“Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009. Un total de 2.659 veïns i veïnes d’aquesta població del Maresme van dipositar la papereta a l’urna amb un sí, un no o un vot en blanc, participant en la primera consulta sobre la independència que vivia Catalunya. La societat civil – Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA)- s’havia mobilitzat, amb el suport de l’aleshores alcalde, Carles Mora, per donar veu directa a la població sobre aquesta qüestió en una jornada pacífica i lúdica que es pot considerar el primer RUI.
“Aquella consulta la vam fer sense el permís de l’Estat, amb una resolució judicial, amb la pressió i les amenaces dels falangistes i totalment desprotegits. Quan vaig anunciar els resultats de la consulta vaig pensar que em detindrien. En aquest sentit, podem dir que a Arenys es va viure el primer gran acte de desobediència per la República catalana i vam fer el primer RUI”, relata a El Món l’aleshores coordinador de la consulta i regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis. Dos anys després, quan Ximenis era alcalde d’Arenys de Munt, va rebre la comunicació de la justícia en què es feia saber que aquella consulta era il·legal. Però arribava tard, desenes de poblacions havien aprovat mocions de suport a la consulta d’Arenys i havien posat les urnes a finals del 2009, i el 10 d’abril de 2011, Barcelona també celebrava una consulta per la independència.
Setge judicial i polític
Ximenis troba molts paral·lelismes entre aquella primera consulta i la situació actual del procés. No només perquè en aquesta població va començar la repressió judicial i la pressió política i del feixisme, sinó perquè va ser també la primera gran mostra de civisme de l’independentisme al carrer: “Volíem que Arenys fos l’exemple de com s’havia d’exercir la independència d’una forma nova, democràtica, moderna, i l’estat va reaccionar amb virulència. Des del punt de vista polític, Rodríguez Zapatero i Fernández de la Vega es van afanyar a fer declaracions assegurant que la consulta era il·legal, i l’Advocacia de l’Estat va intentar aturar la consulta. Per sort, la resolució judicial estava mal redactada, i per comptes de prohibir la consulta, van prohibir que se celebrés en dependències municipals. Vam tirar pel dret”, recorda Ximenis.
Però el pitjor per a la població no va ser l’ofensiva judicial, sinó les amenaces de l’extrema dreta i la desprotecció que van sentir. Es va autoritzar una manifestació de la Falange –el jutge que instruïa el cas de la consulta d’Arenys, Jorge Buxadé, manté encara vincles amb l’extrema dreta i havia estat candidat de la Falange-, i durant les setmanes prèvies a la consulta, el poble va viure assetjat pels feixistes: “Ens van gravar, feien trucades als veïns, ens amenaçaven que ens cremarien els boscos, trucaven als comerços i fins i tot a algunes persones, com és el meu cas, ens van amenaçar de mort. Tot i així, es va autoritzar la seva concentració el dia de la consulta”, rememora Ximenis.
Precedent de les grans manifestacions
Però si d’una cosa estan més orgullosos els organitzadors de la consulta és del caràcter cívic i lúdic que li van donar, que després es va reproduir en les següents onades de consultes i també en les grans manifestacions organitzades per l’ANC. “El 13 de setembre de 2009 vam viure una jornada a petitíssima escala de les manifestacions de la Diada, en què s’ha trencat la imatge de les manifestacions independentistes d’abans, molt crispades i amb enfrontaments amb la policia. A Arenys no ho volíem, això, i vam decidir envoltar la consulta d’actes lúdics i festius, amb cultura popular, per distraure la gent i allunyar-les de les provocacions dels feixistes”, apunta Josep Manuel Ximenis. “Va ser un model d’èxit, perquè des d’aleshores, a les manifestacions hi van famílies senceres, gent gran, gent amb cadira de rodes, etc. A Arenys vam passar d’anar contra algú, l’Estat, a anar a favor de nosaltres, aquesta va ser la gran victòria”, assenyala.
Per tot plegat, Ximenis conclou que “tot allò que va començar amb un RUI al carrer, votant, acabarà amb un RUI, abans o després de la DUI, tant se val, però de forma pacífica i democràtica”. Diumenge Arenys celebra el VII Aplec per la Independència, que commemora aquell primer gest de desobediència cívica.
