Violència: de Hasél a les bales

"La pregunta que ens hauríem de fer és si una cosa i altra, és a dir, Hasél i les bales no estan relacionats"

Fa uns mesos vàrem assistir a la polèmica suscitada entorn el raper Pablo Hasél i les seves cançons on rítmicament es congratulava amb la “gestes“ d’ETA. El van ficar a la presó i un centenar d’artistes van sortir al carrer a dir que cantant es pot dir el que es vulgui. La discrepància entre els membres de la sala que el va enjudiciar repeteix la que s’ha donat sovint en casos com aquest i en diverses instàncies jurisdiccionals: la qüestió sembla raure, tenint en compte el caràcter ampli, quasi absolut que cal atorgar a la llibertat d’expressió per a la construcció d’una opinió pública lliure, en el perill “real i imminent” (en terminologia del Tribunal suprem nord-americà), que puguin significar les expressions preferides. I aquí comença el problema, perquè és una qüestió de valoració poder determinar quines expressions són cau de violència de manera immediata.

Té raó Iglesias quan es queixa dels que no el creuen, perquè voldrà dir que el grau de perill de les bales rebudes per ell, Marlaska i la directora de la Guàrdia civil dins d’una carta amb amenaces de mort sols sabrem si era “real” si es produeix la lamentable situació que anuncien. Deixem a banda que la polèmica posterior suscitada en un debat radiofònic entre Iglesias i Monasterio, a benefici de tots dos, és una de tantes trampes en que certs mitjans de comunicació posen aquells que no els hi són grats ideològicament (a mi em va fer quelcom semblant la mateixa presentadora en relació amb els andalusos amb l’ajuda inestimable d’Eduardo Madina un dels minuts del quart d’hora que vaig ser en política).

Però la pregunta que ens hauríem de fer és si una cosa i altra, és a dir, Hasél i les bales no estan relacionats. Si creure que cantant un pot desitjar que una banda terrorista torni a fer el que feia, de fet, allò amb que amenacen Iglesias, sense pensar que potser està incitant algú a creure’s legitimat per dur a la pràctica l’acció sobre la idea. Tenim una feble memòria, però hem d’agrair Baltasar Garzón, malgrat les seves nefastes instruccions penals, per la seva elaboració jurisprudencial sobre el que a partir d’ell s’anomenà “terrorisme de baixa intensitat“, aquell tipus d’actitud cridanera i bel·licosa que circulava pels carrers de les ciutats basques en forma de cartells, cançons i reunions a les tavernes, fins que un dia algú dels convocats feia esclatar la cançó a la cara d’un ésser humà. O al clatell.

Hauríem de començar a negar que es pugui dir qualsevol cosa pel sols fet que la paraula vagi acompanyada d’una certa musiqueta, per què també són música les marxes fúnebres, i de Hasél a les bales potser hi ha menys acords que en les músiques que escollim per acomiadar els nostres morts.

Comentaris

    Ramon 27/04/2021 4:43 pm
    Sra. Nebrera, Com pot ser que li paguin per escriure ?? Té alguna relació amb el canvi climàtic ??
    David 26/04/2021 6:31 pm
    No hi ha terrorisme de baixa intensitat. Quant sents terror és sempre d'alta intensitat. Ningú et dirà mai "he sentit una miqueta de terror". Hi ha terrorisme i després hi ha altres coses que no són terrorisme que seran bretolades, vandalisme, disturbis o el que vulguis però no "terrorisme de baixa intensitat". Jo crec que es pot dir el que un vulgui però no es pot fer el que un vulgui. La paraula no pot tenir MAI repercussions penals. En tot cas, si es falta l'honor o es considera apologia del que sigui hi pot haver multes o treballs socials o el que sigui. MAI PENAL. Però les accions sí que haurien de tenir repercussions penals.
    Ricard 26/04/2021 1:15 pm
    Trobo escandalós que no s'esmenti la violència permanent dels castellans contra els catalans, aplaudida repugnantment per la majoria del poble castellà popularment i vehiculada per l'Estat que capitalitza. Prou eufemismes.
    Arnau 26/04/2021 9:24 am
    Montserrat, aquesta vegada no hi estic gens d'acord amb vós: no sols el context és diferent, sinó que la intenció de les cançons és expressar un sentiment de protesta (en forma d'esment d'una organització armada o una crítica a la monarquia) contra un estat de coses de caire social, econòmic i polític que, com més va més, podreixen i desfiguren una societat que mai no ha arribat a la democràcia plena (i que no arribarà mai sense canvis radicals). Les bales del tema que s'esmenta són directament una amenaça, actual, contra persones concretes pel simple, fet de representar unes idees o accions de govern concretes. No vulgueu confondre: això també forma part d'aquest context podrit que cal transformar.
    Mònica Vidal Díez 26/04/2021 8:44 am
    Personalment crec que la frontera entre una cosa i l'altra pot rwsultar un xic difus. Ara bé, tot text té un context i és ací on rau la diferencia que marca el distint significat. El context i, també, el gènere del discurs que, en definitiva, són el marc d'interpretació. L'anàlisi de la senyora Nebrera resulta per aquest motiu poc encertat i profun.
    Anònim 26/04/2021 8:38 am
    Personalment crec que la linea entre una cosa i altra és un xic difusa. Però com que no hi ha text sense context, el que marca la diferència de recsignificat entre una cosa i l'altra en aquest cas és el context. I certament aquest no és comparable. Tampoc el gènere del discurs. Crec que el plantejament de la senyora Nevrera és poc analitic, poc profun.
    Jo 26/04/2021 8:12 am
    Sra. Si creu que es pot relacionar el problema de les bales amb les lletres de les cançons, vostè té un problema..jo més aviat crec que el tema de les bales, és degut a les ales que s'està donant a l'extrema dreta, tots hem vist com en manifestacions, se'ls protegeix contra les ostres que reben els anti feixistes. Tots hem vist mercenaris fent ostentació d'armes i militars amenaçant en matar espanyols..que els ha passat a aquests fills de sa mare? res! I que un xicot faci més por per les lletres de les seves cançons... això només ho pot pensar una fatxa!
      Ha provat dedicar-se a l'agricultura, igual sería més profitós. 27/04/2021 9:01 am
      Nebrera, millor que et dediquis a altra cosa, l'escriptura no és el teu fort. Altra que blanqueja el faixisme.
      Pere 26/04/2021 8:11 pm
      Imbecil

Nou comentari