El terratrèmol al sí de l’independentisme arran de la imputació de la presidenta del Parlament va més enllà, molt més enllà, d’un episodi procedimental o processal o parlamentari per afectar a zones més amagades, més fosques de la naturalesa humana. A les regions del subconscient.
L’odi, la ràbia i l’enveja que transpiren moltes de les declaracions públiques al voltant de Laura Borràs coincideixen en empènyer-la cap a la dimissió. És la reacció hostil del que Ibsen anomenava “la compacta majoria” en l’enemic del poble. Tots a l’uníson, ERC, Comuns, CUP, socialistes i, per descomptat, el bloc constitucionalista, amb VOX, el més constitucionalista de tots, al capdavant, mostren una rancúnia col·lectiva que recorda la dels habitants d’Hadleyburg en el relat de Mark Twain, quan se’ls fa veure el que en realitat són, una colla de mentiders, hipòcrites i impostors.
Les peticions de dimissió avant la lettre es justifiquen invocant el prestigi de les institucions. Cal pensar al bé comú, tu, i sacrificar-li els interessos personals. Com quan el sumo sacerdot Caifàs va demanar la crucifixió de Crist pel “bé de la ciutat” que l’importava un rave. Els polítics hem de donar exemple, tu. Sinó, com podrien cobrar pagues, viàtics i jubilacions sense treballar?
Aquest articulista no està mogut per cap biaix de simpatia de qualsevol mena amb el partit que Laura Borràs presideix. Fins i tot, sospito que a dins del partit hi haurà qui desitgi que la presidenta es tregui del mig. És humà. Les carreres tenen llurs exigències. Tampoc no troba l’articulista cap raó per donar-li un vot a favor, atès que ningú no sap quin és el seu projecte, si existeix. La defensa s’orienta per un senzill criteri de justícia commutativa. Cal tractar les persones com es mereixen i defensar llur dret a prendre les seves decisions a banda del que bordi la gossada a tot arreu, en rodes de premsa, tertúlies, declaracions de principis i articles d’”intel·lectuals” subvencionats i altres gripaus lletraferits.
Les ploraneres que demanen la dimissió preventiva saben, perquè tots tenen triennis al negociat de la política, del que viuen, que, si la presidenta dimiteix voluntàriament, ells mateixos serien els primers en presentar la dimissió com una prova de culpabilitat. Les coses de la moral són andròmines sense consistència i cadascú aprofita el que pot, oi?
Però, sobretot, saben que una dimissió prèvia els estalviaria la poc elegant tasca d’embrutar-se les mans suspenent directament la presidenta en aplicació de l’article 25,4 del reglament del Parlament. Els evitaria fer el paper de botxí a l’hora de foragitar un adversari polític amb pretextes de Tartuffe jurídic.
Perquè vet aquí el nu de la qüestió, un article d’un reglament que, en definitiva, és materialment inconstitucional, car nega la plena efectivitat del dret a la presumpció d’innocència. Sembla que es va incloure al seu dia per insistència de la CUP que, com sempre, va actuar a cop de la seva fantasia d’omnipotència infantil. O, com bons espanyols, més papistes que el Papa. Perquè l’article no deixa cap altra sortida que la destitució de la presidenta.
Per això volen fer-la dimitir com sigui, abans de passar al dura lex sed lex, dels fariseus, com van fer amb el president Torra. El que de veritat els preocupa és que la gent vegi la flagrant contradicció entre el que diuen i el que fan. Els Comuns van eliminar la seva limitació a dos mandats amb una reforma estatutària de tràmit per perpetuar al poder a la batllesa. Els de la CUP van resoldre un cas d’assetjament sexual sense aplicar cap protocol que es pogués defensar decentment en públic. Quant a ERC, les contradiccions entre el que la direcció diu i el que fa són tan nombroses com l’estirp d’Abraham. La llei, si es negativa, només s’aplica a l’enemic, mai a l’amic; i es diu llei de l’embut.
La possibilitat d’embrutar-se fins a convertir en enemic l’aliat i fer-ho palès és el que els treu de polleguera i la raó per la qual han encetat aquesta cacera de bruixes. Amb motiu, car Laura Borràs té un tarannà una mica bruixot, com el de la maga Circe, ja sabeu, la que convertia els homes en porcs.
Que és com quedaran si la presidenta no dimiteix pas i enfronta la seva destitució amb la dignitat que s’escau. Perquè al moment que el Parlament la faci fora, allí on sigui Laura Borràs, serà el Parlament.
12
2
