El denominador comú del bombardeig de crítiques que ha rebut el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3 és la manca de neutralitat del periodista. Seguint el fil d’aquest argument neuràlgic es pot extraure la idea que tot periodista que hagi expressat la seva opinió sociopolítica a través de tertúlies o d’articles d’opinió queda automàticament deslegitimat per ocupar un càrrec directiu als mitjans públics. Estirant una mica més del fil, el raonament ens porta a una conclusió delirant: només podràs dirigir TV3 des de la neutralitat si no t’has definit mai públicament. Per tant, el grau d’objectivitat d’un periodista i el seu nivell d’exposició ideològica són vasos comunicants.
Si les derivacions lògiques de l’argument arriben a un final de bojos, és perquè la premissa és falsa. La neutralitat, benaurats lectors, no existeix. Per definició, cap subjecte és objectiu. Fins i tot el desinterès per la política és un posicionament respecte de la realitat. Per tant, el director de TV3, s’hagi definit o no públicament, en tant que persona, no podrà deslligar-se mai de la seva personalitat. La subjectivitat no és una jaqueta que puguis deixar a l’entrada de la feina per adquirir una omnisciència divina i treballar sense conviccions pròpies.
Tot això els haters de Sanchis ho saben perfectament i quan demanen un director neutral el que realment estan dient és que voldrien un director més proper a les seves idees. I és legítim, que ho desitgin, però no que ho tapin amb l’espanta-sogres de l’objectivitat. Si els unionistes o els comunistes manessin, TV3 no seria la meva, seria la d’ells. Un mitjà de comunicació mai pot ser de tothom a la vegada.
Que un periodista no pugui ser objectiu no vol dir que no pugui ser plural. La pluralitat no passa per prescindir de tu mateix, que és impossible, sinó per donar veu als qui no pensen com tu. I tot i així, el director independentista i el director unionista més plurals de Catalunya acabarien fent una televisió completament diferent. En tot cas, la capacitat de ser plural no té res a veure amb el color o la fermesa de les teves conviccions sinó amb la teva amplitud moral, amb el teu respecte envers els altres. Jo he treballat tres anys amb Vicent Sanchis a El Temps i us puc assegurar que no conec cap periodista que es relacioni voluntàriament amb persones d’ideologies tan diverses. També amb els polítics i simpatitzants dels partits que ara li diuen sectari.
