Què els estadis són les noves catedrals ho comprovem en el fet que fins i tot la visita de Lleó XIV s’ha estat debatent per a Barcelona si es faria al Camp Nou o al Lluís Companys i que en tots dos s’hi poden veure un pontífex o un cantant de moda, caseta inclosa. Tant és així que davant el pontífex i en la seva trobada amb el jovent de Madrid, s’hi va reproduir una estrafolària representació de Godspell, el musical que Antonio Banderas ha dirigit a partir de l’original dels anys 70 de Broadway, on es recrea l’evangeli de Sant Mateu a través de les experiències d’un grup de joves actors i la seva trobada amb un individu estrany i lluminós que canvia per sempre les seves vides. Poden imaginar de qui es tracta?
La representació d’un fragment de Godspell davant del Papa ha aixecat una gran polseguera, però si reflexionem per un moment, què altra cosa no li va succeir al mateix Nazaré? La seva vida va córrer perill quan va començar a escampar per Galilea i rodalia que la terra seria dels humils o que és més fàcil que un camell entri pel forat d’una agulla que un ric entri al regne dels cels. Però la sistemàtica tendència de qui no creu a interpretar aquesta mena de discurs en clau material, tot i que pot tenir un cert sentit, es queda sols a les portes del seu significat, perquè del que parla no és de quan es té, sinó del grau de dependència respecte del que es tingui. I el mateix succeeix a Jesucrist Superestar.
Haig de reconèixer que em fan una certa enveja els que han tingut i tindran durant aquests dies ocasió d’expressar el seu art davant el Sant Pare i demostrar-li fins a quin punt pot la fe cristiana manifestar-se en el treball de cada dia. Demà comença la seva estada a Catalunya i aquí també en tindrà bones proves. La Sagrada Família n’és una de ben gran, perquè així la va concebre el mestre Gaudí (la llengua era sols important en el terrenal), per cantar la glòria de Déu de forma imperible.
