Un fiscal general de l’Estat n’acaba d’enviar un altre a judici. L’últim fiscal general de Rajoy, contra el tercer fiscal general de Pedro Sánchez. Amb el pretext d’una filtració sobre els embolics judicials del xicot de la presidenta de la Comunitat de Madrid, del PP. Julián Sánchez Melgar va ser el fiscal general que va triar Rajoy el desembre del 2017 –en ple 155, temps de revenja i el moment més àlgid de la repressió– per substituir José Manuel Maza –el de “más dura será la caída“– després de la seva mort sobtada durant un viatge a l’Argentina. Ara, Melgar és un dels dos magistrats que han decidit –contra el vot particular del tercer home del tribunal– desestimar el recurs de l’Advocacia de l’Estat que intentava salvar Álvaro García Ortiz del banc dels acusats. És difícil trobar un episodi que concentri més i amb més claredat l’autodestrucció del règim del 78.
S’ha esgotat la versió espremuda fins ara de l’Espanya suposadament homologable a la resta d’Europa que s’explicava la història a ella mateixa com si fos el guió xaró i tou de Cuéntame. L’Espanya del pacte de la Transició que es presentava com un model d’èxit, que pretenia ser un referent internacional. La de l’oposició antifranquista fent les paus amb els franquistes que es volien reciclar. La de Joan Carles I el Campechano, hereu del dictador i convertit en una icona intocable fins que va ser massa tard. L’Espanya del cafè per a tothom.
L’onada s’ha retirat i la ressaca ha deixat a la vista el fang acumulat durant dècades. Noves generacions de polítics, empresaris i jutges encara hi xipollegen, però hi han acabat enfrontats en una guerra per aferrar-se a la seva part de poder quan la ficció ja no se sosté. Podria ser una bona notícia per als territoris ficats amb calçador en l’autoengany del 78, per als ciutadans que no comparteixen aquella identitat. De fet, va ser Ayuso la que ho va dir ben clar el dia de l’esperpèntica conferència de presidents autonòmics celebrada a Barcelona: la farsa de l’Espanya plurinacional s’ha acabat. Pedro Sánchez només ha fet concessions retòriques i tacticistes per retenir la Moncloa. Tot l’edifici trontolla. Però a sota hi queda l’Espanya real. I la incapacitat de l’independentisme per reaccionar. De moment.
