Una nova entitat, l’Associació Amics de Casa Macià, s’ha constituït per ajudar a rehabilitar i museïtzar la casa que Francesc Macià va utilitzar a Prats de Molló el 1926 durant els anomenats ‘Fets de Prats de Molló’. Aquell any les autoritats espanyoles van descobrir i avortar el pla de Macià per envair militarment Catalunya amb l’objectiu de proclamar la seva independència. L’entitat vol enllestir el projecte el 2026, quan es compleix el centenari d’aquells fets. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell presideix el nou ens i l’exconseller Lluís Puig n’és el director. La primera activitat per recollir fons per a la rehabilitació de la casa serà un aplec cultural transfronterer, entre Molló i Prats de Molló, els dies 2 i 3 de juliol.
En aquest sentit, la nova entitat neix amb una “profunda vocació transfronterera” i, més enllà del projecte de la Casa Macià, la voluntat és unir les comarques del Ripollès i el Vallespir des del punt de vista cultural, històric, social, institucional, turístic i econòmic: “No es pot entendre un territori sense l’altre i les connexions personals i els lligams familiars han de ser el motor d’una major implicació i connectivitat a tots els nivells”.
Celebració de l’Aplec Nacional de Cultura
L’Aplec Nacional de Cultura tindrà un caràcter anual i també en els pròxims mesos l’Associació Amics de Casa Macià engegarà altres projectes, com unes jornades d’historiografia nacional, previstes per al mes d’octubre al Vallespir, informa l’agència ACN.
L’adquisició de la Casa Macià i la seva rehabilitació en un centre d’interpretació dedicat a la història de Catalunya, amb un enfocament cap als conceptes de resistència, exili i solidaritat “ha de ser un element important d’apropament entre Catalunya Nord i Sud, ja que és un ens intrínsecament transfronterer que permet donar una visió unitària de la història catalana”, defensa l’entitat.
Segons la informació del seu web, l’entitat “tindrà un efecte evident sobre el coneixement objectiu de fets passats sovint oblidats o amagats, però també sobre l’autoestima i la dignitat dels catalans com a poble” i a més “permetrà teixir més lligams a banda i banda de la frontera, amb una insistència sobre la pervivència de segle en segle d’una realitat cultural, històrica i lingüística comuna, o sigui d’una consciència comuna, a vegades d’una lluita comuna, destinades a perpetuar-se i a actuar de nou en el futur”.
