Em sap greu formar part de la generació de pares que no van ser prou conscients de la letalitat que per a la vida dels seus fills en edats primerenques suposaven les xarxes, les pantalles i aquesta llum blava que trenca els ritmes circadiaris quan tocaria anar a dormir, retallant així telòmers, afectant neurones i el que és pitjor de tot, furtant hores en el temps de viure. I sí, sens dubte altres coses les vàrem fer bé, per exemple no som tan obsessius amb les llaminadures que puguin menjar com alguns pares que comencen ara l’única tasca per a la qual no hi ha escola i cada nova fornada té les seves dèries.
Davant aquesta errada monumental, provocada per la ignorància; tanmateix, hi ha avui qui té veu i se n’abona. No acabo d’entendre per què és dona tanta ressonant-se mediàtica a aquest tipus de veu, però el cert és que la té i que a molta gent li sembla bona cosa. El problema és que quan s’aprofita per dir que, com el mateix fill està a TikTok, prefereix omplir aquestes xarxes amb les seves ocurrències que les biblioteques. Potser és perquè s’ensuma que les dites ocurrències tindrien poca cabuda entre el catàleg dels llibres.
Desgraciadament, la realitat és que el jovent no llegeix ni llibres, ni revistes, ni els retalls d’articles (o sentències en el cas dels juristes) que se’ls proporciona per fer una pràctica. És clar que, com en tot, hi ha excepcions i de vegades superen gloriosament els mestres, però les dades que deriven de la pràctica docent coincideixen amb les que ha donat el gremi de llibreters sobre el fet que la meitat dels volums que tenen als prestatges no venen pràcticament res. És cert que es llegeix, i sobretot les dones, però crec que poc assaig, poca història, pocs tractats…
En un context així un polític “hàbil” ha pensat que per a què esmerçar el temps a la biblioteca, si pot fer furor amb quatre ocurrències ben aplaudides a les xarxes. Abona aquesta tesi el fet que sembla que la política hagi llençat la tovallola (tot i que potser ho fa amb tota la intenció, rebaixant criteri, informació i, per tant, llibertat per decidir), que prefereixi dedicar-se a com n’és de fàcil simplificar cada cop més el missatge, rebaixar l’exigència i omplir el pap amb obvietats.
L’esquerra a l’esquerra del PSOE, sempre tan ufanosa de la seva exquisidesa intel·lectual, hauria de parar atenció amb els comanys de viatge.
