Quan es compleix un any de l’elecció de Salvador Illa com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, el PSC certifica l’èxit de la pax socialista promesa i la descomposició de la unitat independentista. I també a Barcelona. A l’altra banda de la plaça de Sant Jaume, l’alcalde ha escenificat amb canvis al seu executiu que vol per a la capital el mateix oasi, malgrat que el camí que el va portar a l’alcaldia és prou diferent. Amb només 10 regidors, investit pel PP i els Comuns amb l’objectiu de barrar el pas a l’independentisme i a Xavier Trias, a l’equador de mandat ha donat un cop d’autoritat per liderar el relat progressista. Un relat que en aquests dos anys ni ERC ni els Comuns han sabut oferir, bloquejats per la possibilitat de sumar-se al govern del PSC. Ara, també a l’equador, tots dos partits donen per tancada aquesta porta i comencen a bastir una estratègia per distanciar-se del PSC. Però encara sense candidat i conscients que Collboni controla el relat de l’esquerra a la ciutat.
Jaume Collboni ha posat l’habitatge i els drets socials en el focus de la seva acció política fins al 2027, amb canvis clarament orientats a bastir un còctel electoral habitualment exitós per a qui ja mana: gestió, exhibició de poder i estètica -en aquest cas d’esquerres- per assaltar votants republicans i dels Comuns descontents. El PSC i Collboni saben que tenen encarrilat el mandat i que l’aritmètica està del seu cantó. També que les seves sigles es veuran probablement afavorides si, com ja es comença a apuntar, Pedro Sánchez podria fer coincidir les eleccions municipals amb les espanyoles el 2027.
Ara bé, que Collboni hagi de crear més càrrecs per gestionar la ciutat demostra alhora que alguna cosa va grinyolar fa dos anys. Certament, Junts i ERC sumaven 16 regidors, sense majoria absoluta, però amb un programa de govern pactar que sumava més de 100 punts per transformar la ciutat. Però aquell acord històric va convertir-se des dels despatxos de Madrid en una nova operació d’Estat contra l’independentisme, sense programa i sense saber encara a canvi de què PP i Ada Colau van investir Collboni i ell ha governat amb només 10 regidors. Ni un per districte, amb tinències d’alcaldia atapeïdes i regidors desbordats. Caldrà veure si canvis són només estètics o si realment l’alcalde se situa en la centralitat absoluta de l’esquerra a la ciutat i ho rendibilitza el 2027.
