L’inici de la campanya per a les eleccions més boges de la Història ha desencadenat una onada de preocupació –una més– a Madrid. Tots els partits, i per descomptat també el govern central, es mostren angoixats no ja només per com acabaran aquestes eleccions, sinó fins per quan se celebraran: no hi ha precedents al món-mundial d’haver iniciat una campanya electoral sense tenir la certesa de la data en la qual els ciutadans acudiran a votar. Tot un rècord per al llibre Guinness.
Si a això hi afegim el fet que a l’executiu de Pedro Sánchez s’entreveu una nova ruptura entre socialistes i Podemos sobre a qui donar suport en aquestes eleccions i que Salvador Illa haurà de pronunciar-se clarament sobre la concessió per la Generalitat del tercer grau a els presos del Procés, podrem fer-nos una idea del terratrèmol polític que es viu en aquests moments a la Villa y Corte.
La certesa en el sentit que Unidas Podemos no donarà suport al candidat oficial del govern Sánchez, Illa, sinó a la seva pròpia candidata dels Comuns i, en segon terme, a Esquerra Republicana, no fa sinó agreujar les contradiccions internes al consell de ministres de la Moncloa. Sánchez, com la resta dels líders polítics nacionals pels seus respectius candidats, s’ha involucrat des del primer moment, aquest dijous a la tarda, en una campanya que ningú sap com anirà –per començar, gairebé sense mítings, per descomptat– i ni tan sols si es completarà: pot ser que la justícia, a la vista dels riscos que comporta la pandèmia, accepti a la fi que els comicis s’ajornin uns mesos, en lloc de celebrar-se el proper dia 14. I llavors, se suposa, la campanya s’interrompria. El que deia: sense precedents.
Afegim-hi, a això, la concessió del tercer grau als presos, que sens dubte aprofitaran la seva semillibertat per intervenir a fons en la campanya: Junqueras, sembla, aquest mateix divendres a Badalona. El govern central, i també Salvador Illa, hauran de respondre a les demandes de la dreta, que demanarà processar per prevaricació la conselleria de Justícia de la Generalitat per, presumptament, haver fet cas omís al Tribunal Suprem, que va desautoritzar una anterior decisió de les juntes de tractament que ja concedien aquest benefici penitenciari. Aprovaran sense escletxes Pedro Sánchez i Salvador Illa, com seria segurament el seu desig, aquest tercer grau, corrent el risc d’un nou enfrontament amb la justícia? Ho veurem: un nou ensurt a sumar a molts altres. De moment, la vicepresidenta Carmen Calvo s’ha limitat a dir que el govern “ni intervé ni opina”. Podrà Illa fugir d’estudi tan fàcilment?
L’efecte Illa, tan proclamat per les enquestes, pot anar-se diluint en funció dels avatars, tan difícils de preveure, del caos polític nacional. A més, és clar, de pel pèssim estat dels rebrots del virus, les dificultats en la vacunació i la descoordinació autonòmica, evident també en aquest terreny, que molts votants atribuiran, sens dubte, amb més o menys raó, a el ministre de Sanitat sortint.
La preocupació s’estén, òbviament, als partits de la dreta; al PP consta que existeix gran inquietud davant la possibilitat que la ultradreta de Vox aconsegueixi millorar els resultats dels populars. I Ciutadans sap que els escons que obtinguin es compararan, inevitablement, amb els aconseguits en les últimes eleccions. Una comparació irresistible, que llastarà encara més l’agònica marxa de la formació que lidera Inés Arrimadas.
Tot això, a més, sense comptar amb els maldecaps que en els sectors polítics, econòmics i institucionals radicats a Madrid susciten les possibles aliances després dels resultats. En fonts properes al govern espanyol reconeixen que “ni Sánchez, ni Illa, ni Iceta” tenen, en aquest moment, la menor idea de si hi haurà o no un acostament entre ERC i Junts per formar un Govern, en cas que els números ho permetin; per no haver-hi, tampoc hi ha lògicament certeses sobre, si un Govern d’aquest tipus arribés a formar-se, quins podrien ser els seus primers passos.
En resum: per si alguna cosa faltava, mai unes eleccions s’havien afrontat enlloc amb aquests ingredients tan incerts. No resulta estrany que en els cenacles i tertúlies de Madrid vagi tothom com boig. I a Barcelona, uns quants també, crec.
220 
4 
