Aturar la dreta i l’extrema dreta espanyoles és feina del PSOE i, en menor mesura, d’aquest invent de Sumar que sembla que té com a ideologia principal deixar Irene Montero sense feina. Per això Pedro Sánchez s’esforçarà -una vegada més- a reclamar el vot útil dels catalans, de la mateixa manera que ho van fer José Zaragoza i el PSC, l’any 2008, amb aquell recordadíssim “Si tu no hi vas, ells tornen”. En canvi, del lema de campanya d’ERC en aquelles eleccions ningú no se’n recorda (“Objectiu: un país de primera”, banalitat pura). El resultat de les urnes va ser, com era previsible, que el PSC va arrasar amb 25 diputats, més de la meitat dels que estaven en joc. ERC, per contra, es va enfonsar, passant de 8 diputats a només 3, perdent el grup parlamentari del què havia disposat en la legislatura anterior i quedant-se sense representació a Lleida i Tarragona.
Vista l’experiència, els partits que ofereixin als seus electors fer president a Pedro Sánchez -a banda dels socialistes, òbviament- demanen als ciutadans que facin una carambola amb la papereta. És a dir, que impulsin una llista amb el seu vot amb l’objectiu final de beneficiar-ne una altra. Una estratègia calcada de la de 2008 que acostuma a donar uns resultats desastrosos per a les sigles subordinades.
De fet, si és que l’aritmètica acompanya, l’escenari que maximitzaria la força dels partits catalans seria just el contrari. Deixar passar un govern de PP i Vox en minoria i, des del primer dia, negociar amb el PSOE una moció de censura amb contraprestacions clares i públiques. Però això significaria avantposar l’eix nacional a l’ideològic i el vent de la política catalana -encara- no bufa en aquesta direcció.
8
17
