La sentència del cas Borràs, com totes (o gairebé totes) les sentències que es fan i es desfan, sembla una cosa i n’és una altra. Aparentment, és un text jurídic molt tècnic que justifica de manera suposadament desapassionada una condemna que el mateix tribunal reconeix que és “excessiva”. I aquí comencen els matisos.
És extraordinàriament cansat lluitar contra l’argument que el cas de la presidenta suspesa del Parlament no forma part de la repressió contra l’1-O. És evident que en forma part. Però la guerra compulsiva contra tot el que fa flaire d’independentisme va molt més enllà dels casos directament relacionats amb l’organització del referèndum. Això també és evident.
Per això, el més interessant de la sentència feta pública aquest dijous és la finezza malèvola amb què està redactada. Aquest condemnada ma non troppo que conté trampes per a tothom.
Els primers destinataris de la trampa són els independentistes. El tribunal no envia realment Borràs a la presó –cosa que la faria màrtir i obligaria l’independentisme a reaccionar amb certa unitat–, sinó que la presenta com una manipuladora capriciosa. Una condició poc èpica que la deixa en la pitjor de les situacions possible i que alimenta la guerra entre independentistes: ja se sap que els catalans tenen desfici per semblar els primers de la classe, i que s’apunyalen entre ells si cal. Per tant, la sentència diu, sense explicitar-ho: deixa’ls que es matin entre ells.
L’altra gran trampa és per a Pedro Sánchez. Quan El Món ha avançat aquest dijous al matí en primícia l’essència de la sentència, l’únic que ens preguntava tothom era: “Què és això de l’indult que demana el tribunal?”. La resta de la resolució no estranyava ningú, però entendre aquesta maniobra ja eren figues d’un altre paner. D’entrada, poca gent coneix aquest recurs legal perquè es fa servir poc i en casos amb poca o nul·la projecció pública. És habitual en casos de tràfic de drogues que tenen una pena molt dura prevista al Codi Penal –i no queda més remei que aplicar-la si es dona per provat el delicte– però en què la condemna resulta clarament excessiva, si s’estudien les circumstàncies personals de molts dels implicats. Són afers que passen sense pena ni glòria i en què el govern difícilment denega un indult proposat pel mateix tribunal sentenciador.
En canvi, que els mateixos magistrats que condemnen Borràs en demanin l’indult parcial, ni passarà sense pena ni glòria ni és gratuït. I més si es té en compte el vot particular de la magistrada que creu que la pena de presó podria ser de 21 mesos i, per tant, no caldria aquest procediment de gràcia tan controvertit.
Si es mira el calendari, és fàcil concloure que el que passarà amb aquest indult és que arribarà al Consell de Ministres amb Pedro Sánchez en plena precampanya per a la seva reelecció i, ai las!, durant la seva desitjada presidència europea. Tothom sap que la defensa de Borràs presentarà un recurs al Tribunal Suprem i, després, al TC, perquè és el camí obligatori si es vol arribar a Europa. Per tant, els terminis s’allargaran, perquè l’indult no es pot estudiar fins que la sentència sigui ferma. La judicatura, una vegada més, ha fet una carambola perfecta: sense despentinar-se, ha atiat el foc (amic?) entre independentistes i ha ficat el president del govern espanyol del PSOE en un carreró sense sortida.
37
7
