La crisi de Ceuta està exposant de manera descarnada l’enorme debilitat d’Espanya com a projecte nacional –cosa que no vol dir que, com a Estat, no tingui força, especialment si es tracta d’esclafar independentismes– i la feblesa del govern de Pedro Sánchez –cosa que no vol dir que el principal partit de l’oposició no sigui encara més maldestre i, per tant, li permeti anar fent. No només s’està escenificant l’eterna lluita entre les dues Espanyes, sinó que a més a més es veuen les esquerdes dins del bloc del PSOE de l’executiu, ni tan sols els cal Sumar per embolicar-se. Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska es contradiuen i fonts de la Moncloa intenten fer creure que els dos relats són complementaris, i que un i altre estan limitats per la necessitat de discreció sobre determinades qüestions. Menció a part és el comprensible desbordament del sistema sanitari a Ceuta, que la ministra Mónica García –aquesta sí, de Sumar– s’entesta a negar mentre el Col·legi de Metges de la zona posa el crit al cel.
Com sempre que les dues Espanyes es barallen, rep Catalunya. En aquest cas, en la discussió sobre la distribució dels menors que s’han quedat a l’enclavament “espanyolíssim” –paraula de ministra de Defensa– del nord de l’Àfrica. Aquests joves no en tenen cap culpa. Encara que Madrid –fort amb els febles i feble amb els forts– no s’atreveixi a dir-ho, han estat utilitzats sense saber-ho pel Regne del Marroc en una mena de versió del segle XXI de la Marxa Verda. Però la vulnerabilitat i la innocència dels nois i les noies que esperen amuntegats i asfixiats per la calor d’agost en el que s’anomena “ciutat autònoma” no exclou fer una anàlisi realista dels recursos dels serveis que els han d’atendre. I a Catalunya estan desbordats i desmanegats, amb una gestió plena d’ombres que encara s’investiga en el cas DGAIA.
En aquest context, la reacció del govern català seria inexplicable si no fos que té una explicació molt senzilla: es farà el que li calgui a Pedro Sánchez. Només partint d’aquesta premissa encaixa el fet que el nou conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, hagi estat capaç de dir que el Govern farà el que sigui “oportú” pel que fa a l’acollida de menors no acompanyats, que traduït, significa que no pensen escoltar ningú. Per empitjorar-ho, encara s’ha atrevit a dir que el sistema català d’acollida és “fort”. Tan fort que ha calgut una comissió d’investigació al Parlament que s’ha acabat com el rosari de l’aurora, capgirant al ple les conclusions que s’havien acordat en comissió per no remenar més la porqueria.
