Soc al Govern de Catalunya per una vocació de servei al país i perquè crec, sincerament, que des del Govern es pot fer camí cap a la independència. Ho soc a proposta de Junts i des del primer dia ha quedat demostrat el meu compromís amb el projecte polític del partit al capdavant de l’Acció Exterior, sens dubte el Departament de Junts amb més càrrega política. Però ha estat ara, en aquest moment difícil i transcendent, que he decidit fer un pas més i formalitzar la meva militància. També per alertar que sortir ara del Govern és un error polític i estratègic de conseqüències irreversibles durant molts anys.
Abandonar el Govern de Catalunya en aquests moments és una decisió poc responsable, principalment per tres motius. Primer de tot, perquè es trenca la unitat independentista, essent el Govern l’última trinxera d’aquesta unitat, i s’obren les portes perquè partits del 155, el PSC, pugui ocupar o condicionar les institucions catalanes. Però també perquè es perd tot el sacrifici i esforç acumulat de tantes persones que han treballat per fer possible aquesta unitat aquests darrers anys. Unitat, no ho oblidem, que ens va portar a celebrar el referèndum d’independència del primer d’octubre del 2017 perquè l’espai que representa Junts era al Govern.
El segon motiu pel qual penso que abandonar el Govern és una decisió poc responsable és perquè estem a les portes d’una greu crisi econòmica i social que exigeix que no hi hagi retards en l’aprovació d’uns pressupostos per poder-hi fer front. El conseller d’Economia, Jaume Giró, hi està treballant des de fa temps i l’objectiu és tornar a tenir els comptes de la Generalitat aprovats l’1 de gener, com ha passat amb els pressupostos actuals per primer cop en molts anys. Per tant, seria imprudent dimitir de les obligacions de govern en un moment de profunda crisi, amb moltes famílies amb dificultats.
I el tercer motiu és perquè som a les portes d’unes eleccions municipals, a 8 mesos vista, on tots els caps de llista de Junts per Catalunya necessiten que el partit els acompanyi amb la força que implica ser a l’executiu. El país el fem municipi a municipi i amb l’acompanyament del Govern. I vull destacar la important obra que s’ha fet des dels Departaments de Junts que gestionen, ni més ni menys, que el 63% del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Una feina que ha permès avenços molt importants en l’àmbit sectorial, però també en el nacional. I en aquest sentit, com a consellera d’Acció Exterior no m’he cansat de denunciar a tot arreu on he viatjat, davant les institucions europees i altres organismes internacionals, les vulneracions dels drets humans i la repressió exercida per l’Estat espanyol contra l’independentisme
Ara bé, quedar-se al Govern no vol dir continuar com fins ara. Cal reforçar el pes polític de Junts per Catalunya com un partit de govern, com un partit responsable que posa el país per davant de qualsevol cosa, també per davant de la formació, com ja ha fet en anteriors ocasions. Ens trobem en un moment en què hem de triar, hem de triar entre allò que ens és còmode i allò que és difícil i l’espai de Junts sempre ha triat allò que és difícil quan estava en joc avançar cap a la independència. Ho va fer amb la celebració del 9N, ho va tornar a fer apostant per la unitat amb el projecte polític de Junts pel Sí, i ho va fer amb la celebració del referèndum del primer d’octubre.
De fet, del que estem parlant, en una escala del 0 al 10, és que si ens quedem al Govern, Junts segur que no podrà fer el 10 en relació al seu programa polític perquè som en un govern de coalició, però podrà fer entre un 6 i un 8. Si abandonem el Govern el que es podrà fer és un zero. Hem de saber aprofitar aquesta crisi de govern per marcar perfil polític en l’executiu, amb una vicepresidència forta que reprengui una nova etapa al Govern en què es millori la cultura de la coalició. En definitiva, la independència l’hem de fer entre tots i Junts per Catalunya i ERC estem condemnats a entendre’ns perquè així ho han volgut els catalans, que han dividit el vot independentista gairebé a parts iguals entre les nostres dues formacions.
Arribats a aquest punt, el més important és que la militància de Junts –que avui i demà votarà sobre una decisió que no és de partit, sinó de país– es pregunti si abandonar el Govern ens acosta o ens allunya de la independència? Jo estic convençuda que ens allunya i que es tanca per a una generació la carpeta catalana, perquè es posa el comptador a zero, tornem al 2012 i condemna Junts a la irrellevància. I la independència només la farem si avancem.
Per al futur de Catalunya, per al futur de Junts, diem sí a actuar des de la responsabilitat. Si a governar Catalunya per materialitzar el nostre objectiu fundacional, que és l’alliberament nacional i el benestar de la ciutadania. I sí a fer un reset en les relacions entre dos socis per garantir i preservar la necessària unitat independentista.
3
