Sedició: si funciona, no ho toquis

No hi ha manera: Catalunya està plena de gent que no vol entendre com funciona l’Estat espanyol. O que vol fer veure que no ho entén, cosa que als “poders troncals” de Madrid segur que els fa molta gràcia i els descol·loca. No costa gaire d’imaginar-se el monarca partint-se el cul, entre sopa i sopa de verdures eco, acompanyat de la seva cort de reietons dels mitjans de comunicació, reietons judicials, reietons empresarials, esportius, policials, paramilitars i militars colpistes i altres espècies que tenen claríssim com funciona això del poder. El de veritat, no les beneiteries infantils amb les quals juguen a Barcelona els que es pensen que saben què és el poder o aspiren a controlar-lo.

A veure, quin ésser humà mitjanament sensat pot esperar que un Estat renunciï “gratia et amore” (això sempre queda molt bé, en llatí) als seus instruments de repressió i d’acolloniment general?

Traduït al cristià: de veritat us penseu que desmuntarem, “por vuestra cara bonita” i per quatre vots, tot allò que ens permet tenir-vos agafats pels dallonses? És evident que ja sabeu que no us donarem ni l’autodeterminació ni l’amnistia, ni farts de gintònics i xupitos d’orujo, però de veritat us heu cregut que desmuntarem un sistema judicial, vagament inspirat en la llei, que ens permet tenir-vos de genolls pels segles dels segles?

Catalans, catalanes, això de la sedició ha resultat d’allò més eficaç per collar-vos, destrossar-vos, espantar-vos, deprimir-vos… i ara penseu que ho desmuntarem? No heu entès res.

Com diuen els savis: si funciona, no ho toquis.

I la veritat és que funciona. Com també és veritat que no es tracta d’una qüestió legal, encara que es digui que tot plegat té el sentit d’adaptar la legislació espanyola a la modernitat europea. Bla, bla, bla… Va de tota una altra cosa. No va de lleis, sinó de jutges disposats a fer sentències creatives, de policies i paramilitars entusiasmats amb fer el ridícul si a canvi contribueixen a salvar Espanya, d’amos de mitjans de comunicació que dicten als seus esclaus polítics el que han de dir o fer… No va de lleis, és que no ho heu entès encara? En tot cas, va de la Llei de l’Embut, constitucionalíssima, que és la que permet trasvassar el franquisme a la democràcia, contaminar-la de purins i omplir-se la boca de les bondats de l’estat de dret.

I preteneu, “almas de cántaro”, que renunciem a les meravelloses virtuts dels delictes de sedició i rebel·lió, barrejades amb el toc màgic de la malversació, que tan bé han funcionat aquests anys i que tant han contribuït a arruïnar la vida dels valents, espavilats i ingenus que no van mesurar prou bé la seva força?

Us heu begut l’enteniment. Ara que us tenim collats, agenollats i derrotats, ara, justament ara, penseu que a canvi de votar uns pressupostos renunciarem a la bomba atòmica? A una bomba eficacíssima que ens estalvia el ridícul espantós de treure els tancs al carrer, que a sobre ves a saber com podria acabar?

I de veritat us penseu que us concedirem el dret a l’autodeterminació i l’amnistia? Per quina raó us hauríem de fer cas? Perquè queda bonic? Per votar uns pressupostos o el CGPJ o la llei trans? Per pactar unes quotes casolanes de poder? Per un grapat d’inversions que no veureu mai?

Vinga, baixeu dels núvols: quan estigui claríssim que els vostres suposats líders s’hagin rendit del tot, potser, benèvolament, en salvarem uns quants, els que ens puguin ser útils. A la resta, els continuarem passant per la pedra fins al dia del judici final, cap al tard, que no hi ha pressa: serviran d’advertència per als que vulguin jugar-se-la.

Fa segles que no enteneu que la “Nova Planta” és justament això. I si voleu una altra “Planta”, haureu d’aprendre les lliçons del 1714, del 1939 i del 2017, i fins i tot d’altres més antigues, que ja no recordeu. Per cert, i no cal que ens en doneu les gràcies, un consell: això va de qui més aguanta i no de qui té més raó, com podeu veure, gratuïtament, a Ucraïna. Per si no ho sabíeu, que sembla que no.

I ara, si voleu, continueu perdent el temps i embolicant la troca amb l’espantall de la sedició i les vostres batalletes puerils. No sabeu els tips de riure que ens estem fent. Us hem pres les mides i us hem fet un vestit clavadet.