El juliol de 2021, Salvador Illa, com a cap de l’oposició, deia en una entrevista a El Món que calia “refundar” TV3 perquè, en lloc de cohesionar i unir els catalans els “separava”. També assegurava que “cada vegada la mira menys gent” i que, en tot cas, encara que mantingui el lideratge, ser líder d’audiència no és l’objectiu d’una televisió pública. I acabava advertint que s’havia de garantir el “pluralisme polític” de la cadena i que havia de ser “viable” econòmicament. Quatre anys i escaig després, Illa és president del Govern i, aquest cap de setmana, un alt càrrec nomenat per ell ha esclatat contra la “degradació” de TV3. El comissionat pel traspàs de Rodalies, Pere Macias, s’ha indignat pel tractament que s’ha donat a Jordi Pujol, del qual va ser conseller, a Col·lapse. Programa, per cert, que ha fet un pic d’audiència després de la polèmica per com s’havia anunciat que s’hi parlaria de l’expresident i de Joan Carles I, equiparant-los en la pèrdua de prestigi. El tuit de Macias se centrava aquest cas, però el presentava com la gota que feia vessar el got, i afegia que n’estava “fart”.
El rampell de Macias pot semblar anecdòtic, però s’afegeix a un clima d’opinió que està posant la televisió pública catalana en l’ull de l’huracà. La CCMA no depèn del Govern, sinó d’un Consell de Govern designat pel Parlament. La tria dels membres actuals, consensuada pel PSC, ERC i Junts, es va fer quan governaven els republicans amb els juntaires i els socialistes encara eren a l’oposició, el març del 2022. El PSC, amb 33 diputats, va ser el partit que més consellers va proposar, tres en total. ERC, que també tenia 33 escons, i Junts, amb 32, en van poder proposar dos cadascun. Però una de les persones proposades pels republicans, Rosa Romà, va ser elegida presidenta.
Així es dirigeix ara mateix la CCMA. Amb tres consellers proposats pel PSC i una presidenta proposada per ERC –que podria activar el seu vot de qualitat en cas d’empat en alguna votació–, la majoria és dels socialistes sempre que els republicans no pactin amb els juntaires. I, des que ha esclatat la crisi per decisions controvertides com ara la de l’ús de la marca 3CatInfo en lloc de TV3 i Catalunya Ràdio, en l’espai polític s’ha traduït en més tensió entre Junts i ERC. El PSC s’ho mira còmodament, a distància, i la relació entre els dos partits independentistes que van compartir govern abans i després de l’1-O, que han tingut presos i que han tingut exiliats, es deteriora cada dia més.
La batussa és per com els mitjans de la CCMA reflecteixen –o no– la nació. Per la difuminació de les marques històriques, per la terminologia que s’utilitza, pel fitxatge de nous presentadors, per l’ús de la llengua, fins i tot per la tria d’entrevistats. Però, mentre TV3 segueix el camí que marcava Salvador Illa el 2021 –per exemple, amb la substitució d’un programa que parlava sobretot de política per un altre d’entreteniment per al dissabte a la nit–, l’enfrontament no és entre un partit independentista i un d’unionista, sinó entre dos d’independentistes.
Si TV3 és o pot ser una estructura d’estat, només cal mirar qui no està interessat en el fet que aquest estat no existeixi.
