentat per protesta per l’escorcoll a la seu de vicepresidència i economia de la Rambla de Barcelona.
Ara, però, la sentència absolutòria a la cúpula d’Interior, dictada per l’Audiència Nacional, deixa en evidència el relat fàctic que va servir al Suprem per engarjolar els líders civils de l’independentisme. La resolució que absolt el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, el secretari d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general de la Policia, Pere Soler, considera que el 20-S no hi va haver una violència destacable.
“La protesta es va desenvolupar sense incidents violents importants durant el matí i la tarda, al marge de la vandalització dels automòbils”, afirma la sentència. Fins i tot, els magistrats ressalten el servei de mediació dels Mossos, que tant criticat i ridiculitzat va ser pels testimonis de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia. En aquest sentit, la sentència manifesta que Trapero, lluny de col·laborar, va “afrontar la situació de manera que va evitar grans danys”. De fet, asseguren que “va tractar de complir amb la resolució judicial igual que abans ho havia fet amb les ordres emeses per la Fiscalia Superior”. També, en aquesta part de la sentència els magistrats defensen que Laplana només va fer de “mitjà de comunicació i enllaç del comandament dels Mossos amb les unitats presents a la zona”. Per cert, unitats que la sentència recull de manera pormenoritzada. La Sala retreu la manca de prova que acrediti que Laplana va “negar de manera reiterada i intencionada la prestació d’auxili a la comissió judicial”.
El descobriment de la Mediació
Per altra banda, la sentència remarca “el mètode policial de la mediació abans d’utilitzar la força” en l’escorcoll de la seu d’Economia. “Es va evitar des del primer moment la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat; quan va aparèixer un risc cert de sostracció de les armes que hi havia als vehicles de Guàrdia Civil, es va intensificar l’actuació discreta d’agents; es van esgotar totes les possibilitats de mediació amb els quals es van erigir com a líders de la protesta, encara que fossin principals representants de l’independentisme, però especialment aptes per això per convèncer la multitud congregada i no es va cedir davant les pressions d’aquests líders independentistes”, detallen.
Així mateix, constaten que “es va possibilitar la realització de la diligència judicial, tot i que els components de la comissió patissin injustament la retenció a l’interior de l’edifici a l’estar envoltat per la multitud”. I rematen, en explicar a la sentència que “finalment, quan al començament de la nit van començar a actuar grups violents i va canviar l’escenari pacífic, van intervenir de manera eficaç els efectius d’ordre públic de Mossos d’Esquadra“.
El paràgraf de l’Audiència Nacional que desmunta la violència relatada pel Suprem Quico Sallés
