Els àugurs i les cassandres no s’han equivocat. De feia mesos que les goles profundes de Junts i d’Esquerra proclamaven que el Tribunal Constitucional “no fallarà”, que ses senyories del “bloc progressista”, en majoria, farien la faena i desestimarien el recurs del PP contra la llei d’amnistia. Afirmaven una vegada i una altra, aquestes goles encertades per una vegada, que el PSOE i el govern de Sánchez els n’havien donat totes les garanties. S’ho creien de veres.
A jugada passada, si qui els ho va avançar amb totes les seguretats era Santos Cerdán, podria haver passat de tot. Però sembla que no, que la història volava a més alçada i que qui els ho assegurava era el mateix Pedro Sánchez. Cal ser justs i reconèixer que aquesta vegada el líder socialista no els envescava. Que tenia raó. Al·leluia! Alguna volta havien de guanyar els moros, fins i tot a Alcoi.
Així ha estat. Els dos blocs han funcionat sense fissures. Els “reaccionaris” ha votat a favor del recurs i han omplert la sentència de vots particulars que semblen les taules de la llei popular –popular, de PP–. Els “conservadors” han rebutjat el recurs amb una doctrina molt semblant a la que ha fet servir Sánchez des del primer moment. Afirma la sentència que la llei pretén “superar, com a objectiu d’interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el denominat procés independentista a Catalunya”.
Això mateix afirmen Pedro Sánchez i Salvador Illa. Es pot superar aquestes “tensions” perquè manen ells, que són garantia d’estabilitat i progrés. De concòrdia constitucional. Ara sí que anem bé. Els jutges, doncs, no fan valoracions polítiques, perquè no els correspon. Es limiten a fer valoracions polítiques. Però, en tot cas, podria haver estat molt pitjor. Fins ara han fet sempre les valoracions polítiques que marcava el Partit Popular. Si el sector reaccionari haguera estat majoritari, la sentència podria haver dit: “En el dia d’avui, captiu i desarmat l’exèrcit separatista, han aconseguit les tropes constitucionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat”.
La guerra ha acabat d’una altra manera. Amb la concòrdia forçada i de part i un cert perdó per als vençuts, que no cal que continuen penant amb presó, sancions econòmiques i inhabilitacions. Ara ja poden ballar la tarara. I mirar de fer bondat perquè qui guanya una guerra en pot guanyar dues. Això ho deia Manuel Fraga, que era molt constitucional.
La sentència del Constitucional, diguen el que diguen, ha agradat a tothom. Ha agradat al PSOE –amb l’excepció dels patriotes Lambán i García-Page i la mòmia de Felipe González. Diu González que ja no votarà Sánchez. Encara el deixen votar? Ha passat les proves preceptives? Això hauria de ser com el carnet de conduir. El vot decrèpit hauria d’estar prohibit. La decrepitud i la bona vida l’han inflat com un panettone. I també ha agradat al PSC. Salvador Illa va fer un discurs de Thomas More després de fer-se pública la sentència. Pedro Sánchez, sol i derrotat per les Europes, va aprofitar per recordar al veïnat que, diguen el que diguen, ell encara respira i que la gent de bona fe li deu la pacificació de Catalunya. Sí, bwana!
Ha agradat al PP, perquè Albert Núñez Feijóo ha aprofitat per recalcar més encara que la llei d’amnistia és il·legal i que el PSOE és la pesta totalitària. Que no hi ha divisió de poders i que Alfonso Guerra tenia més raó que un sant. Els socialistes l’han devastada, la divisió de poders, bramen els populars. Algú es podria sorprendre que el líder del PP –ara sense ulleres per veure-hi encara més clar– afirme que la llei és il·legal, perquè això vol dir que el Constitucional no és legal. El “constitucionalisme” blau és delirant. Si el Tribunal Constitucional no és legal ni constitucional, què en queda? Ells? Els “constitucionalistes” cada dia són menys! Semblen independentistes catalans.
També la sentència ha agradat a Junts i a Esquerra, que s’han afanyat a dir que som on som perquè ells hi han estat. És a dir, s’han atribuït tots els mèrits de la decisió. Aquesta gent cada dia fa més cara de “sector progressista” de la judicatura espanyola. Enhorabona. Òbviament, republicans i junters han remarcat que no hi són tots, que encara queda gent inhabilitada i gent a l’exili. En bona llei, la cadena legal després de la sentència hauria de ser previsible i tots els líders represaliats se n’haurien de beneficiar. En bona llei. En llei espanyola no se sap mai. La gallina de dalt –el Constitucional– no caga a la de baix –el Suprem–, i els magistrats més alterats i arrogants del continent poden allargar els tràmits que perjudiquen els líders independentistes fins que els crancs crien pèls. Ara, Pedro Sánchez sempre podrà dir que això ja no depèn d’ell.
Finalment, la sentència ha agradat a VOX. Santiago Abascal l’ha aprofitada per traure més pit viril. Espanya és un bordell –denuncia la bandera del Tercio– i ell és l’àngel exterminador que la portarà a la redempció. Totes les enquestes li ponen i, si fallen, sempre queda la legió. I la CUP? No se’n canta ni gall ni gallina. Segons sembla, hi estan en contra. Però de què està a favor la CUP?
La llei d’amnistia fa bé a tots i recupera el pacte constitucional, pacifica i normalitza Catalunya, que ja és una autonomia com cal, i agermana tots els espanyols. La llei d’amnistia és com el 3-En-Uno. Lloat siga el patró Santiago. Perquè després encara diguen que ja no hi ha miracles. Aprofitem l’avinentesa i demanem el Corredor Mediterrani! No se sap mai…
