Un problema greu de credibilitat

"La gestualitat i les batusses internes per evitar posar-se d’acord no són altra cosa que una matussera maniobra de distracció, defugir el problema de debò, que no és Catalunya, sinó la defensa de la democràcia"

Com resultava del tot previsible, la investidura torna a ser fallida. No és la primera vegada i tampoc resulta sorprenent. Tampoc crec que sigui res greu ni que no passi en altres parlaments, especialment quan ens trobem en una lluita per l’hegemonia i el lideratge, i amb un espai complex com és la CUP en plena evolució interna. Ara bé, els motius de tants de fracassos reiterats van molt més enllà dels sospitosos habituals (competència, egos, malfiances, acusacions creuades,…) atiats per franctiradors de banda i banda. Hi ha un component d’inconsistència en l’independentisme institucional i una falta de maduresa política que ja anticipava en un article anterior, Pànic a passar del cinquanta per cent. En realitat, tot sembla més aviat respondre a no saber què fer davant d’un independentisme majoritari, disposat, ja sigui per convicció, ja sigui per falta d’alternativa, a insistir a expressar la seva necessitat de trencar amb el règim tòxic del 78.

El problema greu és la credibilitat. ERC ja té la majoria que volia i el lideratge que no assolia des de la República. Tanmateix, no té el coratge per materialitzar la ruptura. JxCat ja s’ha desprès del llast convergent, i ha esdevingut un catch-all-party modern, jove i adaptat als nous temps. La CUP és en una zona inusitadament tranquil·la, on tota una generació d’activistes es plantegen, sense dramatismes, la disjuntiva entre el carrer i les institucions, com si ambdós àmbits fossin incompatibles (i com, de fet, ja venien practicant en les seves –bones– experiències municipalistes). El problema és que ningú no sembla apostar per la desobediència, l’única resposta digna en les circumstàncies actuals, més enllà d’uns “embats” retòrics i de consum intern.

Fer govern… amb quin propòsit? Anar passant i empenyent els dies amb una teòrica moció de confiança a mig mandat i amb un hipotètic nou referèndum com si no hagués passat res, no tinguéssim gent a la presó, exiliats i amb una causa general amb més de tres mil víctimes literalment innocents? Després de la decepció d’un govern que no només obeïa cegament una monarquia posseïda per l’esperit del franquisme que enviava Mossos a reprimir manifestants carregats de raó (i advocats de la Generalitat a personar-se com a acusació particular), sembla que la victòria electoral ha estat més un càstig que un premi dels electors. Perquè, al cap i a la fi, l’obediència no ha servit per a res, sinó més aviat per exhibir feblesa i atiar la voluntat inquisitorial d’Espanya. De res va servir a Torrent impedir la investidura del president legítim, ni a Torra despenjar la pancarta a darrera hora. Els dirigents independentistes, malgrat que facin malabarismes per eludir la seva responsabilitat davant la majoria d’independentistes, –perdoneu el barbarisme– pringaran igualment, perquè Espanya és així; una Turquia amb matrimoni gai.

Un govern independentista, la primera cosa que hauria de fer seria decretar l’alliberament dels presos polítics, saltant-se, evidentment, la legalitat il·legítima de l’Estat i obeint les ordres del Consell d’Europa i fent cas d’Amnistia Internacional, generant un conflicte que és l’únic que, a la pràctica, pot fer bellugar la suposada taula de diàleg i liderar la lluita contra la deriva autoritària d’un Regne d’Espanya a qui el fanatisme nacionalista ha extraviat.

Fins ara, i tot recordant la cançó popularitzada per la gran Mina, tot ha estat parole, parole, parole. Rere una retòrica poc imaginativa, l’independentisme institucional s’està escaquejant. En bona mesura, la gestualitat i les batusses internes per evitar posar-se d’acord no són altra cosa que una matussera maniobra de distracció, defugir el problema de debò, que no és Catalunya, sinó la defensa de la democràcia, que en les circumstàncies actuals, i enfrontats a l’únic estat europeu en què el feixisme es va sortir amb la seva i estableix una clara continuïtat a través de la monarquia, és el camí correcte. 

Comentaris

    Doctor Strangelove 04/04/2021 8:50 pm
    És obligatori pagar sonats com aquest per a que ens expliqui les seves palles mentals, que no cabòries? Dit això, aquest meló no sap el que és la democràcia de veritat, basada en l'Estat de Dret i on l'important és la llibertat individual i la propietat privada, i a CAT hi ha una colla que només pensa a nivell de ramat, i això és una xacra pels vertaders demòcrates. N'estic tip de pagar a talossos que poden votar com un servidor i no serveixen per a res de res. A Grècia quan es va inventar la democràcia no tothom tenia dret a vot, per desgràcia es va pervertir el sentit del mot, deixant votar a qualsevol despulla humana. I així ens va! Doc.
    Felix 04/04/2021 12:22 am
    Cobrar per barallarse i anar espenteijant la pilota. Els representans que no volen representar els interesos de qui els paga el sou.
    Un seguidor 03/04/2021 11:06 pm
    A ver a ver que me entere bien... Entonces el plan es ir a las prisiones,decir al guardia, ya estás liberando a los presos que lo digo yo, y ya está, cada uno a su casa a ver NETFLIX... Juajuajuajua Juajuajuajua Juajuajuajua Juajuajuajua Juajuajuajua Juajuajuajua!! Dios mio, estáis peor de lo que pensaba!! Juajuajuajua Juajuajuajua Juajuajuajua! Ojalá os vea haciendo eso, pero avisarme por favor, que haré palomitas para ver los porrazos que os Dan los mossos, els de la patria catalana!! Juajuajuajua! Que gente de verdad, coméis setas alucinógenas?
      baldiret 04/04/2021 7:31 pm
      Que fàcil que ho tenen el que se saben protegits pel fatxerio espanyol
      Pere 04/04/2021 6:42 pm
      VAL MES QUE CALLIS, RUC MES QUE RUC, SOMERA
      10
      10
      Respon
        baldiret 04/04/2021 7:32 pm
        No tinc cap dubte de qui és l'autentic ruc
    Obrir les presons 03/04/2021 8:00 pm
    Molt bona idea, justificada per les resolucions internacionals i que deixa a l'aparell judicial español com el que són: una organización criminal. I al mateix temps citar a aquest remat de jutges i fiscales amb l'acusació de segrest i terrorisme
    David. 03/04/2021 7:23 pm
    Jo també vaig ser dels burrus que ens vàrem creure que el procés anava de debò. Vaig mobilitzar-me fins lo del Tsunami (tot i que ja en desconfiava). Tot plegat ha estat temps i energies perdudes i patiment per a milers de persones encara encausades i que han patit les òsties de qualsevol cos policial. En quan a JuntsxSí fa tota la impressió d'un bluf polític que s'els va descontrolar. L'article em sembla molt clar. Únicament trobo a faltar una crítica a l'ANC que actuen i han actuat molt en la línia de parlar molt i no fer res. No poden ser tant tontos o porucs com semblen , per tant al darrera hi ha gent d'ERC o Junts fent que siguin una cosa inofensiva i per tant inútil si del que es tractava era de fer un procés independentista seriós. Animo a l'articulista a en futur tractar el tema. És molt evident que en els propers i llarguíssims ants cap dels 3 partits polítics catalans faran res de profit. Catalunya, la llengua i la nació estan finiquitats.
    rsalva 03/04/2021 12:39 pm
    No només de democràcia, som una nació ocupada i la nostra és una lluita d alliberament nacional. Molts cops es posa d'exemple com a democràcia la Gran Bretaña però, per exemple, la repressió contra Irlanda va ser cruel i exterminadora. Les nacions imperialistes tenen una doble vara de mesurar en suposats termes democràtics , una per a la metròpoli i una altra per a les colònies. NO podem esperar res d'una suposada democràcia española. L`´unic camí és el conflicte, proclamar la DI i defensar-la al carrer
    Narcís 03/04/2021 10:44 am
    Com més pacífics, més macarrons ; com més raonables, més amenaçadors ; com més voler dur-nos bé, més se' n foten ; com més afluixem . . . . . més terroristes sense sang s'hi fan ! PD : aquest estat no té solució .. sinó de què ser el darrer en tot i el primer en pidolar amb el munt de persones valuoses d'allò més ( cal anar-se'n el més aviat possible o ens arrossegarà a la misèria moral i material del tot !) !
    Català 03/04/2021 8:19 am
    NI¡i Erc ni els altres no materialitzen els seu triomf perqué no els convé. Ells vole unes poltrones, un sou elevadíssim i una jubilació daurada. Res d'aventures que els poden portar molts maldecaps. I si el poble és prou crèdul i ingenu com per votar-los, allà ell.
    Veterà antifranquista. 03/04/2021 4:06 am
    I jo, babau de mi, els vaig tornar a creure, vaig lluitar al seu costat com a activista i els vaig donar el meu vot. M'està ben emprada, la decepció. PER BURRO!!!.
    M 03/04/2021 3:13 am
    Totalment d'acord amb l'article.
    Purista 03/04/2021 12:46 am
    El problema no es Catalunya es la democràcia. I mentre assolim la democràcia ens mengem 50 anys de reino de España. Aquest articulista ha perdut el nord. Jo no vull democràcia, vull independència a veure si ho entens...que no es pot ser mes curtet
    54
    24
    Respon
      expat 03/04/2021 8:55 am
      El que sembla que no ho enten ets tu, el que tu vulguis és el teu problema.
      55
      17
      Respon

Nou comentari