Possiblement, dos dels llibres més interessants sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 són 23-F, La Farsa. Historia de una investigación amañada (Plaza&Janés, 2024), de Carlos Fonseca, i 23-F, el golpe del CESID (Planeta, 2001), de Jesús Palacios. Dos llibres d’investigació que sempre han defensat, amb dades a la mà, la implicació directa del Centre Superior d’Informació de la Defensa (CESID), és a dir, els serveis d’intel·ligència espanyols, entre el 1977 i el 2002, organisme pare de l’actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Fonseca recorda en el seu llibre les parts del sumari que revelen la implicació de dirigents del CESID en el cop d’estat i, alhora, com va ser de providencial l’informe Jáudenes, un atestat intern dels mateixos serveis d’intel·ligència, per treure el centre de l’equació. Sortosament, aquest informe ha estat desclassificat i, de la lectura d’aquest document contextualitzada amb altres papers, com ara les actes del sumari judicial dels colpistes, es conclou que Fonseca tenia raó. Tot i el secretisme que suposadament va envoltar la preparació del 23-F, possiblement no va ser tan secret.
Per la seva banda, el llibre de Palacios, dedicat específicament a la participació dels serveis secrets en el cop, encara és més directe. “El 23-F va ser un cop de disseny, una operació de l’estat major del CESID posada en marxa pel tinent coronel Javier Calderón i el comandant José Luis Cortina“, sentenciava Palacios en el seu llibre, esmentant els màxims responsables dels serveis d’intel·ligència. Calderón era secretari general del CESID i Cortina, cap de la poderosa Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME). Els documents desclassificats abonen la versió de Fonseca i de Palacios, que ja es va apuntar en la sentència del consell de guerra al qual van ser sotmesos els colpistes. Només un dels seus membres va ser condemnat, el capità Vicente Gómez, i va ser indultat tres anys després a proposta del llavors ministre de Defensa, Narcís Serra.
AOME, Tejero i Jáudenes
En primer terme, un dels documents més interessants és l’aparició de l’Informe Jáudenes. Un document que rep el nom del seu autor, el tinent coronel Juan Jáudenes, aleshores cap de la Divisió d’Interior del CESID, i que va ser un encàrrec del llavors director interí del centre, Narciso Carreras. Un document de 40 pàgines que exculpava al CESID després de realitzar una investigació entre diversos agents i responsables dels serveis d’intel·ligència. Aquest document, en principi, era intern i no s’havia de lliurar al jutge especial instructor del sumari del 23-F, José María García Escudero.
Però el 4 d’abril de 1981 van canviar les coses. El jutge va cridar a declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. La cara visible del cop va buidar el pap i va inculpar directament el comandant Cortina, descrivint la seva relació amb el general Alfonso Armada, una de les ànimes del cop. Tres dies després, el jutge va citar Cortina, que va defensar-se al·legant que Tejero havia mentit. Però el jutge no s’ho va acabar d’empassar i va començar a citar testimonis del CESID que, curiosament, constaven a l’informe Jáudenes, que en principi el jutge no havia de tenir. La celeritat de la instrucció no va permetre aprofundir-hi més, però el jutge va processar dos integrants del CESID.
“Hi ha indicis de Cortina”, deia un altre informe
Els documents desclassificats abonen ara la tesi que relaciona directament el CESID amb el cop del 23-F. En concret, és l’Informe sobre la participació de membres de l’AOME (CESID) en els fets del 23 de febrer de 1981. Aquest document determinava que hi havia, com a mínim, sis comandaments que “o bé coneixien els fets abans del 23-F o bé van planificar un suport operatiu que van portar a terme i que posteriorment van tractar d’encobrir”.
L’informe, de tot just quatre pàgines, és curtet i va al peu. Una de les dades destacables és que el comandant Cortina, el cap de l’AOME, tenia relació amb el cop. “No està comprovat que ho sabés, però hi ha indicis que ho sabia”, sentencien els informants del CESID. El document assegura que els implicats del CESID van posar al servei dels colpistes “mitjans, emissores i vehicles” en suport de la columna militar que es va dirigir al Congrés. Així mateix, que dos dels integrants de l’AOME van ser els responsables de les “missions de control a la zona del Congrés”.
El document relata l’existència de l’operació Míster, que modificava dades i documents per tal de justificar moviments del personal durant els dies previs al cop i durant el dia dels fets. El resultat de l’informe són nou baixes del servei d’intel·ligència d’entre els onze directius, dos caps i nou oficials de l’AOME que es trobaven en servei el 23-F. Només el capità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez va ser condemnat i Cortina va ser absolt i enviat al regiment d’infanteria de Jaén. La resta van canviar de destí i alguns es van integrar al servei d’informació de la Guàrdia Civil.
Un dels detalls interessants de l’informe és que assegura que Cortina es va reunir amb l’ambaixador dels EUA a Espanya, Terence Todman, just abans del cop –val a dir que els EUA van qualificar el cop “d’afer intern”–. I també va celebrar una cimera amb el nunci del papa de Roma a Espanya els dies previs al cop. Dos elements que, sumats a l’estreta relació de Cortina amb el general Armada, permeten concloure una participació important del CESID en la idea, planificació i execució del cop.
