El 27 de novembre passat, els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio van dur a terme una votació per determinar quin era el seu parer amb relació a l’eliminació de les marques de la CCMA que han estat rebatejades sense cap fonament. És a dir, talment com si fos una empresa privada, amb un amo que bateja el seu negoci amb el nom que li dona la gana, la senyora Rosa Romà, presidenta de la CCMA, i el seu cos directiu, han decidit esborrar unes marques històriques plenament consolidades i substituir-les de manera dictatorial per un nom impersonal i sense ànima, com 3Cat, que podria ser també el nom d’un esprai antioxidant.
La pregunta de la consulta, organitzada pels comitès d’empresa de la CCMA, era ben nítida: “Estàs d’acord que TV3 i Catalunya Ràdio, i totes les seves marques, continuïn plenament actives i visibles tant en antena com a la plataforma, les aplicacions i les xarxes socials?”. I la resposta dels treballadors, inclosos els de la Fundació La Marató, ha estat gairebé unànime: un 90% a favor (un 89,96% per ser exactes), un 4,64% en blanc, i només un 5,40% en contra. La participació, superant les expectatives, va arribar a un 63,27%, cosa magnífica tenint en compte la por de molts treballadors a significar-se. És a dir, la consulta ha deixat ben clara la disconformitat del personal amb les mesures arbitràries de la direcció. En aquest sentit, és molt greu que Rosa Romà i el cos directiu hagin tirat pel dret sense consultar-ho amb el principal actiu de la casa, que són els treballadors. L’arrogància i el despotisme tenen mal final.
A partir del resultat aclaparador de la votació, els comitès han dit: “Ara la direcció ha d’escoltar la veu dels treballadors, corregir la política de marques i respectar la funció dels mitjans sense amagar ni menystenir TV3 i Catalunya Ràdio, ni ara ni en el futur”. Això, d’altra banda, significa que no només s’han de mantenir igualment els noms de les marques associades, com són Catalunya Informació, 3/24, Super3, Esport3, Catalunya Música i iCat, sinó que també aquests noms han de ser visibles, de manera independent cadascun en la signatura de les informacions, cròniques, reportatges, etc., a més de les unitats mòbils i els edificis. Els treballadors consideren que Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio no poden estar subordinades a un antull anomenat 3Cat., i acusen la direcció de manca de transparència, alhora que rebutgen, per insuficient, l’acceptació de la CCMA de recuperar només els logos als micròfons i en algunes signatures verbals de redactors i corresponsals.
La maniobra d’esborrar l’arrelament històric de les marques Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, com a mitjans nacionals netament diferenciats dels espanyols, s’activa el 2023 amb Esquerra Republicana encara al Govern i es desenvolupa amb el Partit Socialista (i ERC a l’ombra). ERC investeix Pedro Sánchez president de Catalunya (Salvador Illa n’és només el grum) i col·loca al capdavant de la CCMA a Rosa Romà, que afirma que es tracta “d’harmonitzar” l’oferta audiovisual. Li sona al lector, el mot “harmonitzar”? És el lema per antonomàsia de l’espanyolisme. Bé, més que un lema, és una obsessió, una idea fixa: harmonitzar Catalunya. Ja l’any 1982 van intentar imposar-nos la famosa LOAPA, Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic, que era un atac frontal a l’autogovern català. Recordo que el diari AVUI va publicar ben retratats els noms i la foto de tots els diputats socialistes que van votar-hi a favor.
Doncs bé, ara volen harmonitzar els mitjans públics catalans amb els espanyols, com si fossin baules d’una mateixa cadena: 2Cat, 3Cat, 3Catinfo… El nom genèric de Televisió de Catalunya (l’acrònim lògic i natural –com la BBC– seria TVC), els provoca urticària i ja l’han esborrat, i ara pretenen fer el mateix amb TV3 i Catalunya Ràdio. Pel que fa al nom de Catalunya Informació, se’ls feia tan insuportable que l’han canviat amb nocturnitat i traïdoria pel de 3Catinfo. I el mateix han fet amb el canal 3/24. No vull pensar que deuen haver ordit per dinamitar el nom de Catalunya Música. Per si fos poc, les mocions presentades per Junts contra aquesta operació s’han vist frenades pel Partit Socialista, Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox, tots juntets. Així les coses, els comitès d’empresa comuniquen que Rosa Romà no sols “no ha fet cas del missatge de les assemblees”, sinó que “durant aquesta setmana ha fet declaracions i entrevistes a diversos mitjans sobre plans de futur i continua sense tenir en compte la veu dels treballadors”, cosa per la qual exigeixen que se’ls convoqui a una reunió immediata.
Cada dia que passa es fan més paleses les conseqüències d’haver situat la presidència de Catalunya en un despatx de Madrid tot convertint la Generalitat en el paradigma de la sucursalització: PSC, filial del PSOE, amb el suport d’ERC, filial del PSC. Hi ha qui diu que el nom no fa la cosa. Però no és cert. I tant, que la fa! Si no fos així, no voldrien esborrar del mapa tot allò que recorda que existim. Si el nom no fa la cosa, per què ens obligaven a traduir a l’espanyol els nostres noms? Si el nom no fa la cosa, per què ens obligaven a traduir a l’espanyol els noms dels nostres pobles i ciutats? Per què obliguen els valencians a dir Comunitat Valenciana, en comptes de País Valencià? Per què ens obliguen a dur un passaport que diu Espanya, en comptes de Catalunya? Per què ens obliguen a dir-nos espanyols, en comptes de catalans? Per què la Viquipèdia espanyola amaga la identitat nacional catalana d’Antoni Gaudí, Pau Casals o Joan Miró, i els defineix com a arquitecte, músic i pintor “espanyols”, respectivament? Doncs per la mateixa raó que volen esborrar la identitat nacional dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, perquè els noms creen lligams afectius i emocionals que comporten identificació, i una identificació catalana, diferenciada de l’espanyola, crea consciència nacional, consciència de poble, que és l’element a partir de la qual tota col·lectivitat pren consciència del seu dret de ser, i, per tant, del seu dret de ser lliure. Que no ens diguin, doncs, que el nom no fa la cosa. Valorem, si no, la diferència entre dir-se Televisió de Catalunya o Catalunya Ràdio i dir-se 3Cat.
