“Si una maniobra del PSOE a darrera hora no ho espatlla, l’acord és possible i hi serà”. Amb aquesta expressivitat comentaven fonts de la negociació l’estat de l’estira-i-arronsa per la llei orgànica d’amnistia aquest dimecres a la tarda. Poques hores després, a les set del vespre, Pedro Sánchez, des del Brasil, anunciava la imminència del pacte en “minuts o hores”. I així ha estat, a les vuit del vespre, PSOE, ERC i Junts presentaven en societat un breu comunicat amb els termes de l’acord, amb cinc punts clau. Tot a tot just hores de la comissió de Justícia del Congrés que ha d’aprovar el dictamen de la llei que s’haurà d’aprovar posteriorment en el ple de la cambra baixa.
“L’acord ha arribat amb góndola, perquè el PSOE es va veure amb més marge després de l’aval de la Comissió de Venècia“, apunten algunes fonts. Un detall que es fa constar en el comunicat de l’acord. L’aval d’aquest organisme geopolític al text ha reforçat la posició del PSOE, ha donat la raó a les propostes de Junts i ha permès a ERC enfortir el seu paper. L’oportunisme del cas Koldo també hi ha ajudat. L’acord de la llei que justifica una investidura i el manteniment del poder executiu en mans del PSOE i Sumar arriba en ple escàndol de corrupció que afecta l’òrbita socialista. Un reforç, per tant, que el PSOE rep com aigua de maig i com a garantia de l’imprescindible suport parlamentari per tirar endavant la legislatura.
“Al final, hem torçat el braç”, apunten des de Junts. “Un no acord hauria suposat fer el ridícul”, apunten des d’ERC. Per la seva banda, el negociador del PSOE i el govern espanyol, el ministre Félix Bolaños, que alguns apunten –per la seva imprudència i supèrbia– com a “culpable dels entrebancs de la llei”, mantenia un discret paper amb la idea que “s’estava a la recta final” de la negociació. Tot i això, l’esmena que ha servit de clau de volta per la negociació, relativa al terrorisme i la traïció, no es difondrà oficialment fins a aquest dijous, abans de la comissió.
Un acord de darrera hora, cuinat en la pròrroga
Després de la pròrroga forçada pel no de Junts a la llei en el ple del Congrés en què es va votar a finals de gener, es va obrir una nova etapa en la negociació. De fet, calia calibrar en el text les excepcions i incloure el terrorisme i les suposades derivades, així com la garantia d’aplicació de la llei de manera immediata, un cop l’hagin aprovada les dues cambres legislatives. L’acord també arriba després de la pressió de la part més dretana de l’alta magistratura espanyola i del ministeri fiscal que, mitjançant la causa del Tsunami Democràtic, han apujat el llistó del preu de l’amnistia embolicant en el cas el president a l’exili, Carles Puigdemont, amb un suposat delicte de terrorisme.
A aquest ambient de crítica desmesurada i d’accions repressives de bona part de la magistratura que ha desacomplexat la guerra interna dins el ministeri fiscal, s’hi ha afegit el cas Koldo. Una olla de pressió que Sánchez ha volgut rebaixar, encara que només sigui temporalment, apuntant-se la medalla de l’acord. De fet, Sánchez ha fet una jugada mediàtica de primer ordre i no ha volgut desaprofitar l’ocasió de poder avançar el que és un triomf polític de primera magnitud per al seu govern i per al PSOE.
Així, aquest dimecres al matí ja s’ha afanyat a filtrar, a través d’una conversa informal amb periodistes que l’acompanyen al seu viatge al Brasil i a Xile, que permetia negociar canvis al text per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili, Carles Puigdemont. Uns canvis que dilluns, la portaveu del PSOE, avançava i definia com a “petits” i deia que “no modificarien la filosofia de la llei”. Els petits canvis ja havien arribat. A la tarda, des d’una roda de premsa a Brasília, Sánchez ha reblat el clau i ha anunciat la imminència de l’acord per a la llei de l’oblit penal per als independentistes represaliats gràcies a una esmena transaccional que han negociat amb juntaires i Esquerra, amb discreció i amb veritable orfebreria jurídica. “Res és senzill”, apuntaven les fonts consultades.
Una oposició duríssima que promet un ‘Vietnam’ jurídic
L’anunci d’aquest vespre donava per retallats i polits els serrells i els termes que van impedir l’aprovació del text en el plenari per desavinences en el contingut entre Junts i la resta de les forces que donaven suport a la llei. Les esmenes vives s’han reformulat en una transaccional, que entenen uns i altres que compleix els objectius de la llei. Ara bé, sense la garantia total que la repressió contra l’independentisme s’aturi del tot. Una opció que tothom dona per feta i que suposaria, per exemple, la previsió i el compromís d’indults als possibles condemnats per processos on els jutges o magistrats descartin l’aplicació de l’amnistia.
La pressió de l’oposició dels darrers dies s’ha deixat notar. La més ferotge en contra ha intentat ficar pel mig el Tribunal Constitucional, a través d’un recurs de Vox per impedir la tramitació de la llei al·legant la vulneració del reglament del Congrés de Diputats. Per la seva banda, el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, s’ha mostrat convençut que l’acord entre el PSOE i Junts és una “nova rendició” de Pedro Sánchez per seguir a la Moncloa. Però ha fet una passa més enllà, connectant aquest acord amb l’eterna renovació pendent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Així ha avisat que si els socialistes es carreguen les seves pròpies “línies vermelles” -en relació amb el delicte de terrorisme- serà “molt difícil” arribar a un acord per renovar el CGPJ.
PP, Vox, fiscals i jutges ja han assenyalat el camí d’aquesta segona fase del tràmit de la llei. De fet, ara comença una veritable pista americana. Després de la votació del dictamen, la llei passarà al ple del Congrés, que l’aprovarà. Posteriorment, anirà a parar al Senat, on el PP i Vox, tenen preparada una teranyina jurídica i reglamentària per retenir el text el màxim temps possible. Serà en aquest tràmit quan el CGPJ faci un informe sobre la llei que promet ser munició per presentar la munió de qüestions de constitucionalitat i qüestions prejudicials a la justícia europea. Tot mentre el Tribunal Constitucional haurà d’estudiar el recurs que, ben segur, presentaran els grups de l’oposició. De moment, la primera etapa arriba al final després de setmanes de tensió, acusacions de corrupció per la compra de mascaretes i l’aval de la Comissió de Venècia.
