Al final no són 5.000, sinó 4.700 milions addicionals. És la xifra que s’ha decidit comunicar. Que no sembli un arrodoniment vague, que sembli un càlcul real. D’aquí a un parell d’anys, ja es veurà quina és la quantitat que s’ha acabat executant. Mentrestant, la recaptació de tot l’IRPF continua encallada i la clau de la caixa no apareix per enlloc. I, encara menys, cap concert. Així es tanca una negociació d’un any i mig que havia de ser històrica en l’etern estira-i-arronsa pel finament entre Catalunya i l’Estat. No hi ha canvi de paradigma. Només hi ha espectacle.
Després de la reunió d’Oriol Junqueres i Pedro Sánchez aquest dijous a la Moncloa, hi ha hagut quatre declaracions apressades del líder d’ERC a peu dret, envoltat de micròfons i de periodistes amb cara de fred. La pompa estava prevista per a l’endemà. És a dir, per a aquest divendres. Tot estava pensat i al vespre s’ha anunciat: un dia sencer d’actes de “presentació de l’acord de finançament al Palau de la Generalitat“. Comencen a les 9 del matí amb una reunió entre el president de la Generalitat i el president d’ERC, Oriol Junqueras, seguida d’una altra trobada entre Salvador Illa i Jéssica Albiach. Un cop s’hagi fotografiat amb els dirigents dels dos partits que li han d’aprovar els pressupostos –les reunions són a porta tancada, però es permetrà prendre’n imatges abans de començar–, el president farà una declaració institucional, sense preguntes. A la tarda, dos consellers, el de Presidència i la d’Economia, es reuniran amb els grups parlamentaris i Illa es trobarà amb els agents socials. Més fotografies. Sobredosi de solemnitat per tapar amb gesticulació el forat que deixa la falta de contingut. Molt més circ que pa.
L’únic efecte immediat i tangible de l’acord de Sánchez i Junqueras és un altre episodi sagnant de la guerra entre ERC i Junts. Els dos grans partits que van ser claus per arribar al referèndum de l’1-O, enfrontats pel PSOE. El president espanyol tindrà el seu propi incendi, amb el PP i Vox acusant-lo de vendre’s als catalans. I sap que difícilment aconseguirà el suport de Junts al Congrés per a aquest acord. Però de moment ja s’ha garantit que la divisió dels independentistes progressa adequadament. Que la seva feblesa no toparà amb cap fortalesa.
