El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat aquest diumenge que la manifestació de l’espanyolisme a Barcelona ha estat un complet fracàs. “Hem constatat una vegada més el fracàs de la dreta i l’extrema dreta. La manifestació d’avui és la constatació d’aquest fracàs”, ha assegurat en declaracions durant una visita a Masquefa. El president ha justificat aquestes paraules assegurant que Feijóo, Ayuso i Abascal només tenen un missatge per a Catalunya i que aquest sempre “és de venjança, de repressió i d’odi”.
Aragonès també ha afegit que amb aquesta manifestació també es constata així el fracàs “dels seus projectes polítics, no sols per a la ciutadania catalana, sinó també per a una majoria de la ciutadania de l’Estat espanyol”. Alhora, el president ha tancat el seu missatge assegurant que “el fracàs de la manifestació ens empeny més que mai a batallar per l’amnistia i l’autodeterminació”.
La resposta ha de ser “un govern de progrés”
Un altre dels partits que no ha participat de la manifestació convocada per Societat Civil Catalana han estat els comuns, que han assegurat que l’única resposta és un “govern de progrés”. Així ho ha assegurat la portaveu de Sumar al Congrés, Aina Vidal, que ha considerat que la manifestació és “l’expressió de la seva debilitat a les urnes, el fet constatat que a Catalunya i Barcelona va guanyar un govern de progrés”. “Els carrers estan ocupats pels que demanen més presos, més conflicte i més judicialització, i això és una resposta errònia”, ha opinat Vidal. “El que ens demanen totes les institucions europees és una estratègia a favor del diàleg i la desjudicialització com la dels últims quatre anys, ha funcionat i hi insistirem”, ha sentenciat Vidal.
A més, Vidal ha apuntat que l’amnistia no és una proposta de part, sinó “de país”, per tal de recuperar la política a les institucions, “on hauria d’haver estat sempre”. Per fer-ho, ha afegit, és imprescindible que hi hagi un govern de progrés a l’estat espanyol i que pugui gaudir d’una majoria plurinacional per aconseguir nous drets i aprovar les lleis “ambicioses” que no es van poder tirar endavant durant l’última legislatura.
