Al Parlament de Catalunya hi ha quatre partits independentistes (Junts, ERC, CUP i AC) i tres d’unionistes (PSC, PP i Vox), a més dels comuns, que es defineixen com a sobiranistes, però no independentistes. En total, vuit partits que reflecteixen la notable pluralitat política del país, especialment en l’àmbit del projecte institucional. Així les coses, està clar que no hi pot haver gaires acords que siguin realment transversals i majoritaris dins la societat catalana.

De fet, només hi ha una excepció clara. Enquesta rere enquesta, el CEO i diversos instituts demoscòpics coincideixen a reflectir el rebuig de la ciutadania d’aquest país respecte a la institució monàrquica, al marge de quin sigui el Borbó que la representi. Des del 2019, l’institut d’opinió de la Generalitat ha preguntat reiteradament sobre les preferències en aquest sentit, amb un resultat favorable a la república que sempre s’ha mogut entre el 70 i el 75 per cent de suport. A l’altra banda, els catalans que opten per la monarquia no han arribat mai al 15 per cent dels enquestats, tenint en compte que la majoria dels monàrquics -sempre molt minoritaris- estan en la franja d’edat que depassa els 65 anys. Per adscripció política, la mitjana dels votants unionistes suspèn la monarquia espanyola amb un 2’5 sobre 10. En el cas dels independentistes, la nota baixa fins el 0’7. És a dir, la cosa oscil·la entre pocs i ningú.

Curiosament, això no ha impedit que a Felip de Borbó li hagin muntat una Catalunya monàrquica en miniatura. Una Catalunya imaginària -com en el ‘Vestit nou de l’emperador’, de Hans Christian Andersen- en què el monarca només s’hi troba un president submís i una colla de figurants mirant-se de reüll i aplaudint. Una Catalunya de plàstic, on el monarca pot veure, relaxadament, una regata de pijos des d’un vaixell militar o anar a sopar als Premis Planeta amb el mateix estament social aplaudint al seu pas. En fi, una Catalunya amb catalans com Joan Manuel Serrat, l’últim representant de l’artista cortesà, aquella via emèrita que va obrir Salvador Dalí.

Comparteix

Icona de pantalla completa