Ana Stani? és una gran coneixedora del procés sobiranista català i ha dut a terme diverses investigacions sobre la qüestió catalana partint del cas de la independència del seu país, Eslovènia. És advocada i directora del bufet britànic E&A Law, especialitzat en dret comunitari. Des de la seva firma assessora estats, empreses i institucions financeres sobre qüestions de dret internacional, el dret de la UE i la llei d’energia. Stani? ha participat aquesta setmana al novè Esmorzar Internacional que organitza la FOCIR.
Què podria aprendre Catalunya sobre el procés d’independència d’Eslovènia?
El primer que la decisió de ser un país independent o no és una qüestió que ha de decidir la gent. A Eslovènia vam tenir un referèndum en què un 88,5% de la gent que va votar, va votar per la independència. La comunitat internacional, fins i tot quan vam declarar la independència, ens va dir, i especialment la UE, que no ens reconeixeria com un estat independent. Per tant, crec que és més important que el procés estigui conduït per la convicció de la seva gent que no pel que pugui pensar la comunitat internacional.
Eslovènia va declarar la independència de forma unilateral uns mesos després del resultat del referèndum. Ens emparen les lleis internacionals en el cas d’una declaració unilateral d’independència?
Les coses són una mica més complicades que això. Jo crec que la clau és que la llei internacional no prohibeix una declaració unilateral d’independència. Això és el que es desprèn de les declaracions de la Cort Internacional de Justícia en el cas de Kosovo. Però les coses són bastant més complicades en termes de com exerceixes el teu dret a l’autodeterminació. Cal fer una passa enrere i parlar sobre democràcia, sobre la voluntat de la gent, que és la base sobre la qual es fonamenta una democràcia. I una de les vies que té el poble per expressar la seva voluntat és a través de referèndums o votant en unes eleccions. Crec que són més importants aquests principis fonamentals de la democràcia que els principis de la llei internacional.
El problema que tenim és que Espanya no està per la labor de negociar res. Com observa l’actitud que té Espanya amb Catalunya?
Des del meu punt de vista l’estat espanyol està usant totes les eines per judicialitzar el que en una democràcia hauria de ser un debat polític. La judicialització del procés que està fent actualment el govern espanyol complica les coses molt, perquè repeteixo, aquestes discussions, en una democràcia, han d’estar basades en política i debat.
Des del punt de vista legal, què fem amb la Constitució Espanyola, que s’utilitza per negar que puguem fer el referèndum?
Aquestes són les complexitats que sorgeixen en la relació entre la llei internacional i la llei domèstica. I aquí tens la prova de què les coses s’han de resoldre en el terreny polític.
Vostè ha dit diverses vegades que Catalunya hauria de parlar més de dissolució de l’estat espanyol que de secessió de l’estat espanyol. Per què?
Perquè si Espanya és un cas de dissolució –partint de la base que el principal argument és que Espanya és país indissoluble– la resta d’Espanya i Catalunya es trobaran exactament en la mateixa posició. En el sentit que ambdós haurien de sol·licitar la seva pertinença a les Nacions Unides, o que els dos estarien dins o fora de la UE. I també seria una manera perquè Catalunya tingui un rol igualitari a l’estat espanyol en tant que és una part constituent d’aquest. Penso que fins i tot en termes d’història, però també en termes de dret internacional, és una important distinció. Però en qualsevol cas vostès han de parlar d’independència i no de secessió.
Creu que Espanya finalment cedirà a negociar una hipotètica independència de Catalunya?
En algun moment estic segura que s’arribarà a un acord. Des del precedent i l’experiència de l’antiga Iugoslàvia, l’acord arriba en algun moment. El tema és el quan, quan succeeix en tot aquest procés.
Pel que fa a Europa, aquí els polítics catalans tenen la certesa de què si Catalunya esdevé independent, serà reconeguda per la UE i formarà part de la UE. N’està tan segura vostè?
No crec que sigui tan fàcil. Hi ha raons, especialment per l’actual situació de la UE, que indicarien que les coses podrien ser més fàcils que d’una altra manera. Però de nou, un argument raonant les coses des del punt de vista de la dissolució probablement ajudaria en aquesta discussió.
Però els catalans deixaríem de ser europeus, com ens diuen reiteradament des de Madrid?
El Tractat de Lisboa no diu res sobre aquest tema. De manera que és difícil imaginar que l’endemà simplement deixis de ser un ciutadà europeu. I crec que és una de les coses que el Brexit està ara identificant com a problema. Per tant, no pots extingir els drets de les persones d’un dia per l’altra. És una d’aquelles coses que necessiten ser avaluades, des dels dos punts de vista, el de la UE i el de Catalunya.
En l’escenari que Catalunya declarés de forma unilateral la independència, com creu que reaccionaria Europa?
Jo que el que crec que faran és que observaran els fets sobre el terreny. El més important serà que el referèndum se celebri i que el referèndum suggereixi que clarament hi ha un suport majoritari a la independència. La clau és aquesta.
A Catalunya tendim a comparar força el procés d’Escòcia amb Catalunya. Quina creu que serà l’actitud del govern britànic davant la voluntat d’Escòcia a fer un segon referèndum d’independència?
Bé, ja va demostrar-ho amb el primer referèndum, la seva actitud és molt diferent de la d’Espanya. No sé que farà en aquesta ocasió, però el Parlament Escocès ha votat a favor de fer un altre referèndum, i per tant aquest problema està viu i haurà de ser atès.
Creu que es coneix prou el que passa a Catalunya i el conflicte que té Catalunya amb Espanya a l’exterior?
Els estats en són plenament conscients i crec que molta gent corrent també. Però crec que cal que es doni a conèixer molt més, particularment els casos judicials que estant en curs en aquest moment. Perquè descrivint l’actual situació i l’ús del sistema judicial en comptes de fer ús del diàleg és un aspecte a tenir molt en compte, cal explicar al món que Espanya intenta aturar el debat democràtic a Catalunya. Crec que això serà molt important per donar legitimitat a qualsevol referèndum i a qualsevol resultat que condueixi a la independència.
