Resulta que ara el Govern de Catalunya aixeca el toc de queda, just un mes després d’aprovar-lo. Si doneu un cop d’ull a les publicacions a xarxes socials de les darreres setmanes veureu que molta gent o bé ni sabia que estava en vigor o bé se l’ha passat pel folre. Per què? Doncs perquè és una mesura absurda que només tenia per objectiu alliçonar els ciutadans, que ni la mateixa Generalitat s’ha cregut.
Ho havia reconegut la mateixa Magda Campins, Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron, quan es va aprovar la mesura, afirmant que es tracta d’una manera de transmetre’ns que cal ser conscients que “estem molt malament”, però que el seu efecte real sobre la pandèmia no està provat perquè les interaccions a la nit amb l’oci nocturn tancat són mínimes.
En el meu article a El Món de fa un mes en què comentava aquesta qüestió us deia que els drets no es poden retallar per conscienciar ningú, per molt necessària que sigui aquesta conscienciació. Hi ha altres maneres que en aquest cas no s’han posat en pràctica, com la comunicació en les seves formes més creatives. Imaginem que ara ens limitessin el dret d’accés a un metge o a l’escola només pel fet de conscienciar-nos de la vàlua del seu paper a la societat.
Però el més greu de tot plegat ja no és ni tan sols la restricció de drets: és que no n’hagin donat cap explicació, ni quan el van posar en vigor ni ara quan l’aixequen. Ni d’això, ni de per què s’aixeca el toc de queda i es manté tancat l’oci nocturn, facilitant de nou la celebració de festes il·legals a pisos i altres recintes tancats i el consum d’alcohol a la via pública, com abans de Nadal, en un moment en què els contagis continuen augmentant. Uns successos que, d’altra banda, ja estan prohibits per llei, i per tant, si continuen produint-se, cal abordar-los com altres problemes d’ordre públic, com ara el top-manta o la prostitució, i no des de la prohibició de sortir al carrer a una hora determinada per no comprar falsificacions, per exemple.
No sé si a la Generalitat esperen que acatem restriccions de drets fonamentals que van i venen sense dir res o si ja saben que cada vegada més la gent se les passa pel folre, però no els importa perquè la prioritat és fer veure que encara poden omplir de contingut una autonomia buida disfressant-lo de sobirania. I no sé quina de les dues coses és pitjor. Per sort, molts ciutadans han desobeït aquesta mesura absurda, demostrant que no qualsevol arbitrarietat cola, però alhora no sé si ho han fet per principis o perquè saben on és el poder real, que és Madrid (especialment Madrid capital, on la seva presidenta Isabel Díaz-Ayuso sí que fa i desfà com vol), i només responen a qui el té.
Potser si Quim Torra hagués fet una demostració de poder el 2020 fent un tancament perimetral de Catalunya en un moment en què la mobilitat des d’altres comunitats autònomes significava un augment important de contagis, independentistes i no independentistes respondrien a un altre poder que al de Madrid.
Potser si els líders de la generació política de 2017 no estiguessin cobrant tots de la rendició exercint un control amb mà de ferro a les estructures dels partits perquè no es mogui ningú del guió, tindríem gent capacitada i poder real per gestionar la pandèmia, que donés explicacions del que fa amb dades a la mà i no trepitgés drets fonamentals mentre, quan va a la capital espanyola a declarar davant del Tribunal Suprem, se n’omple la boca.
